Com ja es preveia, les entrades per l’únic concert de Lady Gaga a Barcelona s’han exhaurit en molt poc temps, provocant una vegada més molts problemes pels que han intentat comprar-les a través de la xarxa Ticketmaster.
La promotora Live Nation ja ha avisat que no es farà un segon concert i per tant, aquesta serà l’única oportunitat per veure en directe la nova gira Joanne World Tour, almenys al nostre país.
La cantant està tenint una setmana d’allò més intensa, que rematarà aquest cap de setmana amb una actuació als premis Grammy, al costat dels Metallica.
The Jesus And Mary Chain s’han reactivat després de molts anys de silenci, i després de l’estrena del seu primer senzill en 18 anys, ara han compartit Always sad, una altra de les peces que formaran part de Damage And Joy, el seu esperat disc que arribarà el 24 de març.
La banda presentarà el seu disc el dia 29 d’abril a la Sala Razzmatazz de Barcelona.
Katy Perry ha tornat i ho ha fet amb Chained to the rhythm, una cançó escrita al costat de Max Martin o de Sia i que inclou la participació del jamaicà Skip Marley.
Està previst que el diumenge la cantant actuï a la cerimònia dels Grammy, on amb tota probabilitat interpretarà aquesta nova cançó.
La promotora Live Nation ha resolt el misteri de la foto amb la meitat del rostre d’Elton John i ha confirmat l’actuació del cantant britànic, pel dia 3 de desembre al Palau Sant Jordi.
El cantant tornarà a Barcelona acompanyat de la seva banda, dins de la gira Wonderful Crazy Night, que el portarà per diferents ciutats durant els propers mesos. A l’estat espanyol té programades dues dates durant el mes de juliol, fet que va fer pensar que el concert de Barcelona podria tenir lloc durant aquelles dates.
Les entrades sortiran a la venda el 16 de febrer a través de Ticketmaster i El Corte Ingles, tot i que dos dies abans, hi haurà prevenda des de LiveNation.es
Ha estat director de Revista de Palafrugell i coordinador de Crònica d’un any, així com redactor a La Proa, diari del Baix Empordà o Revista del Baix Empordà, entre altres. Corrector i traductor de diferents obres.
Queden lluny aquelles tertúlies de cafè on s’hi reunien els lletraferits de torn, on àvids lectors de diaris i els assidus a la biblioteca dels ateneus es trobaven per debatre els temes de la més candent actualitat, o bé les singladures d’algun episodi convuls de la història local, acompanyats d’inquiets empresaris o de sindicalistes privilegiats. Paral·lelament, les tasques dels treballadors del suro, del tèxtil o dels pescadors també són aigua passada. Les concorregudes partides de botifarra o del ‘canari’ han passat a ser una pura i simple postal marginal en un racó dels pocs casinos que es mantenen; tant els edificis com les societats. De manera que les converses apassionades sobre assumptes d’una certa rellevància resulten avui escadusseres, doncs s’han convertit en pura xerrameca envaïda de temps en temps per una cridòria infernal.
Ara els casinos, les tasques, s’han convertit en bars, llocs banals de trobada, on no cal cap mena de document ni condició per accedir-hi, si no és la sed –més o menys àvida– de cervesa, de ‘sol y sombra’ o de carajillo, entre els pescadors abans anomenat roquill o groc. Avui gairebé cap cambrer no sap preparar un groc –que vol la seva perícia–, el qual antigament engolia aquell pescador carregat de pit o un taper que no es treia el costipat de sobre i que resultava miraculós.
De manera que hem passat de locals amb pòsit, amb una forta empremta, a edificis anodins, plens de miralls, columnes i envasos de marques que mai ningú no demana, al costat de gegantines ampolles de cinc litres de la marca patrocinadora de torn. Locals insubstancials, anònims, on molt de tant en tant sols un patró amb caràcter els donarà una certa personalitat. I ara que es parla tant de la contaminació acústica, quan abans parlàvem de tertúlies i partides de cartes, ara hem de parlar de dues o tres televisions de plasma, un fons musical de ràdio, les màquines escurabutxaques…, evidentment, tots els aparells encesos, cadascun al seu canal corresponent i, si pot ser, prou fort perquè no puguem comunicar-nos amb el qui tenim al costat… i si ho aconseguim, ja apareixeran els crits dels tertulians de nova volada. I ja no és una dificultat d’intentar parlar amb algú… Proveu de llegir el diari, el qual disposa, sense ser electrònic, d’una variada banda sonora!
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.