El sud-coreà Na Hong-jin, director de les aclamades The chaser i The yellow sea, presenta la seva darrera pel·lícula, El extraño. Aquesta tercera pel·lícula és també la més fluixa en una trajectòria desgraciadament descendent.
El extraño és un thriller sobre possessions i xamanisme que narra com una sèrie d’assassinats inexplicables comencen a succeir en una població considerada tranquil·la. El culpable podria ser un estrany japonès que viu a les muntanyes apartat del món.
La pel·lícula peca d’un defecte alarmant en moltes pel·lícules coreanes, la seva excessiva durada. En aquesta ocasió les dues hores i mitja són del tot excessives i es carreguen una pel·lícula que tenia ingredients per ser bona, però que ho acaba no essent. Tampoc ajuda massa l’humor absurd o que el protagonista és un idiota inepte. Això fa que les suposades escenes dramàtiques perdin tota força. La ximpleria d’alguns moments trenca el to inquietant que pretén. Una autèntica pena perquè si eliminem tota la palla, l’humor imbècil i fem del protagonista un tipus més més llest, tindríem un thriller excel·lent de poc més d’hora i mitja. Sap greu perquè l’estètica és molt bona, autèntica hereva de Seven de David Fincher.
El extraño podria haver estat un gran thriller de 90 minuts, però és una pel•lícula pesada de dues hores i mitja amb humor innecessari i un protagonista imbècil.
El extraño és un thriller sobre possessions i xamanisme que narra com una sèrie d’assassinats inexplicables comencen a succeir en una població considerada tranquil·la. El culpable podria ser un estrany japonès que viu a les muntanyes apartat del món.
La pel·lícula peca d’un defecte alarmant en moltes pel·lícules coreanes, la seva excessiva durada. En aquesta ocasió les dues hores i mitja són del tot excessives i es carreguen una pel·lícula que tenia ingredients per ser bona, però que ho acaba no essent. Tampoc ajuda massa l’humor absurd o que el protagonista és un idiota inepte. Això fa que les suposades escenes dramàtiques perdin tota força. La ximpleria d’alguns moments trenca el to inquietant que pretén. Una autèntica pena perquè si eliminem tota la palla, l’humor imbècil i fem del protagonista un tipus més més llest, tindríem un thriller excel·lent de poc més d’hora i mitja. Sap greu perquè l’estètica és molt bona, autèntica hereva de Seven de David Fincher.
El extraño podria haver estat un gran thriller de 90 minuts, però és una pel•lícula pesada de dues hores i mitja amb humor innecessari i un protagonista imbècil.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.