Després de mesos de desavinences, el govern i l’oposició de Palamós miraran d’arribar a un acord sobre el pla del Port, que implica des de l’aparcament de la platja Gran fins a la pedrera del vial del Port. Ara, l’Ajuntament de Palamós crearà una comissió informativa específica per incloure tots els partits. Així ho havien demanat els grups de l’oposició, que no tenen presència en la comissió bilateral entre l’Ajuntament i la Generalitat que elaborarà el pla parcial.
Han passat les hores i encara penso en els cupaires que van estripar fotografies de Felip VI.
La veritat és que destruir imatges dels ídols que no ens agraden és més vell que els camins. De la mateixa manera que fabricar imatges dels ídols, precisament per idolatrar-los, també és una cosa igual d’antiga.
Per mi, el més interessant és l’efecte que ens provoca la destrucció d’una imatge, la crema d’una bandera o d’una fotografia. Ens provoca malestar, perquè, d’alguna manera, la destrucció d’imatges l’associem al preludi de la destrucció de persones. La crema d’esglésies sempre presagia la guerra.
Però els volia convidar a mirar-s’ho per un altre costat. Avui dia i a Catalunya, la crema d’imatges de Felip VI no és el preludi de cap Guerra Civil. Tan sols és una manera d’opinar. Potser una mica barroera, però els cupaires tan sols remarcaven que no són monàrquics. I de retruc posaven contra les cordes el govern de Puigdemont, és clar. Però el President, hàbil, ja ho va dir: en un país del segle XXI, tot plegat queda al regne de la llibertat d’expressió.
En aquest sentit, qui se sentís violentat per la crema de fotografies de Felip VI té una sortida. Fer samarretes amb la seva cara i dir, ben alt i ben fort, que ell és monàrquic. Veurà com també se li enfaden, i el foc quedarà apagat. Serà un cercle que es tanca!
El festival NOS Alive, va fitxant grans noms per la pròxima edició, i després dels Imagine Dragons, Foo Fighters, Depeche Mode, The xx o Ryan Adams, ara qui s’apunta a la festa és el canadenc The Weeknd, un dels artistes de l’any, gràcies a Starboy.
El cantant actuarà el dia 6 de juliol, el primer dels tres dies que durarà aquest festival portuguès.
Aquest diumenge, el dia Nadal, podeu anar a la Bisbal on els Dracs sortiran a passar-s’ho bé amb el Ball de Nadal al Pavelló Firal amb les versions de Pelukass i el DJ Luka Caro.
Abans, però, aquest dijous a les 9h del matí l’Escola Guillem de Montgrí farà el seu concert a l’Auditori de l’Espai Ter amb nadales per donar pas a les vacances. I també demostraran el seu talents les escoles de música de la comarca. Aquest dimarts a L’Energia de Palafrugell podreu anar a l’audició dels alumnes de l’Escola de Música de Palafrugell a 2/4 de 9 del vespre.
I a Platja d’Aro, els alumnes de l’Escola de Música actuaran a la Biblioteca Mercè Rodoreda aquest dimecres a les 6 de la tarda. També trobem més música per aquestes dates. Cançons i Nadales a ritme de jazz a la biblioteca de Palafrugell aquest divendres a les 6 de la tarda, o concert el diumenge a La Bòbila de Palafrugell amb els Rock’n’Roll Brothers.
En un altre pla, a Pals, aquest divendres a les 8 del vespre Ca la Pruna acollirà una conferència d’història amb la informadora turística Esther Roig, que versarà sobre el Pals de la postguerra fins al boom turístic. El Grup de la Lectura de la Bisbal continua la sessió Parlem de llibres, aquest cop amb l’Antologia de Sppon River d’Esgar Lee Master. Això serà el dimecres a 2/4 de 9 del vespre a la Biblioteca Municipal de la Bisbal. I acabarem avisant que el Museu de la Mediterrània de Torroella ha decidit perllongar l’exposició Imatges inesborrables fins al 9 de gener. De manera, que si encara no heu visitat aquesta expo que mostra fotos històriques de Torroella i l’Estartit, aquestes vacances teniu una oportunitat per fer-ho.
La ira de Hollywood va recaure sobre Mel Gibon, qui després de dirigir pel·lícules magnífiques com Braveheart, La pasión de Cristo o Apocalypto, va ser repudiat per la indústria per les seves creences i comportament públic. Gibson vol que se’l torni a jutjar pel seu sensacional talent com a director en aquesta pel·lícula bèl·lica. I a jutjar de nou pel resultat, continua essent un director excel·lent, per sobre de molts altres amb molt més renom.
L’acció s’ambienta l’any 1945, en la Guerra del Pacífic. Desmond Doss (Andrew Garfield) és un voluntari del l’exèrcit dels Estats Units, que just abans de casar-se s’ha allistat com a metge no armat. L’actitud de Doss xoca amb la de l’exèrcit i els seus superiors, ja que és un jove vegetarià que rebutja entrenar els dissabtes perquè la seva religió no li permet i que es nega a agafar una arma, cosa que provoca que els seus companys, que el veuen com un perill a les trinxeres, l’assetgin.
Andrew Garfield interpreta magníficament a Doss, i ens ofereix un registre nou en l’actor, qui li ajuda el seu físic per interpretar aquest jove amb un gran cor i unes conviccions de ferro. Acompanyen a Garfield, en papers secundaris, Sam Worthington, Hugo Weaving, Teresa Palmer i sobretot Vince Vaugh, com el líder de la seva unitat. Un personatge que acumula tots els tòpics del líder militar i que Vaugh treu amb excel·lència.
La pel·lícula s’estructura en tres blocs molt diferents. El primer, en què es presenten els personatges i aprofundim en la figura de Doss, les seves motivacions, etcètera. El segon, amb Doss ja allistat a l’exèrcit, patint un dur entrenament i com aquest es manté fidel a les seves conviccions, tot i patir l’assetjament de companys i superiors. El tercer, tenim el protagonista a Okinawa i com aquest aconsegueix sobreviure a aquesta massacre, sense deixar de fer la seva feina de salvament fins el final.
Hasta el último hombre és un drama pacifista contundent que Gibson ha portat al terreny religiós. La pel·lícula no escatima en violència i realisme. Les escenes d’acció estan molt ben filmades, en cap moment et perds. A més, Gibson aconsegueix una cosa que només els mestres en la direcció fan. Que l’espectador es senti dins la pel·lícula, enmig de la batalla com un més, mentre cauen les bombes que fan tremolar les butaques del cinema.
Sense cap mena de dubte, Hasta el último hombre està al mateix nivell que Salvar al soldado Ryan. Gibson ha fet un exercici de cinema en estat pur. És d’aquelles pel·lícules davant les quals hom no es pot quedar-se igual. Una proposta commovedora i angoixant al mateix. En definitiva, una obra mestra.
Després de mesos de desavinences, el govern i l’oposició de Palamós miraran d’arribar a un acord sobre el pla del Port, que implica des de l’aparcament de la platja Gran fins a la pedrera del vial del Port. Ara, l’Ajuntament de Palamós crearà una comissió informativa específica per incloure tots els partits. Així ho havien demanat els grups de l’oposició, que no tenen presència en la comissió bilateral entre l’Ajuntament i la Generalitat que elaborarà el pla parcial.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.