En una entrevista al Supermatí, Eva Subirà ha explicat que afronta amb “molta il·lusió” la nova etapa com a inspectora en cap de l’Àrea Bàsica Policial de Sant Feliu de Guíxols, que dona cobertura a diversos municipis del Baix Empordà. Subirà relleva Francesc Cardús després de dotze anys al capdavant de la comissaria i assegura que el territori presenta “bones dades” en matèria de seguretat si es compara amb altres zones de Catalunya i de les comarques gironines. La nova cap policial també ha destacat el paper de l’equip humà de la comissaria i ha defensat donar continuïtat a les línies de treball que funcionen, tot introduint millores en aquells aspectes que es puguin reforçar.
Durant l’entrevista, Subirà també ha reflexionat sobre la presència de dones en càrrecs de responsabilitat dins els Mossos d’Esquadra. Actualment, les dones representen el 14% dels comandaments del cos i el 24% del conjunt d’agents. Segons ha explicat, “el lideratge en femení aporta maneres de liderar potser més properes per la mirada que podem tenir, més d’escolta, sense renunciar a la fermesa”. Tot i això, ha assegurat que no viu el seu nomenament com “una excepció”, sinó com una responsabilitat i una oportunitat per obrir camí a altres dones dins el cos policial.
Un dels principals objectius de Subirà serà reforçar la prevenció i la proximitat amb la ciutadania. “La millor feina policial que puguem fer és aquella que intenti evitar el delicte”, ha afirmat.
De cara a la temporada turística, la nova inspectora ha avançat que es reforçaran els controls policials en zones amb més afluència de persones, especialment en mercats, festivals i espais d’oci nocturn. Segons ha explicat, durant l’estiu augmenten especialment els furts i els robatoris al descuit. També es preveuen controls per prevenir baralles, armes blanques i violències sexuals. Subirà ha defensat que la presència policial té un efecte “dissuasiu” i ha remarcat que un dels grans objectius és millorar la sensació de seguretat de la població.
La nova inspectora també ha valorat positivament els canvis legislatius vinculats a la multireincidència. Segons ha explicat, la reforma permet augmentar les penes per petits furts reiterats i facilita mesures per limitar l’accés dels delinqüents reincidents a determinades zones. A més, ha destacat la importància de la coordinació amb els ajuntaments i amb el sistema judicial per donar continuïtat a la feina policial i evitar la impunitat.
El 60% dels qui demanen ajuda a Càritas Girona viuen en infrahabitatges, habitacions rellogades o s’han vist forçats a ocupar. Durant l’any passat, l’entitat va atendre 46.521 persones repartides en 23.318 llars. A més de les dificultats per trobar sostre i atendre les necessitats bàsiques, Càritas també alerta que l’aïllament social incrementa la vulnerabilitat. De fet, tres de cada quatre persones que van acudir a l’entitat el 2025 no tenien xarxa de suport. «L’aïllament i la soledat no volguda agreugen i cronifiquen l’exclusió social i les dificultats; per això des de Càritas hem reforçat els espais comunitaris i de relació per generar oportunitats a través del vincle», subratlla el responsable d’Anàlisi Social de Càritas, Caye Gómez.
A través dels diferents programes, Càritas Diocesana de Girona va atendre l’any passat 46.521 persones. És una xifra similar a la d’abans de la pandèmia. La seva directora, Àngels Camós, ha alertat que tot i que en els darrers anys han baixat el nombre de llars ateses -el 2020 van arribar a ser-ne 29.915- els casos que els arriben volen «molta més dedicació».
De fet, les dades que recull la memòria del 2025 parlen per elles mateixes. L’any passat, tot i que la meitat dels atesos tenien feina, tres de cada quatre no podien arribar a cobrir les seves necessitats bàsiques. A més, el 40% dels beneficiaris es trobaven en situació irregular i sis de cada deu no disposaven d’un habitatge digne.
Dins d’aquestes situacions, han crescut aquelles famílies o persones que viuen en una habitació rellogada o bé que s’han vist forçades a ocupar un pis. «L’habitatge és un gran problema social, que afecta amb més contundència els qui pateixen vulnerabilitat», ha explicat una de les participants als programes de Càritas, Aixetu Dumbuya.
Dumbuya concreta que, tot i poder pagar un lloguer, hi ha persones que no troben pis «pel seu color de pell o bé perquè se’ls demanen referències». «I això comporta que aquestes famílies, la majoria de les quals tenen fills menors a càrrec, no tinguin cap altra opció que ocupar un pis per no quedar-se al carrer», ha subratllat.
En paral·lel a les dificultats per trobar un sostre, la memòria de Càritas del 2025 també posa en relleu que, a la demarcació, «la pobresa té rostre de dona jove». Perquè el 60% de les persones que va atendre l’entitat durant l’any passat són dones, el 38% té menys de 35 anys i gairebé una de cada quatre famílies són monoparentals (amb la mare al capdavant).
Més vulnerabilitat
Al costat de les dificultats econòmiques, Càritas Girona també ha constatat com l’aïllament social que pateixen les persones ateses incrementa la seva vulnerabilitat. De fet, tres de cada quatre no tenen xarxa social al darrere o s’han vist immerses en soledat no volguda. «Cada vegada detectem més com això no és tan sols una conseqüència de l’exclusió social, sinó també un factor que l’agreuja i la cronifica», explica el responsable d’Anàlisi Social de Càritas, Caye Gómez.
A més, Gómez també subratlla que, en molts casos en què les persones ateses sí que tenen xarxa al darrere, aquesta està «esgotada» i no pot donar-los suport. I això ha incrementat les dificultats de les famílies. Segons recull la memòria, per posar-ne alguns exemples, el 76% ha deixat de comprar aliments frescos, el 46% no pot pagar medicaments quan els necessita o vuit de cada deu no disposen de diners per atendre imprevistos (com ara reparar un electrodomèstic quan se’ls espatlla).
Davant aquesta realitat, Gómez destaca que «el treball comunitari és una eina clau» perquè els beneficiaris recuperin vincles i, de retruc, «oportunitats». I la directora de Càritas hi posa xifres. «Aquells qui disposen de vincles incrementen per quatre les possibilitats de sortir de l’exclusió; i això, com a entitat, ens interpel·la», afirma Camós.
Per això, durant el 2025 Càritas Diocesana ha impulsat els diferents projectes que engloba el seu programa d’Acollida i Acompanyament. Entre aquests, el servei integral que s’ofereix des de l’entitat, l’Espai amb Cor, el Fem Comunitat o el Taller d’Acollida Lingüística i Cultural (TALC), a través dels quals s’han atès gairebé 5.000 persones.
Problemes «estructurals»
La directora de Càritas Girona no amaga que la majoria de problemes amb què es troben ja s’han convertit en «estructurals» i «difícils de resoldre». A més de l’aïllament social, Àngels Camós també hi situa les dificultats per trobar feina, l’accés a un habitatge o la cobertura de necessitats bàsiques.
La directora, però, ha subratllat que des de Càritas no deixaran d’intentar cercar solucions a aquests reptes. Entre d’altres, reforçant el programa de cobertura de les necessitats bàsiques (amb les targetes ‘Com Tu’), reclamant més cobertura i quanties de la Renda Garantia de Ciutadania o incidint en la necessitat d’una llei que reguli el sensellarisme com a via també per combatre les situacions d’infrahabitatge.
Càritas Diocesana de Girona compta amb 50 associacions locals repartides arreu de la demarcació i un equip format per 2.070 voluntaris i 158 tècnics. Treballa a partir de 32 projectes d’acció social i l’any passat la seva inversió va ser de 13 milions d’euros (MEUR), sumant tant les aportacions que va rebre l’entitat -el 62%, de fons públics- i els ingressos de la seva empresa d’inserció Ecosol.
Rupià ha fet un nou pas cap a la transició energètica amb la constitució d’una cooperativa energètica local. El projecte es va aprovar durant una assemblea oberta celebrada al municipi. La trobada va reunir desenes de veïns que van donar suport a la iniciativa.
La nova cooperativa neix amb l’objectiu de gestionar l’energia de manera més sostenible i propera. El projecte també busca reduir la petjada ambiental del municipi i millorar el control sobre la factura elèctrica de les famílies.
L’Ajuntament de Rupià destaca que la iniciativa aposta per un model col·lectiu i participatiu. Els veïns podran prendre decisions sobre el futur energètic del poble i participar en la gestió del projecte. El consistori considera que aquesta cooperativa representa un canvi important per al municipi. També assegura que la proposta reforça el compromís de Rupià amb la sostenibilitat i el medi ambient.
El pòdcast Aquella nit al Tiffany’s, de Ràdio Capital, ha guanyat el Premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio local. El guardó s’ha entregat aquest dijous a Barcelona, en una gala celebrada a la sala La Paloma.
La producció recrea l’intent d’atemptat contra la discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro l’any 1969, en ple franquisme. La història parteix del llibre El pacifista que volia volar una discoteca, del periodista Joan Gasull, i reconstrueix un episodi poc conegut de la història del Baix Empordà.
Aquella nit al Tiffany’s està formada per sis capítols. El pòdcast combina narració, dramatització i disseny sonor per explicar els fets i el context polític i social d’aquell moment. La sèrie posa el focus en Francesc Cisco Ayats i en els fets que van envoltar el projecte d’atemptat contra una discoteca freqüentada per turistes internacionals.
El projecte és una producció de l’Escola de Ràdio i Periodisme Digital de l’Empordà per a Ràdio Capital, en coproducció amb La Xarxa i Ràdio 4. La producció aposta pel format de ficció sonora per acostar una història local a un públic ampli, amb una realització pensada per escoltar-se com una sèrie narrativa.
Aquella nit al Tiffany’s compta amb el suport del Departament de Cultura de l Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i Sagaró.
Els Premis Ràdio Associació de Catalunya reconeixen cada any programes, pòdcasts, professionals i projectes destacats de la ràdio en català. En aquesta edició, el jurat ha distingit Aquella nit al Tiffany’s en la categoria de millor pòdcast de ràdio local.
Aquest premi se suma al recorregut del pòdcast, que també ha estat doble finalista als Premis Sonor 2026, en les categories de millor pòdcast de ficció i millor realització i disseny sonor, i finalista als Premis Carles Rahola de Comunicació Local.
Professionals del sector turístic del Baix Empordà han completat un curs de llengua de signes catalana per millorar l’atenció als visitants amb sordesa. La formació l’han impulsat el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró dins el Pla d’Accessibilitat Turística de la comarca.
El curs ha tingut una durada de 120 hores i s’ha fet a les Escoles Velles de Castell d’Aro entre l’octubre del 2025 i el maig del 2026. Hi han participat professionals d’hotels, apartaments turístics, oficines de turisme i empreses d’activitats d’oci. En total, s’hi han format onze persones, que han adquirit coneixements bàsics de llengua de signes catalana de nivell inicial.
La iniciativa forma part de les accions impulsades des del 2017 per convertir el Baix Empordà en una destinació turística més accessible i inclusiva. La regidora de Turisme de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Imma Gelabert, ha destacat que aquesta formació ajuda a reforçar el model de “turisme per a tothom” i ha agraït la implicació dels participants.
Per la seva banda, el vicepresident segon i conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Empordà, Raimon Trujillo-Coris, ha assegurat que el turisme accessible és “una aposta estratègica de comarca”. Segons Trujillo-Coris, iniciatives com aquesta permeten oferir una atenció de més qualitat i consolidar el Baix Empordà com una destinació oberta a tothom.
