Algunes comunitats de veïns de la Bisbal troben a faltar diners als seus comptes

Els presidents de diverses comunitats de veïns de la ciutat, gestionades per Finques la Bisbal, s’adonaven la setmana passada que els faltaven diners o que no tenen pagats uns serveis comunitaris que creien que ho estaven, segons publica Tot Bisbal. El seu gestor, Daniel Utrera, hauria reconegut «mala gestió», i s’estaria reunint amb els presidents per decidir els passos a seguir. Alguns presidents estan consultant altres administradors, i preveuen presentar una denúncia conjunta a Mossos d’Esquadra.

Utrera explica a Tot Bisbal que se sent «desbordat», ja que no coneix l’abast de la problemàtica. Segons el gestor, es tractaria d’una «concatenació de coses que se n’hi ha anat de mare», en al·lusió a l’extreballadora que gestionava bona part de les comunitats que portava l’empresa.

Utrera es reunia dijous i divendres amb alguns presidents, i aquesta setmana els està lliurant els números dels últims quatre anys. Segons alguns presidents de comunitat consultats per Tot Bisbal, els argumentava entre plors i revisant els comptes, que no tenia diners, que cerquessin una nova gestoria i que el denunciessin. En tots els casos hauria atribuït les circumstàncies a l’exdona, qui treballava a l’empresa fins fa poc. Ambdues persones han eliminat els seus perfils de les xarxes socials.

Reacció de l’ajuntament

L’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, es reservava fer comentaris en entendre que és una qüestió situada en l’àmbit privat, i de la que no es coneix l’abast. Per la seva part, la regidora d’Acció Social i Ciutadania, que inclou la regidoria d’Habitatge, Maite Bravo, es mostrava sorpresa. En declaracions a Tot Bisbal, afirma que «hi ha moltes famílies que per la seva situació econòmica no poden afrontar el pagament de les comunitats de veïns i, a més, els bancs no paguen les comunitats dels pisos que han quedat en les seves mans pels processos d’execucions hipotecàries». Bravo afegia que vol iniciar un contacte amb les comunitats per parlar de les ocupacions i dels pisos buits propietat dels bancs.

Quim Gudayol: «Estem construint nous despatxos perquè Nexes sempre és ple»

D'esquerra a dreta, Gudayol, Mascarós, Prats, Carmona i Aliart, amb la panera Foto: EPA.
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Quim Gudayol: "Estem construint nous despatxos perquè Nexes sempre és ple"
Loading
/

 

El viver d’empreses Nexes és una iniciativa de l’Ajuntament de Forallac amb l’objectiu d’acompanyar les empreses en les seves primeres passes. Des de la seva creació l’estiu de 2009, ha acollit més de setanta empreses, pràcticament el 80% de les quals han tingut continuïtat. L’exercici del 2015 es va tancar amb un superàvit d’uns 7.800 euros, mentre que el del 2014 es va situar en 1.800. Ara, tres de les empreses de Nexes s’han unit per fer una panera de Nadal conjunta. Es tracta de les empreses Nut, especialitzada en ginebre; la cervesera La Brava, i Tegust, d’infusions.

El paradigma de Peratallada

En Dani Chicano és periodista i director de la revista Proscenium
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El paradigma de Peratallada
Loading
/

 

Fa uns anys, el 2004, quan encara era possible fer de periodista a El Punt, dirigia els Serveis Territorials de Cultura l’exalcalde de Banyoles, Joan Solana, un home d’una integritat a prova de bomba que va durar quatre mesos al càrrec perquè feia nosa a la consellera dermatòloga socialista Caterina Mieras, i a qui va substituir Josep Quintanas. En aquella època jo m’ocupava d’informar del que dictaminava la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona.

Aleshores la comissió, presidida per Solana per delegació, va fer aturar les obres de construcció de quatre habitatges en un solar a la plaça del castell de Peratallada, a tocar de la muralla, gràcies a pressions veïnals. Les obres tenien la llicència municipal concedida i l’avantprojecte ja havia passat per la comissió, aconseguint els permisos preceptius, tot i no comptar amb un informe arqueològic, també preceptiu. Solana va enviar a Peratallada els tècnics dels serveis territorials per comprovar si el projecte s’ajustava a l’avantprojecte presentat, per elaborar un informe arquitectònic i un altre d’arqueològic. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei del Patrimoni del 93, una actuació com aquella, en un nucli històric declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, era impensable. SOS Empordanet hi va tenir força a veure en tot plegat, com també en d’altres assumptes també relacionats amb el patrimoni, aconseguint victòries sonades, com la dels Clots de Sant Julià, pedrera lítica que han aconseguit preservar.

Finalment les prospeccions arqueològiques van treure a la llum l’existència, en aquell solar, de restes de parets, de paraments d’una torre, d’un pou, d’un dipòsit i una estructura de combustió, que sembla que pertanyien a un habitatge baixmedieval dels segles XV o XVI. Atorgar la llicència d’obres va ser una errada administrativa, com va reconèixer Solana, la responsabilitat era de la Comissió de Patrimoni i el director dels serveis territorials va voler demostrar que es podia rectificar i no perpetuar l’errada. Finalment, la importància de les restes arqueològiques localitzades van provocar l’aturament definitiu de les obres i una declaració lesiva d’interessos públics, que traduït és: nosaltres ens hem equivocat i el propietari del solar, promotor de les obres no podrà construir, però pot reclamar una indemnització o anar la contenciós administratiu.

Connectant-ho amb l’actualitat, un mal precedent pel xaletarro del Golfet. La pregunta, aleshores, és: què fem amb les restes? Les museïtzem per fer-les visitables? Les documentem i les tornem a tapar? Doncs de moment, allà han quedat, oblidades. Ningú no se’n preocupa. A la Plaça del Castell de Peratallada, en ple nucli històric hi ha un solar en què només hi creixen esbarzers, amb restes arqueològiques que no són visitables. Un espai mort, que no aprofita a ningú. I això trobo que tampoc té massa sentit, com tampoc no ho té que els serveis territorials no disposin de mecanismes per decidir què es fa en aquests casos i per controlar que les resolucions de la comissió es segueixen fil per randa.

La portada – 11-10-2016

En Miquel Curanta és el director de Ràdio Capital i
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La portada - 11-10-2016
Loading
/

 

Ahir el nostre web semblava “el caso”. O per posar-ho en context, semblava l’informatiu d’en Pedro Piqueras a Telecinco. Atenció amb els titulars:

Alerta del Servei meteorològic, per intensitat de pluges. Un contxe incendiat, provoca retencions a la c66 a Forallac. O aquest altre: Un conductor begut s’estavella contra una casa a Palamós o aquest, per a més de tràgic és ben greu: El conductor que va matar un ciclista a Roses, dóna positiu per cocaïna.

Només falta posar-hi adjectius del tipus “caótico, espeluznante, terrible, tremendo….

Aquesta TREMENDA coincidència de notícies, m’ha anat bé per explicar-vos que des del setembre passat al nostre web, hi podeu trobar les principals notícies que marquen l’actualitat de la nostra comarca. De fet, m’atreviria a dir que és el web d’informació sobre el Baix Empordà, més complert i ben estructurat que podeu trobar ara mateix.

Així que a la portada d’avui, tinc ganes de fer autobombo. Tinc ganes d’explicar-vos Que l’equip de Ràdio Capital, que cada dia és més gran fa un enorme esforç per publicar totes aquelles notícies que creiem que poden ser del vostre interès, a més de buscar entre els principals mitjans de Girona, tot allò que més enllà de casa nostra, sigui rellevant.

Així que no li vull donar gaires més voltes. Us animo a que entreu cada dia al nostre web, feu-hi un cop d’ull i veureu que en poc més de cinc minuts, estareu al cas de tot el que passa a l’Empordà.

I ja posats, si ho expliqueu a les xarxes o als vostres amics, a vosaltres no us costa res i a nosaltres ens feu un favor.

Els infants de l’Esplai de Begur netegen la platja de sa Riera

Uns catorze alumnes de l’Esplai municipal de Begur Autèntic han participat aquest dissabte a la tarda, al llarg de més de dues hores, en la neteja de la platja més gran del municipi, la de sa Riera. Els joves, d’edats molt diverses, han recollit, sobretot, puntes de cigarreta i plàstics, a part de canalitzar un tram la riera que aboca a la platja. En tot moment, els infants han anat acompanyats de les monitores. L’actuació de la neteja forma part de les iniciatives de l’Esplai per conscienciar els joves de la necessitat de preservar el nostre entorn, han recordat els regidors de Platges, Francesc Pilsà, que els va acompanyar una estona, i de Joventut, Maite Martín.

Bellcaire decideix on destina part del pressupost

Bellcaire d'Empordà | Imatge d'arxiu
Bellcaire d'Empordà | Imatge d'arxiu

L’Ajuntament de Bellcaire d’Empordà publica els resultats del primer procés participatiu del municipi que es va celebrar durant la Diada i la setmana següent. Els bellcairencs estaven interpel·lats a votar a quines intervencions destinaven part del pressupost i van decidir ampliar l’arbrat, col·locar un cartell informatiu al safareig i construir una vorera a l’entrada del poble. Hi van participar el 16% dels ciutadans majors de 16 anys cridats a votar. Els votants havien d’omplir un qüestionari on s’explicava cada proposta i el seu cost.