Drake ha anunciat la publicació de More Life, el seu cinquè disc, que arribarà 8 mesos després de Views, el seu aclamat treball, que està acaparant premis i nominacions pels seus senzills.
Una de les noves cançons serà Fake Love, que ja es pot escoltar en streaming. Per escoltar la resta del disc, haurem d’esperar al 18 de desembre.
Diversos alcaldes del Baix Ter es reunien divendres passat a la tarda amb el secretari d’Infaestructures i Mobilitat de la Generalitat Ricard Font i el director general Xavier Flores. Segons hem sabut, la Generalitat es va comprometre a recollir els suggeriments del territori i elaborar un pla consensuat de mesures per millorar les carreteres del Baix Ter. A més, l’actualitat vergelitana passa per la pressió del govern espanyol a l’ajuntament per hvaer obert el 12 d’octubre. Tot això, després d’un cap de setmana festiu a Verges amb la 5a Trobada de Sopes Ranxos i Calderers d’arreu de Catalunya.
La portada d’avui té poc component Empordanès. L’escric després de veure, al Teatre Lliure de Barcelona, In Memoriam. Una co producció entre el mateix teatre i el Festival Temporada alta, de Girona.
A partir de les vivències de 6 soldats de la quinta del biberó durant la batalla de l’Ebre de la guerra civil Espanyola, In Memoriam, retrata amb una fidelitat pasmosa, la miserabilitat a la que pot arribar la condició humana.
Em diuen que gairebé cada dia hi ha ex combatents de la batalla de l’ebre a la sala i els puc garantir, que IN MEMORIAM, no és pas una obra de teatre. De sobte, al sortir, em vaig adonar que el que he vist és un mirall on el reflex, és la vergonya que sento jo mateix, de formar part d’un país, d’un món que és capaç d’arribar a límits tan extrems.
I en aquest punt, quant després de gairebé mitja hora vaig ser capaç de parlar del que havia vist, l’estupor va donar pas a la ràbia de pensar que per més que passin anys, guerres, conflictes i misèries, no som capaços d’aprendre’n el més mínim.
Vivim ala banda rica del planeta. Hi han estudis que demostres que si la riquesa mundial es repartís a parts iguals, tots els països del món tindrien una renda per càpita similar a la que té l’Uruguai actualment i això són uns 23.000€.
Amb això, vull dir que no hem entès que la nostra riquesa i opulència va en contra de països amb grans conflictes armats. I que la primera conseqüència que en patim (i no és la més greu) és en forma de riuades de pobres desgraciats que han de fugir per cames cap a casa nostra, on, a més, els rebem amb les portes tancades de bat a bat.
Ens hauria de caure la puta cara de vergonya, cada vegada que diem despectivament la paraula moro, sudaka o altres adjectius similars. Hauríem d’amagar el cap a terra, com els estruços, cada vegada que veient un telenotícies, després de compadir-nos, patim per la misèria, la pobresa i la delinqüència que ens arriba cap a Europa.
En comptes d’això, hauríem de lluitar amb totes les nostres forces, per evitar que es repetissin escenaris com aquest de la batalla de l’ebre o de cadascuna de les guerres que han vingut després fins als nostres dies.
Si no som capaços de fer-ho, potser és que al final, ens mereixem totes i cadascuna de les guerres i misèries que ens puguin caure a sobre.
Hi havia una vegada…un pare i una mare preocupats per l’educació dels seus fills. Cada principi de curs escolar, aquests pares es passaven hores i hores planificant les activitats extraescolars dels seus petits.
Un dia, una fada bona, els va fer pensar que la biblioteca era un bon recurs per a solventar els seus maldecaps. Els pares, en ple descobriment de l’oferta de les biblioteques de l’Empordà, va poder veure que cada setmana aquelles biblioteques programaven una hora del conte, activitat que permetria als seus fills gaudir de la tradició oral de la mà dels millors professionals. A més, ho farien acompanyats de nens i nens d’altres escoles i diferents procedències. I tot gratuïtament.
Moltes d’aquestes biblioteques programaven també hores del conte en anglès i els seus fills i filles podrien seguir també les converses en anglès i francès que es programaven, per exemple, a les biblioteques de Palamós i Palafrugell.
La fada bona també els va presentar a bibliotecaris especitalitzats en literatura infantil i juvenil, que els hi facilitaven la tasca de triar els millors contes per als gustos dels seus fillets.
També els van presentar al Biel i la Teca, que ajudaven a tots els nens de l’Empordà a conèixer millor els recursos de la biblioteca.
Les bruixes dolentes de l’indret es confabulaven per silenciar tot això…d’aquesta manera encara eren poques les famílies que descobrien aquest tresor. Tanmateix, de mica en mica, i gràcies a Ràdio Capital, cada vegada el secret s’anava fent més i més petit. I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquesta contribució ja s’ha fos.
El grup Port-Bo i les corals Mestre Sirés i Nit de Juny han estat guardones en la 10a edició dels premis 2 x 4… A ritme d’havanera, que concedeix anualment la Fundació Ernest Morató. L’acte, que altres anys s’havia fet a l’estiu, durant la setmana de la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, enguany s’ha volgut fer coincidir amb el 1r Simposi Càstor Pérez dedicat a l’estudi sobre l’havanera, en el qual la Fundació ha col·laborat.
Els guardonats de l’edició 2016, que coincideix amb el 50è aniversari de la Cantada de Calella, són tres entitats de Palafrugell amb un prestigi consolidat: la Coral Nit de Juny, la Coral Mestre Sirés i el grup Port-Bo. Les tres, amb una llarga i brillant trajectòria musical, han contribuït no només a difondre l’havanera sinó també a dignificar-la i prestigiar-la, incorporant-la en els seus repertoris i portant-la per tot el món en els nombrosos viatges, gires i intercanvis que han fet. En el cas del Port-Bo, cal afegir-hi el fet de ser el grup fundador i degà de la Cantada de Calella i que, per tant, com aquesta, enguany compleix el seu cinquantè aniversari, que ha volgut celebrar amb l’edició d’un nou disc commemoratiu.
