Aquest dissabte l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós organitza els actes de celebració dels 20 anys del Centre Cultural La Gorga, un espai conegut per acollir el teatre, però que també reuneix les entitats i les oficines de cultura. Va ser el 27 d’octubre de 1996 quan es va posar en marxa La Gorga, un equipament municipal pel qual només l’any passat van passar-hi 28.000 persones i s’hi van programar 140 actuacions.
Ha estat director de Revista de Palafrugell i coordinador de Crònica
d'un any, així com redactor a La Proa, diari del Baix Empordà o
Revista del Baix Empordà, entre altres. Corrector i traductor de
diferents obres.
En aquests moments de precarietat laboral i econòmica tothom coincideix amb què cal aportar idees enginyoses i, sobretot, pràctiques, on les institucions hi haurien de tenir un rol cabdal. Una fórmula innovadora és la del viver d’empreses, on ens trobem amb Nexes, al polígon de Vulpellac, que acull 32 empreses i que l’any 2009 va començar a desenvolupar l’Ajuntament de Forallac, havent acollit d’ençà una setantena d’empreses. També en trobem ben a prop a Sant Feliu de Guíxols, l’Escala, Castelló d’Empúries o Vilablareix, d’un total d’una quinzena de vivers a les comarques gironines.
L’objectiu del viver és facilitar l’inici de l’activitat mitjançant serveis complementaris a preus reduïts, és a dir espais modulars dotats d’infraestructura tecnològica, serveis logístics i administratius compartits, suport de professionals experts o la creació d’una xarxa d’emprenedoria. Es considera que per endegar i consolidar aquest tipus de negocis cal un període aproximat de quatre anys, moment en què les empreses abandonen el viver per continuar l’activitat pel seu propi compte. A Vulpellac hi trobem activitats que van des del sector tèxtil, l’alimentació, arts gràfiques i comunicació digital o dels sectors turístic i de la construcció.
Un dels casos més recents és el de l’Ajuntament de Calonge, en un projecte que ha de veure la llum el 2017 al recinte firal de Sant Antoni, activitat del tot necessària tenint en compte que l’equipament de Vulpellac va molt saturat. Al municipi calongí ja existeix una nova oficina econòmica municipal, anomenada Calonge-Sant Antoni Activa, on quan es disposi del viver es pretén aglutinar totes les polítiques de suport a l’empresa, l’emprenedoria, la capacitació professional i els veïns desocupats que cerquen feina.
El punt de partida d’aquesta pel·lícula neix quan els germans Mike i Dave Stangle van penjar a Craiglist, una web de classificats, un anunci en què sol·licitaven una cita doble per anar a un casament. Van rebre milers de respostes i van captar l’atenció dels mitjans. Durant un mes van tenir tantes cites com va ser possible. L’experiència els va portar a escriure un llibre que és en el que es basa aquesta pel·lícula que protagonitzen Zac Efron, Adam DeVine, Anna Kendrick i Aubrey Plaza.
El resultat és un autèntic despropòsit de dalt a baix. Una comèdia que vol posar a les noies en el paper que tradicionalment la comèdia d’humor sexual i escatològic americana ha atorgat als nois. Aquesta és la gran innovació que proposta aquesta pel·lícula. I ja està. Més que preocupar-se en girar els papers, els guionistes podrien haver ideat uns gags que no estiguessin tant vistos i uns diàlegs que fessin gràcia. L’agreujant és que desaprofiten un repartiment prou atractiu per una pel·lícula que si no s’hagués arribat a fer, ara mateix estaríem aplaudint. Una pena, perquè sí que existeix alguna cosa explicar, malgrat que hagin hagut de recórrer en els classificats.
Mike y Dave buscan rollo serio fa un pas cap el gamberrisme i dos cap a allò convencional. Construïda com un patchwork de moltes altres comèdies molt millor que aquesta, segueix el manual de la comèdia americana gamberra. No és la pitjor comèdia del món, però avorreix i no fa gràcia i això sí que és el pitjor que li pot passar a una comèdia, malgrat els esforços de les actrius i actors.