The Wonder Years presentaran el seu nou disc No Closer To Heaven, a la Sala Boveda de Barcelona. El concert ha estat una iniciativa dels usuaris de Cooncert, que gràcies als seus vots han aconseguit portar la banda a la capital catalana.
Les entrades es posaran a la venda aquest divendres al web de Cooncert i les 20 primeres tindran una oferta especial de 12 euros.
El concert tindrà de teloners el grup Tiny Moving Parts.
L’actor Marcos Franz, conegut actualment pel seu paper a la sèrie de TV3, Merlí, publicarà el seu primer treball discogràfic, el dia 7 d’octubre a través de Discmedi.
Franz, portarà les seves cançons als escenaris amb una banda de qualitat. La seva música és jove i fresca, amb tocs melancòlics, molt personal i amb clares influències britàniques. Un estil de pop no gaire habitual a casa nostra que sense dubte caldrà prestar-hi molta atenció. Marcos Franz crea el seu projecte musical amb l’ambició de tocar en els escenaris catalans per després sortir per Espanya, Europa i els EUA. Per fer tot això, anirà acompanyat per una banda molt solvent, amb una mescla de músics consagrats com Ivan Sanmartín a la bateria, i joves promeses com en Quim Nicolau al baix, l’Albert Medina al piano i l’Albert Formatger a la guitarra elèctrica.
La presentació del disc, serà el mateix dia 7 a la Sala Pasternak de Vic. Les entrades ja estan a la venda.
Tracklist
Tot en Ella
Jo Vull Dormir
Deixa’m
Guerra
Mai en Tinc Prou
Serveis
Mayday
No et Vull Deixar Marxar
Lliure
Amunt
She´s a Kind of Perfection
Not Aware
Antoine Fuqua, director de Training day, reuneix novament al repartiment d’aquella, Denzel Washington i Ethan Hawke, en aquest remake de Los siete magníficos. S’afegeix a la festa Chris Pratt, que s’apunta a totes i Vincent D’Onofrio, recuperat al cinema després de l’èxit de Jurassic World i, sobretot, per la sèrie Daredevil.
L’argument del remake és substancialment el mateix, encara que el director afirma que és més fidel a l’original, Los siete samurais de Kurosawa. Un poble de l’oest assetjat per un cacic, contracta un equip de set pistolers per lluitar contra aquest i recuperar el poble.
Podríem discutir si és necessari o no fer-ne un remake, el que està clar és que el públic més jove no ha vist l’original i tampoc li desperta massa interès fer-ho. L’estructura de la pel·lícula és molt clàssica, una primera part de reclutament i coneixement dels personatges, la part central d’arribada al poble i preparació de la defensa i atac, i la part final, la lluita i conclusió. El guió no és molt innovador, però és just el que necessita la pel·lícula per ser el producte al que aspira. Els actors estan molt correctes en el seu paper i donen el que s’espera d’ells. Algú potser els haurà sorprès el gran malvat que fa Peter Sarsgaard, però qui conegui l’actor sabrà que està genial com de costum.
No crec que Fuqua hagi volgut fer un producte que transcendeixi, simplement un magnífic entreteniment que funciona com una pel·lícula de superherois. Com a tal és un èxit i ho és encara més si ens oblidem de la pel·lícula que va protagonitzar Yul Brynner, pel qual pot ser positiu i negatiu alhora.
Si busqueu diversió, trets, violència i uns personatges que amb poques pinzellades queden prou definits, interpretats per uns actors emblemàtics que amb poc esforç es posen a l’espectador a la butxaca, no us decebrà. Això sí, malgrat alguns moments puntuals irregulars, la traca final és espectacular. Un final trepidant, emotiu i molt ben rodat.
Pels que us penseu trobar un western de l’estil actual com Valor de ley, Bone Tomahewak o Los odiosos ocho, Los siete magníficos va per un altre camí, més convencional, i aposta més pel blockbuster que no pas per ser una pel·lícula d’autor. No li hagués anat malament una mica d’això a la direcció, ja que la inexistència dels plànols panoràmics i fotografia típica del western, es troben a faltar.
Los siete magníficos no passarà a la història del cinema com les seves predecessores, però és un magnífic blockbuster tremendament entretingut.
Miquel Martí és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, i màster en museologia i gestió del patrimoni cultural per la Universitat de Barcelona
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Miquel Martí: "El Museu de la Pesca explica en positiu què hem de fer per conservar el nostre mar"
La setmana passada vam conèixer que el govern atorgarà la Medalla de la Pesca catalana al director del Museu de la Pesca, Miquel Martí, en reconeixement a la seva contribució al sector pesquer del país. Martí ocupa la direcció del Museu de la pesca des de 1991 i a més lidera la Fundació Promediterrània des de 2004, amb gestió directa d’equipaments com l’Espai del Peix, les Barques, el Centre de Documentació de la Pesca i la Capella del Carme. Fill i nét de pescadors provinents de l’Ametlla de Mar, Miquel Martí també és el cap de l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Palamós.
Ha estat director de Revista de Palafrugell i coordinador de Crònica
d'un any, així com redactor a La Proa, diari del Baix Empordà o
Revista del Baix Empordà, entre altres. Corrector i traductor de
diferents obres.
Diuen que la cala del Golfet era conformada per còdols (‘rotllons’ en la parla local) i que la sorra que hi ha avui s’hi va abocar quan es van fer les obres de la urbanització que porta el seu nom, a la dècada dels anys 60 del segle passat. Així va quedar confirmat en un temporal que va deixar l’indret sense un gra de sorra fa més d’una dècada, si bé al cap d’uns dies la sorra va tornar a dipositar-se a la cala.
D’altra banda, l’escala que donava accés al Golfet va quedar tallada fa un temps fruit dels esllavissaments que posaven en perill la integritat dels banyistes i de la cala mateixa. Sembla que quan van començar les obres del xalet just damunt del penya-segat d’aquest lloc emblemàtic de Calella de Palafrugell, fa cosa d’un parell d’anys, es va ignorar que hi havia risc de despreniments.
Com tampoc no es van tenir en compte, segons l’informe de la direcció general d’Urbanisme de la Generalitat, els criteris d’adaptació topogràfica, d’infracció en el nombre de plantes, d’excés en l’edificabilitat màxima de sostre i l’ocupació de més superfície de la permesa o que no es comptava amb un informe preceptiu en matèria de paisatge, entre altres vulneracions, per la qual cosa la llicència atorgada és “nul·la i irregular”. L’entitat Salvem el Golfet així ho va denunciar a l’ens de la Generalitat i, en conseqüència, Urbanisme els ha donat la raó amb què cal enderrocar l’àrea construïda que resulta d’un impacte que no es pot permetre un destí turístic com el nostre que es fonamenta en la bellesa i singularitat del seu marc geogràfic. Novament, la insistència de la societat civil ha posat en evidència les anomalies en determinades concessions urbanístiques municipals. Junt amb la del Golfet, altres entitats vetllen constantment perquè es respecti la normativa, com ha passat recentment a l’hotel que es volia construir a cala Morisca a Tossa de Mar o els apartaments que es pretenien bastir a la zona que va quedar alliberada per l’enderrocament de Ràdio Liberty, a la platja de Pals.
Això ens porta a demanar-nos: per què a aquestes alçades encara hi ha tanta màniga ampla als ajuntaments o bé com és que els inspectors de la Generalitat no s’avancen a les demandes civils per fer complir la llei?