Els bombers han rebut aquesta matinada l’avís per un incendi en tres naus abandonades al carrer Jaume II de la Bisbal d’Empordà. Cinc dotacions de bombers s’han desplaçat al lloc dels fets, i tot i que no hi ha ferits, la zona ha quedat abalisada.
Per perill d’esfondrament i seguretat dels efectius, l’extinció de l’incendi s’ha fet des de l’exterior.
Aquest dissabte 14 de juny, Taronja Ràdio Girona celebrarà la seva primera Festa Taronja, des de les 23:00 fins a les 2:00 de la matinada, a la plaça de la Coma de Cassà de la Selva. Forma part dels actes centrals de la Festa Major de Cassà i promet una nit vibrant, amb DJ Sergi Marín al capdavant de la sessió: punxarà els hits ballables dels 80, 90 i 2000, així com “alguns grans èxits de la música actual”.
L’esdeveniment comptarà amb un gran escenari equipat amb més de 10.000 W de so i una il·luminació espectacular, per garantir festa i diversió a tots els assistents.
Però aquesta festa és la primera de moltes: Taronja Ràdio Girona, que només va començar les seves emissions regulars el 2 de juny estrena no només una nova aventura radiofònica sinó també una proposta de festa que aviat serà itinerant. Tant Taronja Ràdio Girona com Ràdio Capital de l’Empordà tenen planejats més esdeveniments d’aquest tipus arreu de les comarques gironines, reafirmant la seva aposta per connectar amb el públic de les comarques de Girona, també en aquest alre format.
Presentada recentment, l’emissora, fruit de la col·laboració entre l’Associació Escola de Ràdio i Periodisme Digital de l’Empordà i Canal Taronja, va començar emissions el 2 de juny amb una programació de proves i apunta cap a una graella estable aquest setembre, amb programes en directe, informació i continguts de proximitat.
El passat diumenge dia 8 de juny, un home amant de la història, de l’art, de l’Empordà, de la vida, va iniciar un viatge, diuen, que a un lloc millor. I allà on arribi, i allà on sigui, segur que seguirà investigant, pintant i deleitant a tothom amb les seves paraules plenes de saviesa i humanitat. El Nèstor Sanchiz no pot estar parat i ara tampoc ho estarà.
Vaig tenir el privilegi de conèixer-lo al 2023 i ja aleshores, estava arrossegant la malaltia, malaltia de la que ell parlava amb tranquil·litat. La major preocupació que manifestava al respecte era no poder seguir pintant, no poder seguir fent el que ell feia, que era viure envoltat d’històries, de pinzells i dels seus.
Investigador incansable, va publicar llibres i articles sobre la prehistòria i els seus descobriments; com a pintor, ens ha regalat marines i els millors colors de cels i mars, i com a persona, la seva qualitat humana, una calidesa, una humanitat i un somriure que sempre viurà entre nosaltres. Què més es pot esperar d’algú? Poc més.
Bon viatge, Sr. Sanchiz!
El Museu Can Mario de Palafrugell acull fins al 23 de novembre l’exposició “Ritme i Matèria”, un homenatge a l’escultor Marcel Martí. La mostra forma part de les activitats de la Fundació Vila Casas i està comissariada per Aitor Quiney. El comissari de l’exposició va passar pel Supermatí per donar alguns detalls més de la mostra.
L’exposició repassa la trajectòria completa de Marcel Martí, des dels seus inicis figuratius fins a les etapes abstractes. Aitor Quiney destaca que l’artista és una figura clau en la renovació de l’escultura catalana de postguerra, juntament amb Josep Maria Subirachs. L’exposició inclou escultures, dibuixos i gravats que mostren l’evolució de la seva obra i la seva manera d’entendre el ritme i la matèria.
Una part destacada de la mostra són les escultures dels anys cinquanta, que s’exposen per primera vegada. Aquestes peces formen part d’una col·lecció privada i no s’havien mostrat mai al públic. Segons Quiney, aquesta secció permet entendre com Marcel Martí va construir els seus primers llenguatges artístics.
Marcel Martí va ser un dels primers escultors a instal·lar obra pública abstracta a Barcelona i altres ciutats. Va crear més de vint escultures monumentals que es poden veure a Girona, Palma o als Estats Units. L’artista va néixer a l’Argentina el 1925, però va viure gairebé tota la seva vida a Catalunya i va morir a Palafrugell.
L’exposició també mostra objectes personals, com la paleta de pintor que va regalar l’any 1953, símbol del moment en què va deixar la pintura per dedicar-se del tot a l’escultura. “Ritme i Matèria” convida a descobrir una obra que connecta amb la natura i el cos humà, sintetitzada a través de materials diversos com el ferro, la pedra o la ceràmica.
CaixaBank ha renovat el seu conveni de col·laboració amb la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre. L’acord vol reforçar el suport a les empreses turístiques del Baix Empordà, facilitant serveis financers i comercials adaptats a les necessitats del sector.
L’objectiu del conveni és oferir condicions preferents als membres de la Unió en una àmplia gamma de productes i serveis bancaris. Entre els punts més destacats hi ha la creació d’una línia de crèdit de 100 milions d’euros. Aquesta línia està pensada per finançar millores en instal·lacions, cobrir despeses de funcionament, gestionar la tresoreria i contractar assegurances i serveis bancaris digitals.
Els membres de la Unió també tindran accés a serveis especialitzats a través de CaixaBank Hotels & Tourism. Aquesta divisió compta amb un equip de 30 experts i una xarxa de més de 1.500 assessors que donen servei a uns 11.700 clients del sector.
La Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, que representa empreses del Baix Empordà, es compromet a difondre entre els seus associats tota l’oferta inclosa en el conveni. També informarà sobre promocions puntuals d’interès per al sector o per al públic en general.
Girona ha començat a desplegar un nou model d’atenció als pacients crítics i semicrítics que millorarà la coordinació, augmentarà la capacitat assistencial i incorporarà eines digitals per fer més eficient l’atenció sanitària. El projecte busca atendre millor la població, reduir trasllats i avançar cap al futur Campus de Salut.
La primera fase del model ha començat amb un pilotatge entre l’Hospital Trueta, de referència, i el comarcal de Palamós. Un cop avaluats els resultats, el sistema s’estendrà a Figueres, Calella, Olot i Santa Caterina, amb l’objectiu de completar el desplegament l’any 2027.
Amb el nou model, es passaran dels 26 llits actuals de medicina intensiva als 38 previstos. Els llits de semicrítics també creixeran de manera important: de 8 a 40. Aquesta xarxa estarà distribuïda als hospitals comarcals, amb suport constant dels intensivistes del Trueta i del metge de crítics del sistema d’emergències mèdiques.
La base tecnològica del projecte és el sistema Critic.CAT. Aquesta eina digital permetrà compartir dades mèdiques en temps real entre centres, fer seguiment dels pacients de forma remota i millorar la presa de decisions clíniques. A partir de la definició de protocols compartits, es desplegaran quatre eines clau.
Cada unitat de cures intensives tindrà un Sistema Departamental per gestionar els pacients en temps real. Aquest sistema permetrà saber l’estat de la unitat, seguir l’evolució de cada pacient i consultar l’historial clínic. L’Institut Català de la Salut en desenvoluparà un que podran utilitzar tots els hospitals del sistema sanitari públic.
A més, es crearà un Repositori digital que rebrà automàticament totes les dades dels pacients ingressats a qualsevol unitat de crítics. Hi constaran tant les dades clíniques com imatges mèdiques i valors recollits per sensors o aparells mèdics.
També s’activarà un Centre de Gestió de Crítics. Aquest espai coordinarà i visualitzarà tota la informació del sistema per optimitzar recursos i donar suport a distància entre hospitals a través de la telemedicina. Això facilitarà una resposta mèdica més ràpida i precisa.
Finalment, s’impulsarà una Unitat d’Anàlisi i Recerca per estudiar totes les dades acumulades. Aquesta unitat servirà per fer recerca científica, innovació mèdica, i planificar millor els serveis d’atenció intensiva segons les necessitats reals de la població.
El projecte es va presentar aquest dimarts a l’Auditori Josep Irla de Girona, amb prop de 150 professionals del sector sanitari. Aquesta transformació suposa un canvi profund en l’atenció a pacients greus i representa un pas més cap al futur sistema integrat del Campus de Salut.
