U2 farà una gira per celebrar els 30 anys de The Joshua Tree

Per
Marc Clapés
-

Els U2 encaren el 2017 amb molta intensitat, ja sigui per la publicació del seu nou disc Songs of Experience, però també per celebrar els 30 anys del seu mític disc The Joshua Tree. La banda irlandesa té previst fer una gira mundial, tot i que de moment encara no es coneixen les ciutats a on tindran lloc els concerts.

El grup ho va anunciar a través d’un vídeo, on aprofiten per desitjar un bon Nadal.

Platja d’Aro aprova un pressupost amb 1,4 milions de superàvit

Per
Redacció
-
maurici jiménez ajuntament castell platja d'aro

El ple de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro va aprovar aquest dimecres al vespre el pressupost per l’any que ve amb els vots a favor de l’equip de govern (CiU i PSC) i del PP, i el vot en contra d’ERC i ICV. El pressupost d’ingressos és de 28.771.400 euros, mentre que el de despeses és de 28.289.600 euros. La diferència que hi ha entre les dues xifres es destinarà al fons de reposició del clavegueram. D’aquesta manera, l’any que ve no es preveu que l’Ajuntament tanqui amb superàvit, com sí que molt probablement passarà aquest any. D’acord amb la memòria de l’Alcaldia sobre el comptes municipals, la liquidació provisional del pressupost d’enguany dóna un superàvit d’1.401.931,31 euros. La intenció del govern és destinar aquests diners al pressupost corrent un cop hi hagi la liquidació definitiva.

Així, si bé el 2017 no se’n preveu, els ecosocialistes i ERC van criticar aquesta política. El regidor Pedro Torres va afegir en la seva crítica que l’informe d’Intervenció manté que hi ha procediments irregulars en la contractació i subvencions. La regidora d’ERC, Estel Rodríguez també va criticar aquest fet que no s’acaba de resoldre mai, alhora que considera que el descens de l’IBI és mínim. La republicana també va manifestar que hi ha partides inflades, si bé «més ajustades» que en anys anteriors.

Giraut va defensar la política de generar superàvits i que el govern treballa per resoldre les deficiències a nivell de contractació. El batlle va defensar que respecte d’anys anteriors es redueixen ingressos i s’incrementen despeses i que les àrees «més polítiques» –benestar social, cultura, dinamització comunitària i ensenyament, entre d’altres– s’incrementen.

D’altra banda, ICV ha editat una tira còmica sobre els regidors de l’Ajuntament a l’estil de 13, Rue del Percebe. També serveix com a felicitació del Nadal i expressa els desitjos de la formació, com ara un centre de dia al municipi.

Rogue One: Una historia de Star Wars

Per
Ignasi Arbat
-
Primer spin-off de la saga Star Wars, si no compten les dues pel·lícules protagonitzades pels Ewoks als 80. La idea va néixer de John Knoll, supervisor d’efectes especials d’Industrial Light & Magic quan Lucasfilm planificava una sèrie en imatge real ambientada a l’univers Star Wars. El projecte de seguir a un grup d’espies rebels va ser descartada perquè no encaixava en la línia temporal plantejada. Però quan Disney va comprar Lucasfilm, la productora Kathleen Kennedy va repescar la idea.
L’acció s’ambienta 20 anys després d’Star Wars. Episodi III. La venganza de los Sith i un temps abans d’Star Wars. Episodi IV. Una nova esperança. Una època en què els Jedi són una espècia en extinció i és la gent normal que ha de fer un pas endavant per lluitar contra el mal. Jyn Erso (Felicity Jones), filla del científic Galen Erso (Mads Mikkelsen), descobreix que Orson Krennic, director d’Investigació d’Armes avançades de l’Imperi, ha utilitzat les seves teories del seu pare per crear l’estrella de la Mort. Així que contacta amb l’Aliança Rebel per explicar-los-ho. Jyn liderarà una guerrilla amb la missió de robar els plànols de l’Estrella de la Mort.
Les comparatives amb El despertar de la força són inevitables. Les dues pel·lícules s’han fet sota el paraigua del nou cànon Disney. Si s’ha d’apostar per alguna, Rogue One és clarament guanyadora malgrat que està molt lluny de la perfecció. Si més no, Rogue One respecta el cànon i els personatges de tota la vida, mentre que l’Episodi VII faltava al respecte al que més estimem d’Star Wars. Però precisament en el punt en què l’Episodi VII més destacava, fluixeja a Rogue One i viceversa. Si l’Episodi VII havia creat uns nous herois sensacionals amb qui podem estar tranquils que ens acompanyin en futures aventures, Rogue One, no sé si per la caducitat de la idea, ha creat un elenc de personatges completament avorrits i oblidables.
Rogue One no podia inventar la sopa d’all. De fet, el que pretenia fer ho ha fet a la perfecció, que seria omplir els buits i explicar possibles forats de l’Episodi IV. El tema a tractar és si ho ha fet amb prou interès. Del guió poc en podem dir poc, en línies generals tot està molt ben lligat, però certament faltat de ritme. La pel·lícula comença confusa, d’un lloc a l’altre amb un munt de personatges que són presentats de cop. Va d’allí cap allà sense centrar-se en el que hem vingut a veure. No és fins que entren en joc els plànols de l’Estrella de la Mort quan la pel·lícula s’encarrila. Per aquest i altres motius, Rogue One va de menys a més, just el contrari que l’Episodi VII, i malgrat a haver vist coses que no ens han acabat d’agradar, el regust final que et deixa la pel·lícula és bo.
El principal problema de la pel·lícula és una direcció irregular de Gareth Edwards i uns personatges que no tenen el carisma que se’ls suposa que haurien de tenir els protagonistes de qualsevol pel·lícula d’Star Wars. A vegades el problema és dels actors, a vegades dels personatges i en alguns casos d’ambdós. Felicity Jones, que és la protagonista principal, mai arriba a ficar-se a l’espectador a la butxaca. Diego Luna no passa de ser un mal imitador de Han Solo en un cosplay del Saló del Còmic. La química entre els dos és nul·la, d’aquí que el guió no s’atreveixi a desenvolupar un possible romanç, ni tant sols en el tram final. I així, no és d’estranyar que el carisma se l’emporti el robot K2-SO, a qui el guió ha reservat les millors frases de diàleg, i ha dotat d’un sarcasme inèdit fins el moment en un androide de la saga. Bravo per aquest personatge. La resta de secundaris són bastant oblidables, tant Juang Wen com Donnie Yen, que només són aquí perquè la pel·lícula triomfi en el mercat asiàtic, aporten massa res destacable. Per altra banda, Forest Whitaker, Mads Mikkelsen i Jimmy Smits són tres actorassos desaprofitats completament que es mereixien una línia argumental més completa.
El millor de Rogue One és recuperar a Darth Vader, sense cap mena de dubte amb dues escenes, sobretot l’última, paguen el preu de l’entrada. És aquesta escena que constitueix una de les millors que s’han vist mai de Vader a Star Wars. Personalment n’haguera volgut més d’escenes així. Desitjo que Disney faci un spin-off de Darth Vader i que ompli aquest espai de 20 anys que hi ha entre els episodis III i IV amb aventures d’aquest Sith.
Rogue One també destaca on fracassava l’Episodi VII, en la presentació de planetes i escenaris diferents vistos a Star Wars. Els efectes especials per recrear-los, així com la batalla final són espectaculars. Més dubtes planteja la recreació de personatges digitals que sincerament més hagués valgut rodar aquestes escenes amb nous actors. No han contractat un nou actor per fer de Han Solo?
Sobre la banda sonora que ha anat finalment a càrrec de Michael Giacchino, crec que ha estat injustament criticada. Giacchino es va incorporar al projecte a última hora i ha disposat de molt poc temps. En tot cas, el que se li demanava ho ha complert, fer unes peces amb una sonoritat que recorden a John Williams. Destaco sobretot la nova interpretació de la marxa imperial que crec que Giacchino ha resolt amb magnificència.
No voldria acabar sense mencionar el doblatge. Dels pitjors que he escoltat darrerament. Amb uns personatges amb accents molt estranys i un Darth Vader que mereixia una altra veu. Ja sabem que Constantino Romero és insubstituïble, però tenim molts dobladors excel·lents amb veus greus que podrien haver complert.
Malgrat els defectes mencionats, al que afegeixo que he trobat a faltar a tota la pel·lícula el to aventurer que només és present a la part final, Rogue One acaba essent una pel·lícula estimable i una línia del camí que cal seguir. Malgrat que continua lluny del nivell de qualsevol pel·lícula de la trilogia clàssica, s’hi ha acostat molt més que J.J. Abrams.

Les 100 cançons del 2016 (4)

Per
Marc Clapés
-

Poc a poc ens anem aproximant a les cançons més importants de l’any, en aquesta nova part repassarem del número 40 fins el 21.

Recupera la primera part (100-81)
Recupera la segona part (80-61)
Recupera la tercera part (60-41)

Les 100 cançons del 2016 (40-21)

40 Jordi Ninus – Junts

Jordi Ninus ens va captivar a tots amb Junts, l’explosiva i brillant cançó que presentava París, el seu nou disc, plegat de bones cançons i col·laboracions, convertint el disc, en un dels més grans de l’any. Junts així mateix, va ser escollida com la cançó de l’estiu i va catapultar la fama de Ninus, que demostra concert rere concert, que té més que merescuda la fama i popularitat que ha aconseguit.

39 Adele – Hello

L’any passat, Adele se situava en desena posició amb Hello, la presentació de 25, el seu esperat disc, i finalment aquest any torna a aparèixer al resum de l’any, ja que el tema evidentment va tenir molt més recorregut. Hello va liderar les principals llistes del planeta, però no va ser l’única. I el disc, en poques setmanes va aconseguir unes xifres de vendes del tot espectaculars.

38 OneRepublic – Wherever I Go

El nou disc de OneRepublic no ha tingut el mateix èxit que anteriors treballs, però per sort el primer senzill, aquest Wherever I Go sí que ens va deixar molt bones sensacions, que després no es van igualar amb la resta de peces. 

37 David Guetta & Zara Larsson – This one’s for you

La cançó oficial de l’Eurocopa de futbol la van signar David Guetta i Zara Larsson, que van aconseguir que sonés més enllà d’aquesta competició esportiva i que el seu ritme s’enganxés durant alguns mesos més.



 36 Animal – Fets a mida

Una de les revelacions musicals de l’any! Quin gran debut dels Animal, i que bo és el disc Més enllà de les paraules. Aquesta va ser la segona que ens van presentar i va captivar-nos des de l’inici, provocant moments d’autèntic deliri durant els seus directes.

35 Jonas Blue & JP Cooper – Perfect strangers

Si amb Fast Car, Jonas Blue ens va agafar totalment desprevinguts, quan va arribar aquest Perfect Strangers, ja sabíem del que era capaç, i tot i així, tampoc haguéssim pensat que el tema hauria arribat tan amunt en segons quines llistes. Però ja sigui perquè tot el que toca es converteix en or o pel gran moment que viu aquest tipus de música, s’ha convertit en una de les imprescindibles del 2016.

34 DNCE – Cake by the ocean

Gran debut d’un dels germans Jonas, amb DNCE! Cake by the ocean tenia tots els ingredients que ha de tenir una peça perquè acabin agradant a la majoria de la població. S’haurà de veure si la cosa tindrà continuïtat o no.

33 Zara Larsson – Lush Life

La sueca Zara Larsson s’ha fet tips de sonar el 2016, ja sigui amb la seva col·laboració amb David Guetta, amb el seu nou senzill Ain’t my fault o amb Lush Life, el tema que al nostre entendre l’ha catapultat a la fama mundial i li ha donat l’oportunitat de triomfar i competir amb altres artistes pop.

32 Red Hot Chili Peppers – Dark Necessities

Ja fa molts anys que Red Hot Chili Peppers es dediquen a això de la música, i tot i així, encara continuen regalant-nos bones cançons com aquest Dark Necessities, una de les interessants propostes del seu disc The Getaway, que van presentar en un Palau Sant Jordi, que estava ple fins a la bandera.

31 Kungs vs Cookin’ on 3 Burners – This Girl

Un altre exemple del gran moment que viu el deep house, és el de Kungs i aquest This Girl, que va aparèixer abans de l’estiu i que no ha parat de sonar des de llavors. A més, s’ha convertit en un dels temes més cercats a través de Shazam i ballat a les discoteques del país. L’èxit de This girl, ha propiciat algunes seqüeles, que de moment no li arriben a la sola de la sabata.

30 Bastille – Good Grief

Bastille ens han donat moltes alegries al llarg de l’any, primer amb el seu nou disc Wild World, després amb el tema Good Grief, i posteriorment amb l’anunci d’un concert a Barcelona pel 2017. Good Grief és una peça que enganxa moltíssim, de fet la redacció del PNDR li encanta i ja espera el concert per cantar-la ben fort.

29 Twenty One Pilots – Heathens

Twenty One Pilots són una de les bandes revelació del 2016, ja sigui amb les cançons de Blurryface, com aquest Heathens, que formava part de la banda sonora de Suicide Squad. Totes elles posseeixen una gràcia especial, que sembla que les hagin tocat amb una vareta màgica, capaç d’aconseguir que siguin un èxit brutal.

28 Matt Simons – Catch and release

Al llarg de la història de la música hi ha hagut molts Matt Simons, artistes que han aconseguit un enorme èxit amb una cançó, però que després ja tothom s’oblida d’ells, menys quan de tant en tant sona el seu tema a la ràdio. Té tota la pinta que això és el que passarà amb ell, a no sé que torni a parir un èxit tan potent com aquest, que ens va enganxar des del primer dia.

27 Oques Grasses – Cara de cul

Oques Grasses són una d’aquelles bandes de casa, que qualsevol cosa que facin ens captiva, i és que tenen una gràcia tan particular, que els fa ser diferents de la resta. A més, la veu de Josep Montero és d’aquelles que ràpidament identifiques, fet que encara els hi dóna més qualitat i presència.
Aquest any han tornat amb You Poni, un disc que ens va meravellar i on destacava aquest Cara de cul, una simpàtica peça marca de la casa. Un any més, us estimem.

26 Lukas Graham – Mama Said

Lukas Graham han estat un altre dels grups revelació de l’any, amb temes com aquest Mama Said, inclosos al seu debut de títol homònim. Van aparèixer de cop i s’haurà de veure si el seu és un pas fugaç o si es van mantenint amb el pas dels anys. De moment en el seu primer any de vida per molts, ja han parit dos grans èxits, que no està gens malament.

25 Adele – When We Were Young

Adele repeteix a la llista amb When We Were Young, una potent cançó, la cançó preferida de la seva cantant i que finalment es va quedar sense videoclip. No sabem si per aquest motiu o per l’ombra allargada de Hello, el tema no va triomfar tant com s’esperava d’ell, tot i ser una de les millors cançons del disc i de l’any.

24 Meghan Trainor – NO

Molts van ser els qui van dir NO, al nou disc de Meghan Trainor, que no va tenir ni de bon tros el mateix èxit que el seu debut, tot i aquest bon primer senzill, que per desgràcia de la seva cantant no va tenir continuïtat amb la resta de senzills. S’haurà de veure si la seva fama i èxit s’hauran acabat o encara tindrà molt més a dir.

23 Coldplay & Beyoncé – Hymn for the weekend

Al final el nou disc de Coldplay va acabar sorprenent i amagant bons senzills, que han tingut un èxit prou bo, en part gràcies a la gran col·laboració de Beyoncé o al remix que va fer Seeb d’aquest Hymn for the weekend, que en algunes bandes va acabar triomfant més que el tema original.

22 Charlie Puth – One Call Away

Després del potent Marvin Gaye al costat de Meghan Trainor, Charlie Puth va presentar aquesta deliciosa cançó anomenada One Call Away, que ens va conquerir des del primer segon i que no ens vam poder treure del cap en molt temps. I a sobre vam tenir l’oportunitat de veure com la tocava en directe al nostre país.

21 Mike Posner – I took a pill in Ibiza

Feia molts anys que no sabíem res de Mike Posner i de cop va parir aquest I took a pill in Ibiza, que el va tornar a portar a la primera línia de la música, aconseguint enorme èxit a tot el continent europeu i fent ballar a tot el personal amb aquesta cançó que va tenir certa polèmica a Eivissa pel tema que tractava del consum de pastilles.

Mor el cantant George Michael

Per
Marc Clapés
-

George Michael ha mort als 53 anys, segons ha confirmat el seu portaveu oficial. Michael hauria mort en pau, a casa seva i durant el dia de Nadal.

Els seus familiars han anunciat privacitat i han indicat que de moment no es dirà res més.

L’ex-membre de Wham havia venut més de 100 milions d’àlbums durant la seva carrera i ara estava preparant un nou treball al costat de Naughty Boy.

El cantant deixa un bon grapat de temes que són autèntics clàssics ja, com Faith, Careless Whisper, Freedom o Jesus to a child.

Les cançons del 2016 (3)

Per
Marc Clapés
-

Seguim amb el resum musical de les 100 cançons més destacades del 2016 i et presentem 20 més.

Recupera la primera part (100-81)
Recupera la segona part (80-61)

Les 100 cançons del 2016 (60-41)

60 Cheat Codes x Kris Kross Amsterdam – Sex

Sensual, elegant, contagiosa i no en tens prou amb una sola vegada. No estem parlant del sexe, sinó d’aquesta cançó de Cheat Codes, una de les sorpreses de l’any, que ràpidament va aconseguir èxit a les llistes europees i va escampar la seva vitalitat per tots els països del continent.

59 Sia – The Greatest

Sia ha tingut un any d’allò més bo, gràcies al disc This is acting, però també amb les moltes pel·lícules i projectes als quals ha participat. Una de les cançons que formaven part de la reedició del mencionat disc, és The Greatest, que en un primer moment tothom es va pensar que formaria part d’un nou treball, tot i que al final no va ser així.

58 Drake – Hotline Bling

El canadenc Drake ha tingut un dels anys més bons que deu recordar, gràcies al seu disc Views, el disc més escoltat de l’any a Spotify, ple de cançons potents, una d’elles aquest Hotline Bling, que va acumular moltes setmanes de lideratge a les principals llistes del planeta, així com la nostra. Està a la posició 58 (l’any passat ocupava la 21) i això que el tema és del 2015, però el seu èxit es va allargar alguns mesos més.

57 Sense Sal – Crida amb mi

Crida amb mi, era el títol d’un EP que Sense sal van editar aquest any, format per dues cançons, una de les quals la que donava nom al disc. Sense Sal són un dels grups que més han sumat aquest any, ja sigui amb els seus directes, amb els seus èxits, amb la seva popularitat, amb la seva gràcia. Ens encanten i ja esperem amb ànsia el seu nou disc.



 56 Elle King – Ex’s & Oh’s

Una grata sorpresa la de Elle King, amb una veu que ens va fer venir a la memòria la Duffy. King com Duffy, va aconseguir un enorme èxit amb Ex’s & Oh’s, però poc més va fer amb la resta de temes del disc. Esperem que les coses li vagin millor que Duffy, que ha acabat deixant la seva carrera musical aparcada.



 55 The Weeknd & Daft Punk – Starboy

Ha estat una de les grans col·laboracions de l’any, la del canadenc The Weeknd amb els francesos Daft Punk. Aquest Starboy, és un dels temes més bons que ens ha deixat el 2016, llàstima que ha aparegut massa tard, per formar part dels primers temes. Tot i així, no ens hem oblidat d’ell i aquí el tenim, a la meitat de la llista, després d’aconseguir el número 1 algunes setmanes consecutives.

54 Grace – You don’t know me

Grace va versionar un tema de fa molts anys i li va donar un so més actual, que va agradar ràpidament, situant-la com una de les sensacions de la temporada en diferents països, especialment el Regne Unit i els Estats Units.

53 Jonas Blue & Dakota – Fast Car

Qui els hi havia de dir a Jonas Blue i a Dakota, que aquesta versió del clàssic de Tracy Chapman, els hi portaria tant d’èxit! Fast Car es va convertir en un tancar i obrir d’ulls en una de les peces més ben situades de les llistes europees, portant a les nostres vides el nom de Jonas Blue, que més tard tornaria a triomfar amb un altre èxit.

52 Family of the year – Hero

El 2012 els Family of the year van crear una cançó anomenada Hero, que segur que poc es pensaven que arribaria a tenir tanta popularitat 4 anys després. Primer gràcies a una pel·lícula, a algun anunci i de nou gràcies a la publicitat, el tema ha tornat a sonar amb potència durant aquest any, fet que ens provoca molta satisfacció als que fa anys que coneixem la cançó. Una autèntica joia.



 51 Buhos – Prenent la lluna

Els catalans Buhos, han tornat a conquerir les principals places i recintes on han actuat, amb el seu estil i ritme, que s’ha pogut copsar en temes com aquest Prenent la lluna, banda sonora de l’estiu de molts catalans, que s’han deixat portar per la lletra i la melodia i que l’ha convertit en una de les cançons imprescindibles d’aquest 2016.

50 Rihanna & Drake – Work

Alguns consideren que Work és la millor cançó de l’any. Nosaltres no estem gens d’acord amb això, però tot és qüestió de gustos. El que per nosaltres és un tema avorrit i sense cap gràcia, per un altre pot ser una cançó fantàstica.
El que sí que està clar, és que gustos a part, el tema ha triomfat, molt més que en un principi es podia esperar tothom. Però és que si ajuntes Rihanna amb Drake, ja se sap…



 49 Fleur East – Sax

El debut de Fleur East va arribar a finals de l’any passat i ens ha estat fent companyia durant els primers mesos d’aquest 2016, demostrant que estem davant d’una bona artista, tot i que més enllà d’aquesta versió femenina de Uptown Funk, poca cosa més hem sabut d’ella. Esperem que no es quedi amb aquest únic èxit i que encara tingui molt a dir.

48 Shawn Mendes – Stitches

El canadenc Shawn Mendes ha tingut un any d’allò més triomfal, primer amb Stitches, una peça de la temporada passada, que va allargar-se molts mesos d’aquest 2016 i posteriorment amb la publicació d’un nou disc, que també ha conquerit als seus seguidors. Tot el que toca ho converteix en or, i ho demostrarà en directe el maig de l’any vinent, amb un concert al Palau Sant Jordi.

47 G-Eazy & Bebe Rexha – Me Myself and I

Un altre èxit de la temporada passada que va aconseguir sonar amb força al llarg d’aquest 2016, gràcies a la veu de Bebe Rexha, un dels grans descobriments de l’any, amb una cançó 100% addictiva, que t’atrapa des del primer moment i que va ser número 1 a mig món.

46 Bonobos – On sóc

Bonobos van tornar amb Crida!, un disc d’allò més positiu i enèrgic, que ens va contagiar el seu ambient festiu, sobretot després d’escoltar On sóc, una gran carta de presentació, que va fer descobrir al grup a molta gent que encara no s’havia captivat amb La vida.

45 Galanis – No Money

Aquest ha estat l’estiu de Galantis amb aquesta peça anomenada No Money, que ens vam fer tips d’escoltar, però ni així ens vam cansar d’ella! Desperta una sensació de festa, que et fa sentir d’allò més bé.
No és ni de bon tros el primer èxit que pareixen i demostren que un cop més tot el que fan es converteix en or.

44 Imany – Don’t be so shy

El gran èxit de la francesa Imany ens va agafar a tots per sorpresa! La cançó té ritme i enganxa, però no ens pensàvem que arribaria a sonar tant i a agradar per igual a tothom! Què tindrà el tema? Ho repetirà o serà una nova artista amb un sol èxit? El temps ho dirà.



 43 Manel – Sabotatge

Manel, van tornar aquest any amb un nou disc, Jo competeixo, i el van presentar amb Sabotatge, una cançó que ens va agradar des del primer moment, amb una tornada d’aquelles que enganxa i que ha acabat triomfant en els seus directes, No és ni de bon tros l’única peça de qualitat que et trobes al disc, i és que Manel, facin el que facin acaben convertint les seves peces en clàssics.

42 Clean Bandit & Louisa Johnson – Tears

Clean Bandit, són de moment els primers a repetir a la llista amb dues cançons, tot i que ja podem avançar que no seran els únics. Tears va ser el retorn del grup de Rather Be, amb la veu de Louisa Johnson, un gran descobriment, en una peça que ens va viciar des del primer moment que la vam escoltar.

41 Kygo & Maty Noyes – Stay

El noruec Kygo ha tingut un 2016 d’allò més bo, gràcies als seus èxits, entre ells Stay, que va venir a punxar en un directe a Barcelona, que va exhaurir les entrades en molt poc temps. I tot és producte del bon moment que viu la música electrònica.

1...6.6346.6356.636...7.032Pàgina 6.635 de 7.032