A Palafrugell, el diumenge és matí de mercat. Ahir no vaig faltar a la cita. Es veu que a casa tinc els números permanents i sempre em toca a mi. M’agrada anar-hi d’hora –bé, diguem que tant d’hora com la prudència d’un diumenge ho faci aconsellable…. En tot cas, a una hora raonable per ser-hi abans que l’espai es compliqui i s’hagi d’anar amb compte per esquivar els carros, les cabasses o les bosses, tan se val. De fet, en són tres de mercats: el de la carn, el del peix i el de la fruita i verdura. Un espectacle de colors i olors, que convida a vista, olfacte i tacte a assaborir-ho amb calma, xino-sano, amb el ritme just. Per complementar-ho, acostumo a parar l’orella i a enllaçar converses inconnexes. No és qüestió de fer el xafarder, sinó un entreteniment més tot transitant pel mercat.
Ahir, per exemple, vaig caçar al vol com algú s’exclamava: “uaita, ya hi ha mandarines!”. Així, tal qual sona. I vaig pensar, sí, ja les tenim aquí. M’agraden les mandarines. Pel gust, però també per com marquen la transició del moment. Aquests dies, la fruita de temporada ens diu que entrem de ple a la tardor. La natura, per molt que els humans ja l’hem potinejat prou, és sàvia i ens dóna allò que correspon segons lloc, clima i època. La pagesia que respecta el ritme de la terra té clar què és el millor per a cada moment de l’any. I al mercat de Palafrugell tenim la sort de poder trobar producte de proximitat i de temporada.
Diumenge al matí, ens veiem al mercat.
