La suma d’esforços és clau per a la promoció econòmica dels pobles petits del Baix Empordà. D’aquesta manera, l’alcaldessa de Corçà, Carme Güell, valora el pla estratègic conjunt de Forallac, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Corçà, Ullastret i La Bisbal. En aquest marc, aquestes poblacions han creat la marca Espais Industrials de l’Empordà. Sota aquest paraigües, presenten conjuntament l’oferta de parcel·les i naus industrials. La proposta compta amb la col·laboració entre l’administració i el sector privat i pretén aprofitar el treball en xarxa i les sinergies que s’estan creant al territori. L’alcaldessa de Corçà, Carme Güell, destaca a Ràdio Capital el rol del sector privat a l’hora de fixar necessitats i prendre la iniciativa.
Güell valora que aquest projecte posa Corçà en el mapa d’oportunitats per a les empreses.
L’alcaldessa de Corçà també destaca que aquesta no és la primera iniciativa conjunta d’aquestes poblacions. Fa uns mesos ja van dur a terme amb èxit Escapada Empordà, un projecte de visites guiades que promocionaven com una escapada a l’Empordà més autèntic. Carme Güell ho valora com una experiència molt positiva per al seu poble.
Glòria Rodríguez és productora audiovisual de professió, però des de fa set anys va començar a treballar d’auxiliar administrativa. Ara és administrativa i el procés per arribar a ser-ho l’està explicant en el seu blog «Mare rural als 40». En la seva última entrada explica com s’ho ha combinat per aprovar els exàmens mentre estava embarassada i mantenia una petita explotació ramadera. Tota una història de superació personal i que posa rostre als casos que viuen moltes dones.
En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC
De vegades les xarxes socials (que en general són plenes de brossa), et permeten descobrir històries. I ahir en vam descobrir una de les que ens agraden. La d’una dona que amb la seva parella viuen al veïnat d’Espasens, al Pla de l’Estany.
La història que ella explica al seu blog és la d’una persona que es presenta a un concurs per una plaça pública de feina. Dit així, sona quotidià, però ella explica com tot plegat ho ha de combinar amb el fet de quedar-se embarassada als 40, plantejar-se un examen (que primer suspèn) i no abaixar els braços per tornar-s’hi a presentar, tot i tenir molts elements en contra, com el temps, l’esforç i el cansament físic d’un embaràs i el i el fet de viure en un petit veïnat, i amb una petita explotació ramadera.
La història i com la va explicar al seu blog, em va encantar i de seguida, en David Parreño, que és el productor més eficient que qualsevol mitjà somniaria tenir, hi va contactar.
Ha estat director de Revista de Palafrugell i coordinador de Crònica d’un any, així com redactor a La Proa, diari del Baix Empordà o Revista del Baix Empordà, entre altres. Corrector i traductor de diferents obres.
Fins no fa tant els gossos tenien una funció en l’estructura social, especialment per a la cacera o la de guardar els masos i altres propietats contra robatoris o per foragitar possibles bestioles que es podien cruspir el bestiar. Avui, a banda de fer-nos companyia, hi ha també els gossos-policia o els pigalls o gossos guia per a invidents, entre altres activitats canines. Cal remarcar que l’adquisició d’animals de companyia s’ha incrementat d’un temps ençà, fins i tot de bèsties tan exòtiques com ara iguanes o fures, si bé és sobretot en l’àmbit dels gossos on hom n’adquireix de tota mida i raça. S’ha anat escampant la pràctica del voluntariat a les gosseres, a fi de portar a passejar-hi els gossos i, cada vegada més, d’anar a aquestes gosseres per tal d’escollir una mascota que ens faci peça.
Fins aquí tot molt bonic. Però: i el comportament cívic quan els anem a passejar per la vila o ciutat? Aquest és un altre capítol que de fa temps genera debats i discussions a peu de carrer, doncs hi ha un bon nombre de gent poc escrupolosa que deixa les femtes dels animals allà on aquests fan les seves necessitats. Sí que veiem cada vegada més com els amos disposen de bosses per recollir la cagarada en qüestió, però a voltes caminar per la voravia suposa una autèntica cursa d’obstacles. I no oblidem les miccions líquides de la bèstia a les cantonades o a les rodes dels cotxes, tot un clàssic.
Per pal·liar aquest desgavell estètic i de salubritat -a algunes zones la catipèndia d’olors resulta gairebé insofrible- s’ha trobat la solució salomònica dels pipicans o zones d’esbarjo per a gossos. Tot i així als consistoris els resulta molt complicat d’invertir en aquests espais. A la demarcació en trobem a la ciutat de Girona, Salt, Olot, Blanes, Figueres, Roses, etc., però encara no s’ha fet prou pedagogia ni s’ha pres prou consciència del problema. Per a ubicar un espai públic lliure per a gossos, només cal triar un indret força aïllat i dotar-lo de tanques així com de bancs, punts d’aigua i aparells d’assortiment de bosses. Fóra bo que es tingués en compte aquest assumpte pelut i no haver d’arribar al límit de manifestar-se davant la casa gran tot imitant els lladrucs de gos, com ha passat en més d’una ocasió.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.