L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro ha donat llum verda a la construcció d’una explotació avícola, altrament coneguda com a granja de pollastres de tota la vida. Ha donat el vistiplau, després que la Generalitat valorés positivament el projecte d’eliminació de les dejeccions, altrament conegudes com a gallinassa, o com en dèiem a casa, la merda, també de tota la vida.
Deixeu-m’ho tornar a dir. Merda! Perquè els pollastres, com els porcs, les vaques o els humans, generen merda. I per què ho dic amb la boca plena? Doncs perquè em sembla que la hipercorrecció ens està tornant a tots una mica imbècils.
L’Empordà ha estat sempre una zona on convivien equipaments i serveis turístics amb explotacions agrícoles i ramaderes i no passava res. De fet, sempre he dit que a banda del paisatge, si una cosa ens fa singulars és el caràcter. Aquesta manera de ser feréstega, rural, de pagès. Però, com es conforma un caràcter de pagès, si ens petem aquells pocs espais que permeten desenvolupar el sector primari?
¿Que hi ha algú a Santa Cristina, Parlavà, Cantallops o Rocatitiua dels Àpits que comet el crim de voler-se dedicar a fer de pagès i no a obrir un bar o un hotel? Compleix les normatives existents a l’indret on pertoca? Presenta prou garanties que no perjudicarà l’entorn, els veïns ni a Déu nostre senyor que en el cas que ens ocupa és a prop del monestir de Solius? Sí? Doncs no hi ha res a dir.
I sincerament, si la imatge d’una granja que es veu des de la finestra d’una segona residència, fa mal a la vista, suggereixo que s’abaixi la persiana.
Al capdavall és més natural poblar el paisatge de granges que no pas de cases, ni que sigui per l’adob que suposa la merda del bestiar. Així, amb la boca plena: Merda!
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.