Una setmana més a través del programa de ràdio, vam posar-te cançons que encara tenen poca relevància a les emissores del nostre país o que ni tan sols sonen, però que pensem que tenen tot el que han de tenir per arribar-ho a fer.
Des del debut d’un dels components de One Direction, Niall Horan amb la preciosa This Town, passant pel retorn de John Legend i fins i tot una cançó de casa, un duet fabulós entre Jordi Ninus i Miquel Abras.
Aquests són els 8 Spoilers musicals de la setmana:
En David Parreño Mont recull les activitats culturals més destacades i les resumeix a l’agenda al Supermatí de Ràdio Capital de l’Empordà amb Miquel Curanta.
L’Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro ha estrenat aquesta temporada el sistema de la taquilla inversa per les obres que organitza l’Ajuntament, un sistema on el públic decideix quant vol pagar després de veure un espectacle. Aquest centre d’arts escèniques va néixer per dotar del municipi de Santa Cristina d’Aro d’un espai per representar obres, concerts i altres modalitats escèniques.
La cultura popular i tradicional catalana es tornarà a donar cita a Palamós aquest proper dissabte, 15 d’octubre, amb la realització de la 16a edició de la proposta “Tu Tries!”, que organitza l’Associació Cultural Colla Gegantera de Palamós, amb la col•laboració de l’Ajuntament de la vila. Enguany el programa d’activitats, totes elles gratuïtes, comptarà amb la participació un any més de formacions musicals d’arrel tradicional encapçalats pels grallers de Palamós.
El tret de sortida del “Tu Tries!” tindrà lloc el dissabte a les 18 h, amb una cercavila d’elements festius amb balls i música que comptarà amb la participació de tots els grups participants.
L’itinerari començarà a la plaça dels Arbres i recorrerà diversos carrers del centre de la vila. A partir de les 20 h, i de retorn a la plaça dels Arbres tindrà lloc una àmplia mostra de balls populars. Per a aquesta edició és previst una mostra del Ball de Galeres i del Ball de Pastorets, amb tradició a la ciutat de Reus.
Són dos balls del seguici festiu de la capital del Baix Camp. La primera referència al ball de Galeres data del 1733 i se sap que va participar activament en les festes reusenques dels segles XVIII i XIX. Representa l’enfrontament entre quatre naus cristianes i quatre naus turques.
El dijous 11 d’octubre, l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà iniciava un procés participatiu en el que els ciutadans del municipi tenien la possibilitat de decidir en què calia invertir el pressupost de 50.000 euros que el consistori tenia previst atorgar un pressupost participatiu. Les propostes sortint, aniran vinculades a la partida d’inversions dels pressupostos municipals del 2017. L’ajuntament, seguint els acords establerts per l’equip de govern, establien que les propostes presentades no podrien superar un import màxim de 50.000€, com també, que les subvencions serien regulades per ordenança i no serien objecte directe d’aquest procés participatiu.
Aquest comunicat, a més, limitava la temàtica de les accions a les àrees de medi ambient, via pública, serveis a les persones o a promoció de la ciutat.
La capital del Baix Empordà doncs, s’afegeix a la voluntat de donar una major participació a la ciutadania en els afers de la política local, com també fan altres ciutats de la comarca com Palafrugell, Palamós o Torroella de Montgri. De fet, des de l’aplicació de la llei de transparència de la Generalitat de Catalunya (1 de juliol de 2015), els ajuntaments s’han d’adequar a una sèrie de requisits, un dels quals és precisament la promoció de la participació ciutadana. Aquest plantejament institucional, es converteix en un pedaç per intentar en un mateix marc polític, integrar una forma de participació directe. En paraules de del politòleg italià Giovanni Sartori, aquesta participació ciutadana no seria res més que un control per part del ciutadà, amb la voluntat de limitar el poder en una democràcia representativa, o indirecta.
El mateix politòleg italià, argumentaria que una participació directe mereix d’una constant participació de la població exercint el seu poder, el que nosaltres entenem avui en dia com a sobirania. En el nostre país però, la desconnexió de la ciutadania envers la política, sobretot local, és evident, i per tant el que acabem trobant-nos és una baixa participació, fent que ens trobem en el que podríem nombrar la fal·làcia de la participació ciutadana.
Aquesta desconnexió però, es de raons bidireccionals, és a dir, si bé es cert que per manca de socialització de la població, aquesta no té un vincle directe amb la política, trobem una manca d’interès per part de les institucions a fer un pas real cap a la involucració de la ciutadania en els debats punyents de l’esfera política. Fent, finalment que la màxima expressió que ens trobem de la participació ciutadana és una secció als webs dels Ajuntaments i unes consultes pactades i tancades.
El fet és que la creació d’aquesta llei i d’aquestes iniciatives és un pas endavant cap a una política més inclusiva, el que està clar, és que queda molt per arribar al que seria un ideal teòric.
Ahir va ploure. Va ploure molt, de fet. En Tomàs Molina, L’home del temps a TV3, amb qui vaig tenir ocasió de parlar fa quinze dies, m’explicava amb dades, com ha canviat la manera de ploure en els darrers 10 anys. Per simplificar. Plou menys, bastant menys, però amb molta més intensitat.
En serrat no era meteoròleg, però ho cantava a El món està ben girat. Deia, “quan cal que plogui no plou i quan plou, ho fot tot enlaire”.
Els efectes de la pluja ja els coneixem, al maresme, cada vegada que plou s’inunden Vilassar de mar, montgat, i tots aquells pobles de per allà, on la gent fa escarafalls quan, oh sorpresa, l’aigua té l’acudit de baixar muntanya avall. És més greu quan hi ha gent que per una inconsciència, com sembla ser que va passar, s’envalentona i decideix creuar una rierada amb el cotxe i després hi ha els benparits que com alguns oients nostres, graven en vídeo els efectes dels aiguats a La Bisbal o a Torroella i que per cert, podeu recuperar a través del nostre web.
Així doncs, si sabem que plou poc, però quan ho fa sembla que baixi el cel. Si sabem que a la que cau amb ganes, s’inunden rieres i carrers. Si sabem que hem construís pobles a les faldes de muntanyes, o aparcaments a les lleres de rius. Si sabem que el maleït canvi climàtic cada vegada anirà a més… algú em pot explicar perquè seguim construïnt a la falda de muntanyes, aparcament a l’interior de les rieres o creuant rieres desbordades?
Amb perdó, eh! Com diu aquell… es de ser inútil!
