Tota l'actualitat de l'Empordà, i la millor música del món, és el full de ruta que seguirà l'emissora
Les proves d’ADN realitzades per la policia científica dels Mossos d’Esquadra han confirmat que el cos que una barca de pesca de Palamós va trobar el 25 de novembre és el de Martí Quer, un home veí de Barcelona que havia desaparegut el febrer mentre practicava la pesca amb canya a Tamariu. D’aquesta manera, es confirmen les sospites inicials. El cos va enganxar-se a les xarxes d’una barca d’arrossegament de la flota de Palamós quan feinejava davant la costa de Tossa de Mar. La barca va portar el cadàver fins a Palamós, on la policia se’n va fer càrrec. Segons el diari El Punt, entre la roba del cadàver hi havia la cartera amb la documentació personal. No obstant això, per poder certificar la mort s’havia de fer l’anàlisi de l’ADN. Ara la família ja podrà rebre del cos del difunt.
No cal dir que ens agrada poder donar notícies com aquesta. Però a més d’explicar la notícia, ens hauria agradat poder-li preguntar a l’honorable conseller sobre diversos temes al respecte. D’entrada, li preguntaríem si aquesta inversió està garantida. Cal no oblidar, que el senyor Rull forma part d’un govern que té data de caducitat i per tant, sembla fàcil comprometre 20 o 200 milions, si hi ha possibilitats que el final de la legislatura pogués eliminar aquest compromís. També li hauríem preguntat pel cabal del Ter. El passat octubre, el mateix conseller deia que Catalunya té un deute pendent amb el Ter, però més enllà d’aquest titular i d’explicar que es crearia una taula sectorial amb regants, ajuntaments, etc… no n’hem sabut res més. Tampoc sabem quan es reduirà el transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona.
Sobre aquest i altres aspectes que afecten a l’Empordà, li hauríem preguntat al conseller, en una entrevista telefònica de 10 minuts. Però no ho hem fet, perquè des del mes d’octubre, que intentem agendar aquesta entrevista i no hi ha manera. O no ens contesten o ho fan amb evasives. Suposo que els mitjans locals som convocats per cobrir reunions a l’estil «Bienvenido Mr. Marshall» però no per mantenir-hi una conversa que aprofundeixi en allò que ens afecta a la gent d’aquí.
Tanmateix, Conseller Rull, nosaltres seguirem insistint fins que aconseguim parlar amb vostè sobre tots aquests aspectes.
Torroella ha reduït un 8 per cent les emissions de CO2 en els darrers 10 anys gràcies a accions previstes en el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible. En aquest període, l’Ajuntament ha implementat un 60 per cent de les accions que preveu aquest pla. El municipi va emetre 7.200 tones menys de CO2 a finals de 2016 respecte a les que generava el 2005. A més, preveu que a finals d’aquest any la reducció se situarà en un 18 per cent, un cop s’hagin posat en pràctica altres mesures. El Pla d’Acció per l’Energia Sostenible inclou una setantena d’accions en àmbits diversos com l’enllumenat públic, els equipaments municipals, el transport, la producció d’energia elèctrica o la calefacció i refrigeració d’equipaments municipals.
Ang Lee, a qui no li veiem res des de La vida de Pi, ja fa quatre anys, dirigeix Billy Lynn’s Long Halftime Walk, una duríssima crítica contra la guerra i l’intervencionisme nord-americà en els conflictes d’Orient Mitjà. He de confessar que no esperava res d’aquesta pel·lícula després de llegir algunes crítiques de Rotten Tomatoes. Després d’haver-la vist puc dir ben clar que les males crítiques són conseqüència del seu missatge incòmode, sobretot per a la societat americana i el conservadorisme en general. Les crítiques dolentes no tenen res a veure amb la qualitat de la pel·lícula. Com sempre en el cas d’Ang Lee, és un producte com a mínim admirable i innovador tècnicament.
El repartiment el formen el debutant Joe Alwyn i en diferents papers secundaris trobem Steve Martin, Kristen Stewart i Vin Diesel. Sí, el protagonista de Fast & Furious demostra que quan vol pot fer pel·lícules que treguin profit del seu registre més humà i amb menys testosterona. Llàstima que ell no s’ho acabi de creure.
La narració comença l’any 2004, en un estadi de futbol americà de Texas. A través de flashbacks se’ns narra la història de Bylly Lynn, així com una missió a l’Iraq, que és el motiu pel qual se li rendeix un homenatge a ell i a la resta de soldats de la companyia Bravo Squad. En el present, un agent intenta vendre la història per fer-ne una pel·lícula a un poderós milionari que creu que els Estats Units tenen impunitat en intervenir o provocar qualsevol guerra sense rendir comptes amb ningú.
Ang Lee ens ofereix profundes reflexions i posa sobre la taula qüestions sobre què pinten els soldats americans sobre el terreny en països de l’Orient Mitjà. La passejada pel mercat és d’un peix fora de l’aigua molt evident. Per no parlar de les famoses armes de destrucció massiva, i que ja tothom sap que mai van existir, i que governants d’allà i d’altres més propers van muntar una guerra sota falsos pretexts, de la qual en varen sortir indemnes. Però sobretot, Lee se centra en la figura del soldat. Del jove adolescent que va a la guerra sense saber-ne els motius. Aquests joves són utilitzats com a pura propaganda durant els permisos per incrementar el reclutament. Però la societat que els envolta també rep. Des d’aquells que volen treure’n profit econòmic des de les altres esferes, o aquells que només s’hi apropen pel fet de la seva condició de soldat o heroi, sense importar-li la persona sota l’uniforme.
Finalment, destacar el treball de fotografia que és excel·lent, i remarcar unes interpretacions solvents. Val la pena veure a Steve Martin en un paper, no només no de comèdia, sinó de persona menyspreable. En aquesta ocasió el tomàquet podrit no és per a la pel·lícula sinó pels crítics que l’han jutjat per un missatge que no els ha agradat, però que és del tot encertat.
El realitzador nascut a Salem, Mike Flanagan va rodar aquesta pel·lícula abans de Ouija: El origen del mal, però per problemes de distribució als Estats Units ens ha arribat més tard. Flanagan és un dels millors realitzador de cinema de gènere actual després de dirigir Absentia, Oculus i Hush.
Jessie (Kate Bosworth) i Mark Hobson (Thomas Jane) travessen una crisi de parella des de la mort del seu fill. Ho superen quan decideixen adoptar a Cody (Jacob Tremblay), un nen encantador i espavilat que fa tot el que pot per a no dormir. Aviat, els Hobson descobreixen el motiu. Cody té l’habilitat de fer que els seus somnis es materialitzin físicament. El problema és que no només els seus somnis més dolços prenen forma… sinó també els seus malsons més temuts.
Flanagan confessa que en aquesta pel·lícula una de les principals influències ha estat Stephen King. Certament aquest podria ser un relat més del mestre. A diferència de les seves anteriors pel·lícules, Flanagan es mou per terrenys més comercials i convencionals dins el terror del que ens té acostumats. Es troba a faltar el Flanagan més punyent de Oculus o elque va a contracorrent a Ouija: El origen del mal, però el públic objectiu d’aquestes no és exactament el mateix. Somnia és un producte de multisales que no pas les produccions més destinades als fans de gènere.
El punt fort de la pel·lícula és el seu aspecte visual, concretament la materialització dels somnis i malsons de Cody, així com l’aparició de certes persones. Flanagan es desenvolupa com un mestre en el que millor domina, la recreació d’atmosferes, però es mou millor en terrenys més de gènere i menys comercials.
S’està posant de moda això de que diferents cantants de bandes, s’ajuntin per crear un nou projecte musical. Ara ha passat amb Ben Bridwell (Band Of Horses), Alex Kapranos (Franz Ferdinand), Jason Lytle (Grandaddy), Fran Healy (Travis) i a quatre membres de Midlake (Eric Pulido, McKenzie Smith, Jesse Chandler y Joey McClellan), que s’han unit sota el nom de BNQT (que és l’abreviatura de Banquet).
Avui s’ha estrenat el tema Restart, s’inclourà a Volum 1, que es publicarà el 21 d’abril, i que estarà format per 10 temes.
Tracklist BNQT Volume 1:
01 Restart
02 Unlikely Force
03 100 Million Miles
04 Mind Of A Man
05 Hey Banana
06 Real Love
07 Failing at Feeling
08 L.A. On My Mind
09 Tara
10 Fighting The World
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.