Els cent primers dies de la presidència de Trump han trasbalsat el món amb un seguit de propostes concretades en 211 ordres executives, que han trencat l’equilibri establert, ocasionant pors i incertesa a aliats, con la UE, i també desconcert mundial amb l’aplicació d’aranzels, sense menystenir l’impacte intern que representa l’expulsió d’immigrants, la fixació en la feina dels jutges i de qui no pensa com ell. Veiem però que la realitat rebaixa les proclames de Trump, donat que algunes no acaben d’aplicar-se i d’altres s’adapten a un escenari negociat, com és el cas dels aranzels: primer ja va cedir als que volia aplicar a la UE i d’altres estats, facilitant un període de 90 dies amb la voluntat de trobar algun punt d’acord favorable a les dues parts. I pel que fa a la Xina, que havia suggerit uns aranzels del 145%, han quedat en un 30% (un 110% menys) després de les negociacions de Suïssa. De fet, també va passar al començament de mandat amb Mèxic i Canadà i ara amb la UE. Pel que fa a l’àmbit polític, la realitat dels resultats de les eleccions a Canadà i Austràlia, en els que han guanyat opcions contraries a les polítiques de Trump, demostra el rebuig a la seva manera de fer política. En l’àmbit econòmic, hem vist la reacció de les borses a les seves proclames, que han provocat canvis substancials a les paraules inicials, això si, presentant les noves propostes com si els EUA fossin els beneficiats. Una altra característica és la manera de gestionar la governança, més amb criteris de benefici, que no pas polítics, socials i econòmics, que millorin la vida de la ciutadania. S’ha vist amb la recent visita a l’Aràbia Saudí, on s’ha signat un acord d’associació econòmica i militar per valor de 600.000 milions $. Tot plegat amb un rerefons d’una geopolítica basada en els negocis.
