Marilyn Manson torna amb noves cançons. Així ho ha explicat el mateix cantant a Rolling Stone, on ha comentat que el seu desè disc es dirà Say10 i arribarà el febrer de l’any vinent.
El disc ha estat creat pel mateix cantant i Tyler Bates, autor de la banda sonora de la sèrie Salem i on per cert el músic tindrà un paper a la nova temporada. El disc serà diferent de l’anterior i sonarà més violent.
El Festival In-Edit anuncia que projectarà durant una setmana sencera una de les pel·lícules més esperades de l’any, que no és altra que SUPERSONIC, sobre OASIS o el que és el mateix sobre els germans Gallagher. La pel·lícula repassa l’ascens de la banda des Definitely Maybe , publicat el 1994 i convertit en un clàssic fins al 1996, època que va tenir el seu punt culminant en les dues nits de concert en Knebworth Park davant 250.000 fans.
La pel·lícula ha estat produïda per l’equip que va realitzar el documental sobre Amy Winehouse i està dirigida per Matt Whitecross que afirma que han tingut «accés sense precedents» a la banda ja imatges d’arxiu mai vistes abans.
El festival va presentar la setmana passada, la programació d’enguany, que tindrà lloc de 27 d’octubre al 6 de novembre i que pots consultar clicant aquí.
El cap dels Agents Rurals a Girona, Ignasi de Dalmases, en una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital de l’Empordà amb Miquel Curanta fa una valoració «molt positiva» de la campanya d’incendis forestals que avui finalitza. De Dalmases es felicita que davant d’una condicions «molt adverses», com episodis continuats de tramuntana i extrema sequera, no s’hagi hagut de lamentar cap incendi de grans característiques a les comarques gironines.
En aquest sentit, De Dalmases assegura que les fortes pluges d’aquesta setmana contribueixen a fer que la situació es normalitzi. A partir d’ara, el cos dels Agents Rurals segueix treballant en la prevenció d’incendis i en revisar infraestructures que podrien causar un foc, com línies elèctriques o els vorals de les carreteres.
Al Supermatí de Ràdio Capital de l’Empordà amb Miquel Curanta, hem repassat les estrenes de la cartellera de cinema, amb l’Ignasi Arbat del programa Ningú no és perfecte.
Els dijous, de 10 a 11 de la nit, el programa que et posa al dia de tot el que passa en el món del cinema, del còmic i les sèries. Ningú no és perfecte, amb Ignasi Arbad, Marta Sanz, Jacint Casademont i l’Aram Bonmatí.
Aquest terme el va encunyar l’escriptor local, no prou reconegut, Josep Martí Clarà ‘Bepes’ (1909-1988), cronista i rapsoda de l’anecdotari de la Vila del Peix Fregit, per referir-se a un parlar nostrat, que en temps pretèrits identificava el tremp i la singularitat dels nostres pobles. En aquest àmbit Edicions Baix Empordà editava l’any 2009 Coses sentides. El Parlar de Palafrugell, on Maria Bruguera i Carlos Serra van coordinar tot un seguit de col·laboradors, en un llibre que es va esgotar en un any i es va haver de reeditar. S’hi recullen tot de localismes, sigui empordanesos o pròpiament locals, amb explicacions etimològiques i aclaridores.
D’altra banda fa un parell d’anys Josep Roura Roqué publicava La Societat Gastronòmica d’en Nyoca. 50 anys, un llibre amb un llenguatge arcaicament exquisit farcit d’anècdotes sobre les xefles d’aquesta colla d’aficionats a la pesca que es troben a l’estiu a l’entorn de la cala es Vedell, en terme de Mont-ras. Roura està a punt de treure a la llum un altre llibre, Amarats de salanc, un recull d’articles on parla –amb aquest mateix estil popular– dels motius amb què es coneixia a gairebé tots els palafrugellencs, de personatges singulars i, evidentment, d’un sucós anecdotari que gira a l’entorn fonamentalment del mar i la pesca, la seva gran passió.
Els costums i la parla, canvien, però no per això cal renunciar a les nostres arrels i a les essències de la llengua pròpia. Per fer-nos una idea d’aquest idiolecte que antany mostrava un tarannà, una manera de ser, què millor que il·lustrar-ho amb alguns passatges de l’article ‘Palafrugellenqueries’, publicat per ‘Bepes’ a Revista de Palafrugell el maig de 1965:
“…Si una cosa va així-així, en diem ni fu ni fa, però tenim en reserva: mitja figa, mig raïm, leri-leri i tral·là-tral·lera. Un coix, per al món, és un coix. A casa nostra, quan anem coixos, i hi anem per moltes coses, fem pela i deu o tenim una pota rauxa”.
“…I per quan algú se’n fa l’estella o se’n va al calaix en circumstàncies especials, tenim una frase dura, basta, però precisa i meravellosa: ‘Va quedar de canoca enlaire!’, diem”.
“…Si fa un dia serè, molt serè, diem que hi ha un cel net com un ull de peix, i si fa boira, tenim una boira especial que en diem boira pixanera, que és una boira que no la té tothom que vol!”.
Major Lazer van estrenar a finals de juliol el vídeo de Cold Water, la carta de presentació del seu nou disc Music Is the Weapon, i on podíem escoltar les veus de Justin Bieber i MØ. La cançó ha estat número 1 en molts països i això que encara no disposava de videoclip.
Ara se n’ha estrenat un, ple de ballarins, que es passen tota l’estona movent el cos al ritme de la peça.
