Satellite Stories han anunciat una nova gira pel 2017, que evidentment tornarà a passar per Barcelona, per quart any consecutiu. L’únic que aquest cop serà diferent serà la sala, ja que després de 3 visites a Razzmatazz, aquesta vegada els podrem veure a la Sala Bikini.
El concert tindrà lloc el 31 de març i la banda presentarà les cançons del seu nou disc.
Les entrades sortiran a la venda ben aviat.
Parlar d’un festival d’experiències culturals, així, d’entrada, sona un pèl estrany. Però la idea crec que és força encertada. Som Cultura és el primer festival d’experiències culturals, es celebra aquest mes de novembre i aplega fins a una seixantena d’activitats culturals de caire turístic de tota mena. L’ha engegat per primera vegada el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, a través del Club de Cultura i Identitat, que constitueixen quaranta membres entre institucions, entitats i empreses, i té un seguit de virtuts les principals de les quals tot seguit detallaré. Primera: s’adreça a un públic de proximitat, al de les comarques gironines en primer terme, i també de la resta del país. Segona: com que es celebra durant el novembre, intenta desestacionalitzar l’oferta turística. Tercera: mira de trobar un espai d’intersecció, de trobada, entre Turisme i Cultura, de manera que observa i tracta aquesta com un poderós atractiu turístic i no com un element aliè. Quarta: s’escampa per tot el territori; les comarques gironines van plenes d’activitats, en total una seixantena, gratuïtes o amb preus populars, que organitzen diversos agents, públics i privats, per a tots els públics i de tots els gustos. Cinquena: la seva celebració ha permès que algunes activitats s’hagin traslladat en el calendari per omplir la programació del festival.
Som Cultura, el primer festival d’experiències culturals, va començar el cap de setmana passat en què va destacar la commemoració, durant tres dies, de l’estada que va fer l’actriu Ava Gardner el 1950 a la vila de Tossa de Mar, a la qual va arrossegar a contracor a la Veu, Frank Sinatra, durant el rodatge del film Pandora i l’holandès errant. L’Empordà hi té un paper important a jugar en aquest festival, pel nombre d’activitats que s’hi fan i el seu interès. El cap de setmana passat, per exemple, jo no m’hagués resistit a conèixer el passat històric de la platja del Port Bo, quan era lloc de comerç de suro, port de cabotatge i de vaixells de pesca; continuar amb un dinar de cuina tradicional de pescadors i rematar-ho amb una visita teatralitzada al jardí botànic del Cap Roig. Compte, que el proper dia 12, teniu l’oportunitat de fer una visita a l’Empordà medieval, a Verges; de gaudir d’una visita guiada a l’exposició Josep Pla i la civilització surera, per passejar tot seguit pel centre de Palafrugell i afegir-hi una altra visita guiada a l’exposició Sur les chemins du bambou, a la Fundació Vila Casas, de la mà del mateix artista, Laurent Martin Lo. També el dia 12 podeu fer un taller familiar sobre estris i elements de navegació, a bord de les barques del peix Gacela i Estrella Polar, propietat del Museu de la Pesca de Palamós. Això només per posar uns exemples del proper cap de setmana. També hi ha activitats durant tot aquest mes a Figueres, Vilabertran, l’Escala, Peratallada, Ullastret, Púbol, Bellcaire, Foixà, Corçà o Monells. Paga la pena aprofitar-ho, no creieu?
Avui volia parlar sobre les infrastructures de mobilitat de l’Empordà. Però a Estats Units ha passat el que sembla impossible: Donald Trump ha guanyat les eleccions.
No ens correspon a nosaltres, fer anàlisi del que passa a EUA i no cal dir, que els que votin els americans, és respectat. Però quan un país vota per un senyor com Donald Trump, no només em fa pensar en tota mena d’insults cap a la gent que així ho ha decidit, sinó que és per posar-se a plorar.
I és que el món anglo saxó s’ha tornat boig. Primer el brèxit (que de fet, ja hi han anglesos partidaris a sortir de la UE, que es penedeixen d’haver votat sí) ara els americans, posant de presindent a un multi milionari boig, masclista, racista i mil ISTA més.
Però compte. Cal no oblidar que a frança, Marine Lepen serà (amb tota probabilitat) presidenta de la repúnlica, que l’Ultradreta va perdre a Àustria per només 32.000 vots i que a Espanya goberna el partit que amaga dins les seves files a gent d’aquest tipus, encara que de tant en tant tenim algun ministre que no ho dissimula massa.
Així que corren mals temps per la lírica, que deien els “Golpes bajos” i és que això de trump, és una patada als baixos, en tota regla
L’Associació Sotaigua de Begur, el Servei de Recursos Marins del DARPA de la Generalitat i l’Ajuntament organitzen aquest dijous una jornada de treball sobre l’alga invasora que s’ha detectat aquesta tardor a la reserva marina de ses Negres. La jornada, si el temps ho permet, comptarà amb una immersió per veure l’abast de l’alga invasora, la Caulerpa cylindracea, que és d’origen australià i molt agressiva vers les comunitats vegetals autòctones. Hi haurà representants de la Generalitat, tant Agents Rurals com Joan Ylla, cap de la Secció de Protecció del Litoral i Seguiment del Medi Marí, responsables de la reserva. A més, vindrà Oriol Làzaro, secretari de l’eurodiputat Francesc Gambús, que ha reclamat recentment a la Comissió Europea que prengui mesures contra l’esmentada alga invasora de ses Negres.
Un dels plaers que he descobert darrerament es troba en l’últim tram del viatge entre Barcelona i La Bisbal. És tan senzill com arribar a casa per mi mateix, sense que algú t’esperi a l’estació de Flaçà i et carregui al cotxe. Admeto que no ho faig tan sovint com caldria. Després de tres quarts d’hora de cafè amb llet, llegint El Punt, surts a la carretera i esperes que la Sarfa passi el pas a nivell.
Tots els empordanesos hauríem d’estar obligats a pujar de tant en tant a la Sarfa. No és un exemple en puntualitat ni en preu, però et recorda que ets de la comarca.
A més de satisfer la curiositat pròpia dels qui som de poble, la Sarfa és també la millor sala de cinema del Baix Empordà. Si no us ho impedeix la iaia de torn, us convido a fer una prova. Pugeu a Flaçà i agafeu el primer seient de tots, al costat oposat al conductor. El gran parabrises us donarà una visió panoràmica impossible de degustar des d’un cotxe convencional. L’Empordà apareix en versió Imax. El punt àlgid de la pel.lícula coincideix amb el revolt de La Isla, mirant a mà esquerra, cap on la comarca es precipita cap a la platja de Pals amb el Montgrí fent de teló de fons. No s’ha de caure en la temptació de fer fotografies: a més de posar en dubte la condició d’autòcton, hi ha el risc de descobrir l’únic inconvenient de la nostra gran pantalla, gentilesa dels ocells i insectes de la comarca.
Aquesta nit, en David Parreño, en Dani i jo, anirem a l’hotel Majestic de Barcelona a seguir les eleccions nord americanes, convidats pel consulat dels EUA. Tots tres, en Dani especialment, estem més que motivats per aquest fet i des del dia que ens van confirmar aquesta invitació, que li dono voltes a una pregunta: Com podem vincular les eleccions a la primera potència mundial, amb la nostra petita comarca.
No em consta que ni la Hillary Clinton ni en Donald Trump hagin passat les vacances a L’Empordà. De fet, estic segur que tindrien treballs a ubicar-ho al mapa, encara que els hi diguessin que som a 100 km de Barcelona.
Podria ser que Barak Obama li hagñues parlat a la Hillary sobre Espanya, Catalunya o Barcelona, però tampoc han vingut mai a l’Empordà, així que ho descartem. I quan les filles de l’actual president van venir d’incògnit a casa nostra, es van quedar a la capital.
Potser la Sohpie Turner (la sansa de Joc de trons) li ha parlat a la Hillary (a qui li ha reconegut admiració) de Palamós on estiueja cada any. Però tot i així, és poc probable.
I en Donald Trump? De què li parlem? Dels indians? Amb la mania que els hi té als llatins…
Total. Que no trobava la manera d’enllaçar les eleccions americanes amb l’Empordà, fins que vaig trobar la clau. EL CAGANER
A Torroella hi ha una empresa que fabrica caganers pel pessebre i a més d’en Messi, l’artur mas o en puigdemont. A més d’en pep guardiola la Shakira o en piqué, fan els caganers de la Hillary Clinton i en Donald Trump.
Doncs avui, al Supermatí, parlarem amb la gent que fabrica els caganers.
Ja sé que aquesta associació que he fet està agafada amb pinces, però em moria de ganes d’explicar on anirem aquesta nit.
