El Parlament va aprovar la setmana passada una proposta de resolució per instar al govern a protegir els sectors de Rodors de Pals i de Roca Blanca. Aquestes serien unes zones on el nou pla d’ordenació urbanística preveuria construir habitatges. En total, els habitatges que es permetrien construir serien uns 2440, segons afirma l’entitat ecologista Salvem la Platja de Pals.
Recuperem la normalitat després del que per a molts ha estat un cap de setmana llarg. Dies de castanyes, panellets… i inevitablement, de halloweens diversos. Dilluns a la tarda-vespre, pels carrers de les nostres viles hi podíem veure la canalla i el jovent abillats amb almenys una màscara fent el recorregut porta a porta amb allò del “truco o trato”.
I un any més, l’inevitable rum-rum, que si castanyada o halloween, que si ens estem perdent, que quin mal la globalització, etcètera. Hi veig un símptoma del present: ens perdem en discussions que ens deixen a la superfície, mentre anem deixant de banda el fons de les coses. Perquè avui, per exemple, és el Dia dels Difunts, també dit Dia dels Morts o Dia de les Ànimes. Just l’endemà de Tots Sants. Celebracions que institucionalitzà l’Església, però arrelades en el temps i la tradició popular. Dies que tradicionalment han estat vistos com el moment en què s’interrelacionen el món dels vius i el dels morts.
Una jornada de record als avantpassats que forma part del costumari de moltes cultures, religions i pobles d’arreu, amb els seus matisos i la seva diversitat. En un instant precís del calendari, a principis de tardor, quan la natura sembla morir, la nit és més llarga, la foscor arriba d’hora, els arbres es despullen i -en principi- s’atansa el fred. En definitiva, quan allò tangible i allò que no ho és ens convida a anar cap a dins, cap al fons, i deixar la superfície.
L’orquestra gerunda, fa 25 anys. Aquesta orquestra mítica, va néixer el 1991 a Pals amb músics que provenien de la Maravella o la Principal de La Bisbal.
Si bé és cert que la formació inicial tenia més músics (o almenys això recordo de la festa major del poble) no ho és menys que una fita com aquesta, i més en els temps que corren, és motiu de celebració.
Sembla que les orquestres de festa major siguin formacions gairebé de segona, o això és el que opina molta gent quan veu determinats cartells. Res més allunyat de la realitat. Mentre grups de pop i rock que omplen escenaris i camps de futbol, arriben amb els seus instruments i poca cosa més a tocar en un lloc on ja està gairebé tot muntat, durant molts anys han viatjat amb els seus camions, amb el seu propi material (i per tant, invertint en equips de llum i so), tècnics, etc…
Són com el cargol que va amb la casa a sobre. Van de poble en poble, traslladant equips, personal, músics i instruments. Es canvien, moltes vegades dins el camió i quan surten a l’escenari, ho donen tot com el que més.
Segurament, tocar en una orquestra, sigui una de les feines més dures que pot fer un músic. Són gairebé els artistes totals i es mouen entre un futur incert (per com han evolucionat les festes i les programacions a les cada vegada més reduïdes sales de ball) i un passat gloriós. Cal no oblidar que la Gerunda és un esqueix de la maravella o la principal de la bisbal, però al seu torn, aquestes, bevien de les grans orquestres janio martí, la caravana de Xavier Cugat o altres formacions que recollien la tradició més glamurosa dels clubs nocturns, cabarets i sales de balll.
Així doncs, que la gerundi faci el seu primer quart de segle m’ha fet il·lusió i quan he llegit la notícia al web de Ràdio Capital, no m’he pogut estalviar un somriure i una mirada de record a quan la festa de pals tenia coses tan comuns i tan especials, com el concert i el ball de la gerundi.
Lady Gaga ha situat el seu nou disc Joanne, com el més venut de la setmana als Estats Units amb unes 200.000 còpies, en els seus primers 7 dies.
És el quart número 1 per la cantant, després d’aconseguir-ho amb Cheek to cheek (amb Tony Bennett el 2014), Artpop (2013) i Born this way (2011).
En segon lloc se situa Michael Bublé amb unes 91.000 unitats de Nobody but me, seguit del disc Christmas Pentatonix, que és tercer. Korn, són quarts, mentre que Leonard Cohen és desè amb You want it darker.
The Chainsmokers segueixen liderant per onzena setmana amb Closer, seguits per The Weeknd i Daft Punk amb Starboy i Heathens de Twenty One Pilots, que es manté tercer.
I hate u I love u de Gnash, es cola entre les 10 primeres, després de 28 setmanes en llista.
