El passat dissabte 19 de Novembre, tot just abans de l´inici del concert a la sala Razzmatazz que servia com a cloenda de la gira «L´Últim Adéu», Els Catarres van rebre el disc d´or en superar les 20.000 còpies del seu disc «Big Bang» (Música Global 2015).
Aquesta és una notícia que s´uneix a l´èxit dels últims dos anys d´Els Catarres que van iniciar la gira de presentació del seu tercer disc el dia de Sant Jordi del 2015 al Sant Jordi Club. Era la primera vegada que un grup que cantava en català hi penjava el cartell de “No queden entrades”.
Més d’un any i mig i 120 concerts més tard, Els Catarres han tornat a passar a la història per haver estat el primer grup que en un mes i mig va exhaurir les entrades de totes les sales de concerts de Barcelona en un final de gira èpic, únic i ambiciós: “L’últim adéu”.
El grup es pren un merescut descans per tornar a carregar-se d´energia i encarar la composició d’un nou disc que no arribarà en menys de dos anys.
Bruno Mars, només ha necessitat dues hores per exhaurir les entrades pels dos concerts que oferirà a Barcelona i Madrid, el mes d’abril de l’any vinent, per presentar el seu nou disc 24K Magic.
La xarxa de Ticketmaster ha estat col·lapsada des de les 10 en punt del matí, amb cues virtuals interminables, fet que ha provocat un cop més, queixes d’un bon grapat de persones, que han vist com es complicava el fet de poder aconseguir una entrada pel concert.
Els més afortunats podran gaudir del seu directe, que es preveu espectacular.
Un bon grapat d’artistes es van reunir la passada nit a Los Angeles, a la gala d’entrega dels American Music Awards i que van coronar a Ariana Grande, com a artista de l’any, a més de 3 premis més. Els canadencs Drake i Justin Bieber, també van aconseguir 4 guardons.
Zayn Malik, Fifth Harmony, Adele, Rihanna, Beyonce, Selena Gomez, Tim McGraw, Enrique Iglesias, Twenty One Pilots i The Chainsmokers, van ser alguns dels afortunats que van marxar a casa amb algun premi.
Pel que fa a les actuacions musicals, vam poder veure, Lady Gaga, Justin Bieber, Sting, Ariana Grande & Nicki Minaj, Maroon 5 & Kendrick Lamar, Shawn Mendes, Bruno Mars, Green Day o The Weeknd, entre altres.
GUANYADORS
Artist of the Year: Ariana Grande
New Artist of the Year Un-leashed by T-Mobile: ZAYN
Collaboration of the Year: Fifth Harmony feat. Ty Dolla $ign – Work From Home
Video of the Year: Justin Bieber – Sorry
Tour of the Year: Beyoncé
Favorite Male Artist – Pop/Rock: Justin Bieber
Favorite Female Artist – Pop/Rock: Selena Gomez
Favorite Duo or Group – Pop/Rock: twenty one pilots
Favorite Album – Pop/Rock: Justin Bieber – Purpose
Favorite Song – Pop/Rock: Justin Bieber – Love Yourself
Favorite Male Artist – Country: Blake Shelton
Favorite Female Artist – Country: Carrie Underwood
Favorite Duo or Group – Country: Florida Georgia Line
Favorite Album – Country: Carrie Underwood – Storyteller
Favorite Song – Country: Tim McGraw – Humble and Kind
Favorite Artist – Rap/Hip-Hop: Drake
Favorite Album – Rap/Hip-Hop: Drake – Views
Favorite Song – Rap/Hip-Hop: Drake – Hotline Bling
Favorite Male Artist – R&B/Soul: Chris Brown
Favorite Female Artist – R&B/Soul: Rihanna
Favorite Album – R&B/Soul: Rihanna – ANTi
Favorite Song – R&B/Soul: Rihanna feat. Drake – Work
Favorite Artist – Alternative Rock: twenty one pilots
Favorite Artist – Adult/Contemporary: Adele
Favorite Artist – Latin: Enrique Iglesias
Favorite Artist – Comtemporary/Inspirational: Hillsong UNITED
Favorite Artist – EDM: The Chainsmokers
Top Soundtrack: Purple Rain
American Music Award of Merit: Sting
Ahir l’Oncolliga va omplir el Teatre Municipal de Palafrugell amb un musical titulat «Can seixanta!», una obra que ha dirigit i escrit Josep Bogill, el mateix representant de l’Oncolliga a Palafrugell. Va ser una vetllada musical que combinava l’humor per passar una bona estona en favor de la tasca de l’Oncolliga amb les persones amb càncer, i que alhora va servir fer retre homenatge al cirurgià Josep Figueras.
Bon dia a tots. Aquest cap de setmana, a l’altra banda de les Gavarres, a Cassà de la Selva, s’hi ha fet el festival Càntut. No n’he parlat abans perquè jo hi tenia un paper com a músic i no em semblava prou honest fer servir Ràdio Capital com a plataforma d’autobombo. Però bé, ara que ja ha passat i ara que ja s’ha constatat l’èxit de la iniciativa, em sento obligat i entusiasmat a parlar-ne.
Càntut és un projecte en comú per recuperar les cançons tradicionals que són de tots i que a tots ens pertanyen. Càntut és un arxiu a l’abast de tots i ampliable gràcies a la col·laboració de tots. Si, avui mateix, voleu anar a gravar aquella àvia, oncle o veí que sabeu que en sap un munt de cançons antigues, ho podeu fer amb el mòbil mateix i enviar les gravacions a la web de Càntut.cat per així ampliar el fons de cançons de l’arxiu. Amb aquesta excusa podreu fer cantar a la vostra gent i podreu cantar vosaltres.
Aquesta web també s’ha convertit en un festival. I aquest festival s’ha fet a Cassà de la Selva. No us podeu imaginar el revulsiu que ha significat per Cassà aquesta idea. Cassà s’ho mereixia, perquè té una llarga tradició de cantaires i la conjunció entre Càntut.cat i Cassà de la Selva ha sigut magnífica.
Us animo doncs a cantar, gravar-ho, i si la cançó és un testimoni d’un altre temps que us permet retornar als orígens i connectar amb la pròpia història, enviar-ho a Cantut.cat i l’any que ve fer una visita a Cassà per cantar entre tots com s’ha fet amb gran èxit aquest any.
Ahir va ser 20N. Ahir va fer 41 anys, que va morir Francisco Franco Bahamonde, caudillo de España por la gracia de dios. Segurament el fill de puta més gros que ha patit espanya all llarg de la seva història contemporània.
No és motiu d’aquest programa, repassar les grans gestes que el generalísimo va dur a terme, però si que em voldria parar en una de les seves fites no aconseguida. En el seu afany uniformitzador (recordeu allò de España una i no 51), franco volia acabar amb les singularitats històriques dels diferents “pueblos” de españa, perquè història, llengua i cultura, passessin a formar part del folklore, però deixessin de ser el tronc sobre el que s’articulaven alguns territoris com el nostre.
Uns quants anys més tard, no es pot dir que se’n sortís. Avui, els catalans seguim tenint una llengua, una història i una cultura pròpies, que tot i les amenaces de remetre, pels motius que sigui (polítics, sociològics, econòmics, etc…) són el nostre tret més distintiu. No som millors ni pitjors, però som com som. Som nosaltres i som així, perquè ni tan sols Franco amb aquella frase que se li atribueix i que venia a dir que el problema català, se solucionaria enviant trens carregats de gent, des d’Andalusia cap aquí. Amb el que no comptava, és que aquella gent que suposadament va enviar per diluir la identitat catalana, són avui tan catalans com qualsevol altre.
Així doncs, podem convenir que la nostra cultura s’ha mantingut, tot i el caudillo i si té problemes, que en té, són homologables als que puguin tenir altres cultures similars a la nostra.
Tanmateix, (al meu entendre) plana sobre la nostra cultura i la nostra identitat una situació que amenaça a llarg termini, la pervivència de la cultura catalana. Bàsicament per dos factors.
El primer, universal. Els problemes que pateixen les diferents cultures que igual que la nostra, veuen com les societats cada vegada tenen menys interès per l’evolució de les humanitats, el coneixement, l’art, etc…
I el segon. El particular. El nostre. La cultura catalana té el risc afegit de ser petita, de conviure amb la potència de la cultura hispànica i de tenir molts menys i més petits espais de representació i potenciació. Per altra banda, el procés polític que viu Catalunya, a la recerca d’un estat propi, no fa de la cultura catalana i la seva singularitat un tema central. Amb la intenció d’eixamplar la base social en favor del procés, es parla d’economia, de benestar, d’autogovern, etc… però mai del paper que la cultura ha tingut i hauria de tenir en tot plegat.
Algú podrà dir que basar-se en la cultura, pot excloure molta gent, però llavors, de què serveix apel·lar a la singularitat dels catalans, si arraconem precisament allò que ens ha fet singulars.
Cal situar la cultura al centre del debat polític. No ha de ser en detriment d’altres factors, però sempre hi ha de ser. Si no, correm el risc de carregar-nos-la de manera irreparable i mai ens podríem perdonar, que allò que Franco no va aconseguir, ho acabéssim fent nosaltres!
