Calonge-Sant Antoni organitza unes jornades sobre les noves tendències del turisme

Una jornada de formació, una trobada amb la ciutadania per explicar els projectes estratègics de les platges del municipi i la nit dels guardons Passió pel Turisme. Aquests són els tres eixos de les jornades sobre Noves tendències en el turisme, que organitza l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Calonge els proper divendres 21 i dissabte 22 d’octubre. L’objectiu és triple: debatre sobre les noves tendències del consumidor turístic, informar la ciutadania sobre els projectes més rellevants que afecten a les platges del municipi, i reconèixer la tasca realitzada per les empreses del sector que fa 50 anys o més que treballen en el món del turisme.

La programació de Noves tendències en el turisme començarà divendres, amb una jornada de formació adreçada a tècnics i professionals del sector que tindrà lloc al castell, i que ja compta amb gairebé 100 persones inscrites. Aquesta sessió formativa començarà a les 10 del matí i arrencarà amb la inauguració a càrrec de l’alcalde de Calonge, Jordi Soler i seguirà amb la intervenció de Joantxo Llantada, professor del programa Management en direcció d’empreses turístiques a l’IE Business School, que centrarà la seva ponència en la innovació com a solució als desafiaments del mercat turístic. El matí continuarà amb una taula rodona en la qual participaran el mateix Joantxo Llantada, el cap de màrqueting del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jaume Marín; el professor de la Universitat Rovira i Virgili i president de l’Associació de professionals del turisme de l’administració local de Catalunya, Joaquim Queralt, i Benet Maimí, professor de màrqueting turístic a l’Escola Universitària del Maresme. A la tarda la jornada tècnica seguirà amb una taula rodona sobre l’experiència en la creació de nous productes turístics, moderada per Anna Vendrell, responsable dels clubs de producte del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, i en la qual intervindran l’enòloga del mas Molla, Montse Molla; el xef de l’hotel restaurant Casamar, Quim Casellas; la propietària de Claustroeuphoria, Raquel Lluent i Pau Sendra, de l’empresa Waynabox.

Les jornades Noves tendències en el turisme seguiran dissabte al matí amb una jornada informativa per donar a conèixer als veïns i veïnes els principals projectes estratègics relacionats amb les platges del municipi. Durant aquesta activitat, que tindrà lloc de 10 h a 12 h. al Teatre Mundet de Sant Antoni, es presentarà, entre d’altres, el Pla estratègic de platges, la reordenació i millora de l’espai natural de la platja de Cala Cristus, i la reurbanització de l’espai públic a la zona d’Es Monestri, amb la creació d’una nova placeta i la reordenació de l’entorn.

A la nit la primera edició dels guardons Passió pel turisme Calonge – Sant Antoni culminarà les jornades. El castell serà l’escenari d’aquesta festa durant la qual s’entregaran els guardons en reconeixement a les empreses del municipi amb més de 50 anys d’experiència en el sector turístic, així com també a persones de fora del municipi que han destacat en la seva feina en aquest sector. La nit aplegarà gairebé 200 persones al castell, en un acte presentat per Espartac Peran i que tindrà, entre d’altres, l’actuació musical de Beth Rodergas.

La tele d’en Clapés: Verano azul

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La tele d'en Clapés: Verano azul
Loading
/

Avui, en Marc Clapés ha engegat la seva tele UHF per repassar la sèrie Verano azul

 

 

Les aus migratòries s’aturen als aiguamolls de la Pletera

EFE / Les aus migratòries que viatgen del nord d’Europa, on crien, a latituds més benignes com la costa mediterrània o els tròpics africans per aquesta època de l’any s’aturen als aiguamolls recuperats de la Pletera, on s’aplica un dels projectes europeus Life.

Segons informen els responsables d’aquesta iniciativa mediambiental, que ha permès rescatar els espais aquàtics que s’havien sepultat per la construcció d’un passeig a Torroella de Montgrí, la majoria d’aquests animals que paren allà a reposar forces són limícoles, ja que habiten en zones inundades. Bona part d’aquestes aus només estan presents en àrees com la de la Pletera en aquesta època de l’any i el seu retorn a aquestes antigues maresmes es considera un èxit del projecte abans que finalitzi tot el procés de recuperació.

Les espècies que es poden veure aquests dies a la zona són pigres, territs, gambes, tètols cuabarrats, ànecs blancs i, fins i tot, flamencs.Les ocells trobats a un sol dia mentre s’alimentaven d’invertebrats són Tadorna tadorna, Phoenicopterus roseus, Calidris alba, Calidris alpina, Limosa lapponica, Pluvialis squatarola, Charadrius hiaticula, Charadrius alexandrinus, Tringa nebularia, Tringa totanus, Actitis hypoleucos i Arenaria interpres.

El nombre d’aquests ocells ha augmentat notablement aquest any, segons les dades recollides per biòlegs de la Universitat de Girona, probablement a causa de la creació d’aquestes basses de la Pletera. La majoria poden observar-se amb relativa facilitat amb prismàtics o telescopi des dels camins que estan marcats per passejar per aquesta àrea recuperada.

Què són les nyàmeres?

La xef empordanesa Iolanda Bustos és especialista en cuina botànica

Segurament que si us parlo de” tupinambo” us sona més, que pas la paraula nyàmera, amb llatí Helianthus tuberosus. És una pena que no es mengi més aquesta arrel de gust tan bo i tan similar al de la carxofa. Té un aspecte com de patata però amb molts nusos, no hi ha gaires mercats que en tinguin. Algunes botigues que toquen ingredients naturals i ecològics si que en solen tenir, i això que és molt fàcil de cultivar, inclús moltes vegades costa controlar-la perquè s’escampa per tot arreu.

Si us explico que aquesta planta és molt semblant a la del girasol i que assoleix fàcilment els dos metres d’alçada, amb fulles de color verd fosc, ovalades i una mica lanceolades, molt aspres al tacte igual que els girasols. I que les flors son d’un groc brillant però que enlloc de surtir-ne una sola, en surten varies de la mateixa planta. Són més petites que les del girasol però els seus pètals tenen un gust molt semblant. Estic segura que moltes vegades heu vist rieres i rierols plens d’aquestes flors grogues ara aquest temps. A l’Empordà vorejant camps d’arròs, en alguns recs i rius… A la llera del Ter… Doncs si estireu la planta, les arrels són les nyàmeres!

Es pot menjar cuita, fregida, amb cremes, purés… igual que la patata, però amb menys cocció ja que conté molta aigua i no té fècula. La meva mare les anomena aguaturmas i em diu que a Andalusia de joveneta en menjaven moltes. De fet molta gent que passava gana i que sortien a recol.lectar el que la natura donava de menjar, aquestes arrels havien salvat a molta gent de la fam.

Us proposo que les bulliu amb pela i us en feu una amanida amb uns encenalls de foie micuit i una vinagreta de mel i pipes amb els pètals de la flor de la nyàmera, al.lucinareu!

Salut i flors!

Un monstre em ve a veure

Abans d’anar a la crítica, deixeu-me parlar dels seus orígens. Un monstre em ve a veure dirigida per J.A. Bayona és una adaptació del llibre escrit per Patrick Ness i il·lustat per Jim Kay. La idea va sorgir de la ment de l’escriptora Siobhan Dowd mentre aquesta lluitava contra un càncer de mama que no va superar. Dowd només va poder desenvolupar-ne l’argument i el principi de la història. L’editora de Dowd no estava disposada a que la història s’esvaís i li va oferir la possibilitat a Ness que la convertís en una novel·la. Des de la seva publicació, el llibre s’ha endut un munt de premis literaris. L’èxit del llibre va despertar l’interès de Hollywood i va ser el mateix Patrick Ness que n’ha escrit l’adaptació cinematogràfica. 
El protagonista d’aquesta història és Conor, un adolescent de 13 anys, que des de que se li va diagnosticar un càncer a la seva mare, té un malson recurrent. Una nit, escolta una veu que el crida des del jardí. La veu prové d’un vell arbre que es transforma davant dels seus ulls en un monstre. L’arbre li diu que li explicarà tres històries i que la quarta l’explicarà Conor. Nit rere nit, Conor emprèn una aventura per fugir de les seves pors, i reuneix, poc a poc, el valor per fer front al seu pitjor malson. 
Entre els actors trobem a Sigourney Weaver, Felicity Jones, Toby Kebbell i Liam Neeson que interpreta al monstre a través de la captura de moviment i en la veu. Conor és interpretat pel jove Lewis MacDougall. El treball del repartiment és impecable i tots ells estan magnífics, inclòs el nen qui és el que té la tasca d’interpretació més complicada. 
Sense cap mena de dubte aquesta és la millor pel·lícula feta fins ara per Bayona, malgrat que no tindrà l’impacte de la sobredimensionada, en aquest país, Lo imposible. El tema, d’entrada, és delicat. Una mare s’està morint de càncer i el seu fill veu com està a punt de quedar-se orfe, ja que el seu pare viu a l’altra punta del món. Bayona sap tractar-ho amb prou sobrietat, potser se li escapa un pèl cap a la part final ja que deixa de contenir-se i utilitza recursos formularis, que funcionen, per emocionar-nos, quan amb un to més sobri ens hagués emocionat de manera més natural.
Aquesta metàfora sobre la vida, la mort i l’acceptació d’aquesta, vista a través d’un nen que no sap com gestionar les emocions, està molt ben aconseguida. La utilització del monstre és magistral i s’aplaudeix el seu aspecte visual. L’estructura que té la pel·lícula és perfecte, ja que segueix pas a pas els estadis emocionals del nen.
Un monstre em ve a veure és una barreja entre drama i conte amb apunts gòtics, que resulta amb èxit. Però l’èxit de Bayona no seria tal si no hagués comptat amb un guió excel·lent del mateix Ness que sap adaptar al llenguatge cinematogràfic la seva obra. El resultat, una de les metàfores més atractives sobre la malaltia i la mort que s’hagin vist en el cinema. L’única pega, l’excés de sensibleria cap al final, però estem davant una obra quasi perfecta.

La portada – 19-10-2016

En Miquel Curanta és el director de Ràdio Capital i
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La portada - 19-10-2016
Loading
/

 

Al web de Ràdio Capital, hi ha un apartat dedicat a la informació musical que cada dia actualitza en Marc Clapés. Ahir em va cridar l’atenció una notícia que començava així: Moby acaba de presentar un videoclip per Are You Lost In The World Like Me?, on el cantant segueix amb la seva faceta de defensor dels drets socials, i en aquesta ocasió fa una crítica a la societat actual per la seva dependència cap a la tecnologia.

És un fet que vivim absolutament pendents de la tecnologia. En depenem. De fet, nosaltres mateixos la fem servir per enviar el so des de l’estudi on fem aquest programa, fins al centre de control de Ràdio Capital a Palafrugell i com que físicament no estem a prop, és l’evolució i per tant l’abaratiment de la tecnologia la que ens permet fer-ho cada dia.

Personalment no em considero un nostàlgic del segle XX, però sí que enyoro la proximitat i la manera de fer hand made que teníem abans de l’eclosio tecnològica. Que al Segle XXI una ràdio com la nostra tingui el web que té i la capacitat de comunicar que té, és encomiable, però fa només 20 anys, les diferències entre mitjans grans o petits es mesuraven amb recursos i es combatien amb idees.

I enmig de tot això, un oasi. I és que ahir, vam entrevistar l’Aleix Monguillot, que s’ha patejat Europa de punta a punta, caminant. És cert que ha fet un dietari en un bloc i que cada dia parlava amb casa seu gràcies al whatsapp. Però el que més ha destacat de l’experiència que ha viscut, és el fet de caminar per caminar. Per fer KM i per descobrir països i ciutats sense veure’ls per google street view. I encara millor. Deia l’Aleix “quan vaig entrar a Catalunya per lleida, em vaig emocionar. Sentia de debò que ja era a casa i això em va fer sentir bé”. Quin gust sentir algú que s’expressa així amb una cosa tan poc tecnològica, com fer 5000Km a peu