La Policia Local de Palamós i la Guàrdia Civil espanyola han decomissat prop d’un miler de productes falsificats durant un operatiu conjunt al mercat ambulant setmanal.
L’actuació es va fer dimarts passat amb la participació de tres patrulles de la policia local i dues de la Guàrdia Civil espanyola. Els agents van inspeccionar dues parades concretes del mercat.
Durant el dispositiu, la policia va intervenir 940 articles falsificats entre roba i calçat. El material confiscat té un valor aproximat de prop de 160.000 euros.
Els agents han obert diligències contra els responsables de les parades per un presumpte delicte contra la propietat industrial. Els investigats poden afrontar ara sancions penals.
L’operatiu també ha permès detectar dues persones sense contracte laboral. Per aquest motiu, els agents han tramitat una acta d’inspecció de treball.
La Policia Local de Palamós explica que aquesta actuació forma part del pla de col·laboració entre cossos policials per combatre el frau i la venda de productes il·legals.
Segons els responsables de l’operatiu, l’objectiu és protegir els consumidors, el comerç local i els paradistes que treballen dins la normativa vigent. També alerten dels riscos que poden comportar productes que no passen controls sanitaris o de consum.
L’Alt i el Baix Empordà han registrat un augment dels habitatges iniciats durant el 2025, segons les dades presentades per l’Associació de Promotors de Catalunya i CaixaBank. El director general de l’entitat, Marc Torrent, defensa incrementar l’oferta d’habitatge i agilitzar els tràmits administratius per facilitar l’accés a la vivenda.
En una entrevista al Supermatí, el director general de l’Associació de Promotors de Catalunya, Marc Torrent, ha valorat positivament les dades d’habitatges iniciats a les comarques empordaneses durant el 2025. Les xifres es van presentar aquest dilluns en una jornada celebrada a l’Escala sobre la situació del sector immobiliari.
Segons Torrent, l’Alt Empordà ha registrat 315 habitatges iniciats, un 8% més que l’any anterior, mentre que al Baix Empordà la xifra arriba als 1.062 habitatges, amb un increment del 28%. “Les dades d’aquest darrer exercici són prou positives”, ha destacat.
El director general de l’entitat ha explicat que aquesta tendència es manté des del 2015, coincidint amb la recuperació progressiva del sector després de la crisi immobiliària. Segons ha detallat, el fenomen es concentra especialment als municipis costaners de la Costa Brava, tot i que també hi ha activitat als municipis interiors.
Entre els municipis amb més habitatges iniciats destaquen Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Palamós, Roses i Llançà. En el cas de Palafrugell, durant el 2025 s’han registrat 104 habitatges iniciats.
Torrent ha assegurat que una de les principals dificultats del sector és la burocràcia. Segons ha explicat, el procés complet per construir un habitatge pot allargar-se fins als tres anys i aproximadament la meitat del temps correspon a tràmits administratius.
“Pràcticament la meitat és tràmit burocràtic”, ha afirmat. Per això, el sector reclama agilitzar processos com les llicències d’edificació o les cèdules d’habitabilitat per reduir terminis.
El director general de l’Associació de Promotors de Catalunya també ha defensat la necessitat d’incrementar l’oferta d’habitatge assequible i de protecció oficial. En aquest sentit, ha recordat que les xifres de VPO a les comarques empordaneses continuen sent baixes.
Torrent ha destacat el paper del Pla 50.000 impulsat per la Generalitat, basat en la col·laboració público-privada per construir habitatges assequibles en sòl públic.
Pel que fa al futur del sector, ha assegurat que Catalunya necessita augmentar significativament la construcció d’habitatges. “Hauríem de tendir a gairebé doblar aquesta xifra”, ha afirmat en referència a la producció anual actual al conjunt del país.
El Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà ha incorporat un nou truss escènic per millorar les condicions tècniques i de seguretat de l’Escola de Circ de la ciutat. La instal·lació s’ha completat aquest mes d’abril i ha suposat una inversió de 16.024 euros.
La nova infraestructura consisteix en una estructura transversal de 17 metres situada a vuit metres d’alçada sobre l’escenari. El sistema permet que fins a quatre persones puguin practicar simultàniament disciplines aèries amb totes les garanties de seguretat.
Des de l’Ajuntament destaquen que aquesta actuació suposa una millora important per al funcionament quotidià de l’Escola de Circ i reforça el compromís municipal amb la consolidació i professionalització del projecte.
L’Escola de Circ de la Bisbal es va crear l’any 2010 a partir del projecte Fem Circ, impulsat per la Fira de Circ al Carrer. Des d’aleshores, el centre treballa per apropar el circ a infants, joves i famílies, promovent valors com la constància, la superació i el treball en equip.
La regidora de Cultura, Eva Rovira, ha assegurat que aquesta inversió “és una aposta clara per garantir la continuïtat i el creixement de l’Escola de Circ”. Rovira també ha destacat que el projecte “ja forma part de la identitat cultural de la Bisbal”.
La instal·lació forma part de les millores tècniques que s’estan fent al Teatre Mundial per reforçar el paper de l’equipament com a espai cultural de referència al territori.
Vespres de Caves Hill consolida la seva aposta cultural amb una segona edició plena de música, gastronomia i territori
Vespres de Caves Hill tornarà aquest 2026 amb la seva segona edició després de l’èxit aconseguit l’any passat, quan el festival va reunir més de 1.000 assistents al Penedès. El cicle, que fusiona música, gastronomia i caves en un entorn singular, se celebrarà els dies 18, 19, 20 i 21 de juny a partir de les 19 h i reforçarà la seva aposta per una proposta cultural arrelada al territori i vinculada a la sostenibilitat.
El festival continuarà apostant per combinar talent emergent i noms consolidats dins una experiència immersiva que connecta la cultura local amb el paisatge i la gastronomia del Penedès. La inauguració, prevista pel 18 de juny, comptarà amb un maridatge modernista protagonitzat per la cantautora barcelonina Raquel Lúa, que presentarà una proposta creada especialment per dialogar amb l’espai i l’essència del festival.
La jornada del 19 de juny reunirà dos noms destacats de l’escena actual. D’una banda, Momi Maiga hi arribarà després d’haver ofert més de 150 concerts arreu d’Europa amb la seva fusió de música africana, jazz, flamenc i clàssica. Compartirà cartell amb Sergi Carbonell, pianista i compositor cofundador de Txarango, que continuarà desplegant el seu univers íntim i reflexiu.
El 20 de juny estarà dedicat al talent emergent amb les actuacions de les bandes guanyadores del concurs quilòmetre 0 impulsat pel festival. La nit culminarà amb el concert d’Àlex Pérez, una de les noves veus de l’escena catalana, que presentarà en directe les cançons del seu nou disc “ARA”.
La cloenda arribarà el 21 de juny amb Manu Guix, que oferirà un concert a piano i veu on combinarà grans èxits, noves cançons i un repertori escollit parcialment pel públic. La jornada també comptarà amb l’actuació de la cantautora mallorquina Maria Antònia Rosas, artista emergent que ha telonejat Pablo López i que recentment ha estat nominada als Premis Enderrock Balears.
Més enllà de la música, Vespres de Caves Hill mantindrà la seva vinculació amb el patrimoni modernista i amb la identitat del celler, especialment coincidint amb l’Any Gaudí i la nova imatge dels caves Panot Gaudí. Aquesta connexió es traduirà en una proposta cultural que relaciona arquitectura, art i vi dins una experiència que reivindica la història i la identitat del territori.
El festival també reforçarà el seu compromís amb la sostenibilitat i l’impacte social. Totes les actuacions funcionaran amb energia solar gràcies a la col·laboració amb Ecologig, mentre que entitats com Mas Albornà i TickÈtic participaran en el projecte per fomentar la inclusió social i donar suport a iniciatives de l’economia social i solidària.
Durant els quatre dies, el públic podrà gaudir també d’una oferta gastronòmica basada en foodtrucks locals i caves i vins de proximitat, completant una proposta que vol consolidar el Penedès com un referent cultural i experiencial de qualitat.
És la pregunta dels nostres temps. On anem, tots plegats; unta vas, en llengua pròpia. S’acosta un nou istiu i l’Empordà es prepara pels reptes de sempre i els de mai. La bonança econòmica de moltes famílies que viuen del turisme. L’explotació laboral de la mà d’obra necessària. La massificació de carrers, platges i supermercats. El món avança, però la sensació és que ho fem com els crancs. Davant les incerteses, mirem i tornem al passat, a un món idílic i idealitzat.
Tots tendim a tornar a la nostra Arcàdia personal. Jo mateix recordo els istius de la meva infància i no tenen res a veure amb els actuals, o això vull pensar. En la meva ment, les platges eren llocs on la gent hi anava, no s’hi amuntegava, l’aiga era neta i a les roques i havia garoines i musclos i tomates de mar, una varietat gairebé infinita de petxines a la sorra i estols de peixos de totes formes i colors acariciaven les cames dels nostres jocs aquàtics. Ai, la felicitat.
Però tot això s’ha acabat. Des de la meva tendra infància, el món ha vist duplicat el nombre de sàpiens que l’habitem. El capitalisme industrial nascut de la II Guerra Mundial va propiciar el creixement econòmic més important de la història de la humanitat. El sistema necessitava de quantitats ingents de mà d’obra -a les fàbriques i als exèrcits-, així que el creixement econòmic va anar aparellat amb l’inevitable creixement demogràfic que ens ha dut a un món cada dia més superpoblat.
Amb l’arribada de la revolució digital del segle XXI tot això ha canviat. No les ànsies de beneficis i privilegis que tant estimem els humans, això mai, però sí que es van imposant noves realitats. Les grans fàbriques i els exèrcits s’han robotitzat, la quantitat d’humans necessaris per fer funcionar el sistema cada dia va menguant i la irrupció de la Intel·ligència Artificial encara accelerarà més aquests canvis. I, amb ells, la incertesa. Però molt al tanto amb els retorns a passats idealitzats. Els meus istius idíl·lics no eren lluny del franquisme, del feixisme. I alguns tenen moltes ganes que aquells temps acabin tornant. Quo vadis, humanitat?
