Juli Fernández: «No descarto una consulta sobre el Golfet, però la responsabilitat és dels polítics»

Juli Fernández
Juli Fernández en una imatge d'arxiu
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Juli Fernández: "No descarto una consulta sobre el Golfet, però la responsabilitat és dels polítics"
Loading
/

Escolta aquí l’entrevista sencera

 

En una entrevista al Supermatí, l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández ha insistit en la legalitat de la llicència d’obres del xalet del Golfet i per tant, en la legitimitat de la construcció. D’existir alguna irregularitat, en tot cas, ha dit, «caldria buscar-la en el POUM del 1983, que contemplava que aquesta finca fos urbana». Fernández també s’ha referit al cost que podria tenir la revocació de l’edificabilitat de la finca, que «podria superar els 3 o 4 milions d’euros» i ho ha comparat amb el pressupost per a inversions que té l’Ajuntament.

Es poden fer les consultes que es vulguin, però la responsabilitat és dels polítics

A l’entrevista, Juli Fernández no s’ha mostrat partidari de fer cap consulta popular al respecte del Golfet, tot i que tampoc l’ha descartat. L’alcalde, que ha qüestionat l’origen dels primers integrants de la plataforma Salvem el Golfet, s’ha mostrat convençut que la gent, que «segurament hauria preferit evitar que es pogués fer aquesta construcció», ja el 1983, entén que l’Ajuntament «no es podria permetre una indemnització a compte de les inversions que ha de fer el municipi».

I encara sobre aquest tema, l’alcalde ha afirmat que si finalment els tècnics municipals conclouen que els Serveis Tècnics de la Generalitat tenen raó, l’Ajuntament assumirà les seves responsabilitats, tot i que afirma que «en el pitjor dels casos, s’haurien d’enderrocar 100 metres de la última planta de l’edificació».

Palafrugell + és una eina que fomenta la col·laboració pública i privada en matèria cultural

De la targeta cultural presentada en els darrers dies, l’alcalde n’ha destacat les possibilitats de visitar els equipaments culturals més rellevants del municipi, per només 8€. Fernández també ha explicat que el govern municipal té la voluntat d’aprovar una línia de subvencions i una rebaixa d’impostos i taxes per a aquelles iniciatives i entitats que es dediquen a la cultura.

 

La tele d’en Clapés – Grand Prix

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La tele d'en Clapés - Grand Prix
Loading
/

Avui, en Marc Clapés ha anat a la seva videoteca VHS per recuperar un programa mític: El Grand Prix

 

Des del punt de vista empordanès, els accents diacrítics provoquen un somriure

Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Des del punt de vista empordanès, els accents diacrítics provoquen un somriure
Loading
/

 

Bon dia a tothom. Avui m’ha donat per pensar en una cosa que no és un fet, un esdeveniment, en fi, una moguda de l’Empordà, sinó que, com bé sabeu, en aquesta secció de vegades també parlem d’altres fenòmens des d’un punt de vista empordanès.
Sense entendre gaire bé què és això d’un punt de vista empordanès, jo avui he estat pensant i molt, amb molta força, en la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Ja ho sabeu: entre d’altres coses han eliminat els famosos accents diacrítics, uns 130 de 150, una animalada. Feu memòria: són aquells accents que ens permetien (o permeten) diferenciar, sobretot quan ho veiem escrit, doncs, no sé… : la paraula molt de la paraula mòlt, que ve del verb moldre. O diferenciar sóc, del verb ser, de soc, quan parlem d’una soca. En fi, tot un seguit d’accents que fins ara ens permetien no equivocar-se, el sol, el sòl, sobretot per escrit.

I quina és la mirada empordanesa? Jo crec que l’IEC fa ben fet, o ara m’ho sembla, però també em fa molta gràcia, perquè precisament a l’Empordà canviem les direccions dels accents d’una manera absolutament boja. I dic gràcia, per la reacció que hi ha hagut de nervis davant la normativa, tenint en compte que a l’Empordà per comptés d’ÉS diem ÈS, i SÓL per comptes de SOL, i diem BÓ per dir bo.
Per tant, una normativa que des d’un punt de vista empordanès provoca un lleu somriure, i que demostra que mai trobarem una manera de fer que satisfaci tothom.

Paula Valls

Si encara no has pogut escoltar a la Paula Valls, ja estàs espavilant! Amb tan sols 17 anys, ha vingut per quedar-se. Ho demostra amb el seu EP, Black and white, la seva carta de presentació.

Amb la Paula Valls, sobren les paraules. El millor que es pot fer és escoltar-la i deixar-se portar.

Més info: FacebookWeb

Obeses

Obeses és un dels grups que tot el que fan es converteix en una obra d’art. Ho van demostrar amb el seu debut, dos anys més tard amb Zel i el 2015 van culminar-ho tot amb Monstres i Princeses, un dels discs de l’any, per no dir «el disc».

Arnau Tordera i tota la colla, es desviuen en els directes, proporcionant una experiència mai vista entre tots els qui assisteixen als seus concerts.

Un grup imprescindible.

Més info: FacebookWeb

Jordi Ninus

Jordi Ninus va començar la seva aventura musical el 2014 amb Camina i dos anys més tard ha fet un pas més amb París, un disc més madur, on demostra que és un artista que ha vingut per quedar-se.

Aquest any ha aconseguit un bon reconeixement gràcies a la cançó Junts, escollida per votació popular com la cançó de l’estiu en català.

Més info: FacebookWeb