Després de molts anys de silenci, els britànics Busted han tornat amb Night Driver, i ho han fet just en la setmana que The Weeknd, ha estrenat el seu segon disc Starboy i del recopilatori de Prince o dels treballs en directe de Bob Dylan i Kate Bush. Per desgràcia molts d’aquests treballs no estan disponibles a Spotify.
Novetats en streaming: The Weeknd & Busted
La cultura és nostra, posem-nos a treballar!

Dimecres a la nit, a Figueres, es va celebrar el tercer capítol del cicle Converses al Jardí, un conjunt de xerrades sobre l’escena teatral i la funció dels teatres municipals ideat per a commemorar el centenari de la inauguració de l’edifici que acull el Teatre Municipal El Jardí. Hi participaven les gestores culturals Margarida Troguet, una joia que algú algun dia recuperarà per a la causa després d’una llarga i fructífera etapa al capdavant de l’Escorxador de Lleida; la incombustible i genial Tena Busquets, responsable d’arts escèniques de l’Institut de Cultura d’Olot, ideòloga del Panorama i del Sismògraf, festival de referència de dansa del país, entre d’altres coses; l’actriu i escriptora figuerenca Àngels Bassas; la periodista i directora Elisenda Roca i la directora escènica i directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo. Totes elles moderades per l’actriu Txe Arana. La conversa, llarga, portava com a títol Dones a escena, un tema sobre el qual ens podríem allargar força, però de manera inevitable com és lògic es va acabar parlant de Cultura.
El nostre país té totes les competències pel que fa a Cultura. Estan totes transferides. No depenem de Madrid. En aquest nostre plany continu, cal que algú ens ho recordi de tant en tant, per tal d’abandonar aquesta sensació de greuge continu que en altres àmbits és innegable. Però pel que fa a Cultura ja en som de sobirans, de manera que podem fer el que ens convingui, i ara per ara, des d’altes instàncies no s’està fent gaire res amb sentit. L’encarregada de recordar-nos-ho va ser la Tena. Tant de bo n’hi hagués més com ella o com la Margarida! La Tena proposava que ens posem a treballar i ho proposava des de la trinxera, perquè ella ja fa temps que hi és. Els responsables de Cultura municipals han de ser els primers a posar-s’hi i a teixir xarxa per tal d’establir uns criteris comuns d’actuació i unir forces, econòmiques també, per elaborar propostes que siguin realitzables i facilitin la vida als creadors, per tal que puguin desenvolupar la seva feina i, importantíssim, aquesta sigui remunerada convenientment de manera que sigui possible que visquin d’això.
L’experiència ens diu que ens florirem esperant que baixi el manà del cel i algú s’il·lumini mentre idea plans i estructures ineficients, i potser comença a ser hora de moure’s, de que la ciutadania ocupi els seus espais sense demanar permís, com advocava la Margarida Troguet, per tal de construir des de sota i obligar als responsables de Cultura del nostre país a posar fil a l’agulla per reconèixer aquestes iniciatives, estimular-les i, si convé, estructurar-les, i no posar-hi pals a les rodes per por a perdre el control, que és el que passa habitualment. Dimecres a la nit, a Figueres, vam acabar amb ànim de revolta. Que duri i, sobretot, que es materialitzi en accions concretes, perquè com diuen amb la política, la Cultura, si no la fas, te la fan. Una cosa sí que va quedar clara: a Olot són afortunats, perquè a la Tena no hi ha qui l’aturi!
La portada – 25-11-2016

Ahir el Col·lectiu Dignitat va ocupar un edifici sencer al centre de Sant Feliu de Guíxols.
L’immoble, propietat de la Generalitat que ho té per l’herència heretada dels germans Anlló, sembla, des de fora, que està en un estat de conservació just, tirant a fotut. Amb tot, ara mateix hi han 3 famílies (6 adults i 10 menors) que tenen un sostre on dormir, ja que no podien pagar el lloguer.
Vagi per davant que jo sóc un ferm defensor de la propietat privada i per principi, contrari a l’ocupació il·legal i aquesta, com qualsevol altra que es fa sense consentiment, ho és. Tampoc sóc partidari de fer servir eufemismes com “rescatat” quan es tracta d’una ocupació en tota regla.
Tanmateix, com ja vam parlar en aquest programa, al respecte de les ocupacions d’habitatges buits a Santa Cristina, hi han casos i casos hi han.
Que 3 famílies (o 100 o una) no tinguin un sostre perquè no poden pagar un lloguer en un poble del baix Empordà, que a priori no són especialment elevats, ens hauria de fer caure a tots la cara de vergonya. Com ens hem tornat que quan algú del poble es quedava sense feina (i ja no dic sense casa) apareixen mostres de solidaritat. On ha quedat allò de “Entre tots ho farem tot”?
Perquè no hi han manifestacions cada dia, davant les entitats bancàries, que per vergonya pròpia i aliena, mantenen edificis nous o usats, buits a l’espera de poder vendre en el moment que pugin el preu? Perquè no hi han manifestacions cada dia, davant dels ajuntaments per reclamar que aquestes 3 famílies puguin tenir un sostre.
I la tercera: Si tres famílies es queden sense sostre perquè no el poden pagar, en el fons és perquè no tenen recursos. Si el sistema fos més just, tindrien feina, no faria falta que ocupessin, no caldria que un col·lectiu com el dignitat de Sant Feliu hagués de fer accions com aquesta i per tant, aquestes 3 famílies amb 6 adults i 3 menors, podrien pagar un lloguer per no haver de fer una ocupació il·legal
I de nou… Així ens brilla el pèl
Arriben les llums de Nadal a Palamós
Palamós posa en funcionament avui a la tarda la il·luminació nadalenca. El tret de sortida serà un acte festiu amb el grup d’animació infantil Fefe i Companyia. L’encesa de llums serà l’inici de la campanya d’ofertes comercials de Nadal als establiments de la vila. L’acte, organitzat per l’Associació per al Foment Empresarial i Turisme Palamós, amb la col·laboració de l’Ajuntament, tindrà lloc a les 6 de la tarda al carrer Cervantes i la plaça Francesc Dalmau.
Tota la il·luminació es basarà en el sistema LED, amb l’objectiu d’estalviar energia. Consta de 1.400 metres quadrats de tendal o sostre lluminós, a uns quatre metres d’altura, als principals carrers comercials de la vila. També compta amb les cortines de llum en altres indrets del barri vell i Sant Joan, així com uns sis mil metres de mànega amb film lumínic per decorar els fanals.
Can Garús guanya el premi d’emprenedoria del BBVA
L’empresa Can Garús de Llers, una explotació familiar especialitzada en horta per al sector gourmet, ha guanyat el Premi Emprenedoria Quintanes BBVA de l’entorn rural. El guardó està dotat amb 15 MIL euros. Es convocava per primera vegada i s’hi havia presentat un centenar d’empreses d’arreu de Catalunya. D’aquestes n’havien sortit 10 finalistes. El guardó es dirigia a emprenedors, autònoms i empreses amb projectes en marxa en l’economia rural. L’objectiu és impulsar l’emprenedoria i la innovació en la ramaderia, la jardineria i l’àmbit forestal. El convoquen l’Escola de Formació Professional Quintanes, la Fundació Antiga Caixa Manlleu, BBVA CX i Casa Tarradellas.
Can Garús és una empresa familiar ubicada al municipi alt empordanès de Llers que es dedica al cultiu de micro brots, micro verdures, herbes, fulles i flors per al sector gastronòmic gourmet. El jurat reconeix el seu caràcter pioner en la innovació en els processos de producció i en valora la complexitat. També que és una de les primeres explotacions d’aquest tipus a Espanya.
El túnel de vent d’Empuriabrava es consolida
El túnel del vent d’Empuriabrava es consolida com un centre d’oci i esport de les comarques de Girona i celebra el quart aniversari superant els 210.000 usuaris des que es va inaugurar, el 2012. Les bones xifres de clients també es reflecteixen en els ingressos. El túnel del vent ha facturat 2 milions i mig d’euros aquest 2016. Quatre anys després de la seva inauguració el nombre d’usuaris segueix creixent gràcies, en bona part, als voladors novells que suposen el 67% de tots els que han passat per les instal·lacions del centre. De les 37.000 persones que han passat aquest any per les instal·lacions alt-empordaneses, la majoria, unes 25.000, no tenien cap experiència prèvia. Això suposa un increment del 30% respecte les dades del 2015. En nombre d’hores, però, els clients professionals són els que més ús han fet del túnel. De les 4.000 hores de funcionament acumulades en aquests quatre anys, 3.000 hores les han ocupat professionals del sector.








Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.