OK Go, són una d’aquelles bandes de les quals potser no recordes cap cançó rellevant, però sí que et quedes meravellat pels vídeos que fan.
Ara se n’acaba de presentar un de nou, acompanyat per la cançó The One Moment, que ja està disponible a la pàgina de Facebook del grup. El tema forma part del darrer disc de la banda, Hungry Ghosts.
Pixies faran la seva única actuació a l’estat espanyol, durant el festival Low i d’aquesta manera queda descartada un possible concert al Primavera Sound, com s’havia especulat anteriorment.
Els abonaments de 3 dies, costaran 48 euros fins aquesta nit, que pujaran de preu.
El Low tindrà lloc del 28 al 30 de juny a Benidorm.
Els Amics de les Arts han triat el festival Strenes, per fer sonar per primer cop en directe les cançons del seu nou disc.
El concert tindrà lloc a les escales de la catedral de Girona, el diumenge 30 d’abril i servirà per tancar el festival, que enguany començarà el 25 de març.
Les entrades s’han posat a la venda aquest matí a través del web del festival i ja estan volant.
Pel que fa al nou disc, el grup avança que sortirà a principis d’any i que han treballat amb Tony Doogan, responsable d’alguns treballs de Belle & Sebastian, Snow Patrol o Mogwai.
També s’ha confirmat la participació del grup en el Guitar Festival BCN, els dies 4 i 5 de maig a la Sala Barts.
Fins a finals d’any es podrà visitar a Girona l’exposició dels 50 anys de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. La mostra forma part de la campanya de l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell per difondre aquesta efemèride. L’exposició es podrà veure a l’edifici de la Generalitat a Girona i l’ha comissariat el musicòleg Oriol Oller amb el fotògraf Lluís Maimí.
L’altre dia em preguntava:
“Quan deixes de ser d’un lloc per començar a ser d’un altre?”
O potser la pregunta seria una altra:
“Alguna vegada deixes de ser d’un lloc per començar a ser d’un altre?”
Qüestions com aquestes et vénen al cap el dia que descobreixes que, com qui no vol la cosa, ja portes més de mitja vida vivint a Barcelona. I això que et consideraves un empordanès de soca-rel.
Ara, quan tornes a casa, els amics comencen a notar infidelitats dialectals. L’índex de cares desconegudes supera de molt les de tota la vida. I no t’estranyaria que un dia aparegui una frontera a Flaçà i quan et demanin el passaport quedi palès que el tens caducat.
Dels bisbalencs de la meva generació que fa 20 anys vam marxar a estudiar a Barcelona, crec que com a màxim un parell no hem tornat.
No hi ha setmana que no em pregunti el perquè.
La normalitat, per mi i des de sempre, seria tornar a casa, tornar a l’Empordà.
Però mai he trobat el moment de marcar la data del retorn al calendari.
Encara que sempre que em pregunten d’on sóc, respongui inevitablement que de la Bisbal.
Perdó: si m’ho pregunten a la Bisbal, allà dic que sóc de Cruïlles.
Les arrels pesen a tot arreu.
La tele d’en Marc Clapés és molt antiga, però de vegades, té sentit de l’humor…
