Quan el 1968 es va inaugurar l’institut de Palafrugell, va néixer una important rivalitat en l’àmbit esportiu, amb el col·legi Garbí, inaugurat dos anys abans.
Dels partits Garbí contra institut en sortien xispes, però sempre guanyava l’Institut.
El Garbí tenia un claustre de mestres joves vinguts de fora de la vila, que a banda d’ensenyar les matèries lectives, varen impulsar la practica d’altres esports, que fins aquell moment a la vila no es practicaven, o en tot cas, no tenien cap mena de rellevància.
Un era el nostre company de comentaris a la radio, en Josep Ma. Soler que va impulsar el hoquei sobre patins, fins el punt, que el Palafrugell disposa des de fa anys, d’un equip a primera divisió nacional, que algunes temporades ha jugat a la divisió d’honor amb el Barça, el Reus o el Liceo de A Coruña.
L’altre en Josep Maria Mora, el senyor Mora encara avui pels palafrugellencs, que procedent de Bordils va portar el handbol. Un esport que es va començar a jugar al patí del col·legi i que ha anat guanyant practicants de manera exponencial, fins avui on son més de 250 joves amb fitxa d’aquest equip que competeix sota el nom de Handbol Garbí.
D’aquest equip han sorgit figures extraordinàries del handbol espanyol com l’Albert Rocas, jugador que ha passat pel Barça i que ha estat campió d’Europa i també en dues ocasions campió del mon amb la selecció espanyola i tercer als jocs olímpics de Beghin el 2008.
Però fou el passat cap de setmana, quan el Handbol Garbí va viure, va viure el seu moment de màxima lluentor, organitzant i guanyant la fase d’ascens a primera nacional on competiran la temporada vivent
L’èxit esportiu és indiscutible i l’èxit social irrepetible. Més de 1200 persones omplint, cada dia el pavelló i un final apoteòsic, amb el senyor Mora, 55 any després al mig la pista mantejat pels jugadors.
El 2009, Torroella de Montgrí ja havia superat clarament els 10.000 habitants. El padró situava el municipi en 11.598 veïns. La xifra confirmava un canvi que feia anys que es notava en els serveis, en els equipaments i en la vida quotidiana.
El creixement venia de lluny. Des dels anys noranta, el municipi havia anat guanyant població de manera sostinguda. Torroella, l’Estartit i els diferents nuclis del terme havien crescut amb ritmes diferents, però el resultat era el mateix: el municipi havia deixat enrere la mida d’una vila petita i havia entrat en una escala nova.
El pas dels 10.000 habitants ja havia tingut efectes abans del 2009. A les eleccions municipals de 2007, l’Ajuntament va passar de 13 a 17 regidors. El canvi en el ple era una conseqüència directa del creixement del padró.
El 2009, aquesta nova mida ja estava assumida. El municipi tenia més veïns, més tràmits, més mobilitat, més demanda d’equipaments i més necessitats de servei. També tenia una realitat interna més diversa, amb Torroella com a centre administratiu i comercial, i l’Estartit amb un pes propi vinculat al litoral, el port, les Illes Medes i l’activitat turística.
Aquest creixement també obligava a adaptar els serveis municipals. El 2009, l’Ajuntament treballava en projectes com el nou edifici de serveis i arxiu municipal de Can Mach, l’Espai Ter i el nou pavelló polivalent. Eren equipaments diferents, però responien a una mateixa realitat: un municipi més gran necessitava més capacitat de servei.
El cas de l’arxiu municipal és un bon exemple. La normativa obliga els municipis de més de 10.000 habitants a disposar d’arxiu municipal. Per això, el creixement del padró tenia efectes pràctics en l’organització de l’Ajuntament. No era només una xifra estadística. També comportava noves obligacions i més estructura administrativa.
El canvi de mida es notava també en el dia a dia. Més població volia dir més infants a les escoles, més ús dels equipaments, més pressió sobre la mobilitat i més necessitat de manteniment de l’espai públic. En un municipi amb nuclis diferenciats, aquesta gestió era més complexa que en una població compacta.
Torroella i l’Estartit havien de donar servei a residents, visitants i persones que hi tenien segona residència o activitat vinculada a la temporada turística. Aquesta combinació feia que la població oficial no expliqués tota la pressió que suportava el municipi en alguns moments de l’any.
Avui, Torroella de Montgrí continua per sobre d’aquell llindar. Segons l’Idescat, el municipi tenia 12.507 habitants el 2025. La xifra actual confirma que el pas dels 10.000 no va ser un episodi puntual, sinó l’inici d’una etapa en què Torroella i l’Estartit han funcionat com un municipi mitjà del Baix Empordà.
La Bisbal d’Empordà celebrarà aquest diumenge 31 de maig la cinquena edició d’Antic Ceràmica, la trobada especialitzada en ceràmica antiga impulsada per l’Associació Catalana de Ceràmica i el Terracotta Museu. La jornada es farà de 10 a 14 hores als exteriors del museu.
La proposta reunirà col·leccionistes, estudiosos i aficionats a la ceràmica antiga amb una àmplia oferta de peces de diferents èpoques i tipologies. Hi haurà terrissa, pisa, paviments, ceràmica decorativa i de revestiment, entre altres objectes provinents de diversos punts de Catalunya, de la resta de la península Ibèrica i especialment de les comarques gironines.
El programa inclou una fira d’exposició, venda i intercanvi de ceràmica antiga, així com una jornada de portes obertes al Terracotta Museu. A més, després de la bona acollida de l’any passat, es repetirà l’exposició efímera comissariada per l’Associació Catalana de Ceràmica.
Enguany, la mostra estarà dedicada a la rajola catalana del segle XVII amb l’exposició “Rajoles de mostra de Barcelona del segle XVII”. La proposta permetrà descobrir peces destacades de la rajola barroca catalana i conèixer mestres rajolers com Lorenzo de Madrid, Onofre Rodergues, Josep Llorenç Passoles o Miquel Lapuja.
Les peces exposades destaquen per la seva qualitat decorativa, la riquesa cromàtica i el valor patrimonial, així com per la importància que van tenir en la decoració arquitectònica catalana de l’època barroca.
La jornada també inclourà una visita comentada a les 12 del migdia a càrrec de l’historiador i ceramòleg Josep Antoni Cerdà, que explicarà les característiques i curiositats de les peces exposades. Amb aquest canvi al calendari de primavera, Antic Ceràmica continua consolidant-se com una cita de referència per als amants de la ceràmica antiga i del patrimoni cultural.
Gracie Abrams actuarà dues nits al Palau Sant Jordi amb la gira “The Look At My Life Tour”
Gracie Abrams ha anunciat aquest dijous la seva nova gira mundial, “The Look At My Life Tour”, amb la qual recorrerà Nord-Amèrica, Europa i el Regne Unit durant els pròxims mesos. Entre les dates confirmades hi ha dues cites exclusives al Palau Sant Jordi de Barcelona, on actuarà els dies 27 i 28 de maig de 2027 amb Jake Minch com a artista convidat.
La gira començarà el 2 de desembre de 2026 als Estats Units i passarà també pel Canadà, França, Bèlgica, els Països Baixos, Irlanda, el Regne Unit, Alemanya, Suècia i Itàlia abans d’arribar a Barcelona. Els concerts serviran per presentar en directe “Daughter From Hell”, el tercer disc d’estudi de l’artista, que es publicarà el 17 de juliol de 2026.
Del nou treball ja se n’ha avançat el senzill ‘Hit The Wall’, una carta de presentació que ha tingut una gran rebuda entre públic i crítica i que ha augmentat l’expectació al voltant del nou projecte. Sobre el disc, la mateixa Gracie Abrams ha explicat que gira entorn d’aquell moment vital “entre dècades”, especialment durant els vint anys, quan “un peu encara és a la postadolescència i l’altre mira cap al futur”.
Les entrades per als concerts de Barcelona es posaran a la venda general el divendres 5 de juny a les 9 h a través de Live Nation, Ticketmaster i El Corte Inglés. Abans, però, hi haurà diverses prevendes: els fans que reservin “Daughter From Hell” abans de l’1 de juny a les 13 h a la web oficial de l’artista rebran un codi per accedir a la prevenda del 2 de juny a les 9 h. També hi haurà una prevenda exclusiva de Santander SMusic aquell mateix dia i una altra de Live Nation el 4 de juny.
El 26 de desembre de 2008, l’Estartit va viure una de les llevantades més fortes que es recorden al front marítim del municipi. El temporal de Sant Esteve va deixar onades de fins a 7 metres a la costa, cops de vent intensos, carrers inundats, danys al passeig del Molinet, als Griells i al passeig Marítim, i una imatge que va quedar gravada: el mar entrant dins de l’espai urbà.
El dia va començar amb el mar remogut. Durant el matí, la situació va empitjorar de pressa. Entre mig matí i migdia, el vent de llevant es va reforçar i l’onatge va créixer amb molta rapidesa. A l’Estartit es van registrar cops de vent de 80 quilòmetres per hora al passeig Marítim i de 114 quilòmetres per hora a Roca Maura, segons el recull de Meteo l’Estartit.
L’episodi va afectar de ple el litoral. Les onades van superar les proteccions habituals i van arrossegar aigua, sorra, pedres i restes cap als carrers més propers al mar. El temporal va moure blocs de grans dimensions a l’espigó de llevant i va deixar afectacions visibles en diversos punts del front marítim.
Un dels espais més castigats va ser el passeig del Molinet. El temporal va malmetre uns 40 metres del mur del passeig i va desplaçar pedres de grans dimensions. També hi va haver danys al passeig Marítim, especialment a la zona de la Pineda, on el mar va deixar sorra damunt del paviment.
Als Griells, les onades també van provocar desperfectes. El mar va moure roques i va afectar punts pròxims a primera línia. En alguns carrers propers a la costa, l’aigua va entrar amb força i va deixar restes arrossegades pel temporal. Meteo l’Estartit també recull la presència de peixos als carrers inundats.
El port va viure un altre efecte del temporal. El registre del nivell del mar va mostrar oscil·lacions sobtades, amb canvis propers a un metre en només un minut durant la tarda i la nit. Aquest fenomen, conegut com a seixa, va evidenciar la força de l’episodi dins del mateix port, més enllà de les onades visibles a mar obert.
El temporal també va tenir un component meteorològic poc habitual a l’entorn immediat. Durant el matí del dia 26 va caure neu granulada a Torroella de Montgrí i a Ullà. El gruix va ser d’uns dos dits, segons Meteo l’Estartit, però la pluja posterior el va desfer. Aquell Sant Esteve va combinar llevantada forta al litoral, vent intens i fred a cotes baixes.
L’episodi va afectar bona part del litoral català, però a l’Estartit va deixar una petjada especialment visible. El front marítim va rebre l’impacte directe de les onades. Els desperfectes es van concentrar en espais molt transitats i fàcils d’identificar pels veïns, com el Molinet, els Griells, el passeig Marítim i l’entorn del port.
Amb els anys, el temporal de Sant Esteve del 2008 ha continuat apareixent com a referència quan es parla de grans episodis marítims a la Costa Brava. El temporal Gloria, el gener del 2020, va tornar a situar aquell episodi en la memòria meteorològica recent. Les comparacions van recordar que el 2008 ja havia deixat un onatge excepcional i danys importants al litoral gironí.
A l’Estartit, el record del temporal queda lligat a una imatge concreta: el mar entrant als carrers, el passeig del Molinet malmès, la sorra sobre el passeig Marítim i els efectes de l’onatge sobre el port i els Griells. Aquell 26 de desembre de 2008, el front litoral va mostrar la seva exposició directa als grans temporals de llevant.
El 2007, Casa Galibern va obrir com a seu de la Fundació Mascort a Torroella de Montgrí. L’edifici, situat al carrer de l’Església, al centre històric del municipi, va ser restaurat i adaptat per acollir exposicions, conferències i activitats vinculades a la història, l’art i la natura.
La casa havia estat construïda l’any 1875 per Ramon Galibern Casanovas. Era un torroellenc que havia fet fortuna al Brasil i que, en tornar, va fer aixecar una residència d’estil colonial al nucli antic de Torroella. L’edifici conserva aquesta empremta arquitectònica, amb una estructura organitzada al voltant d’un pati interior amb columnes i galeries.
Casa Galibern forma part del patrimoni urbà de Torroella. La seva ubicació, al carrer de l’Església, la situa dins d’un dels espais més coneguts del centre històric. Durant dècades, havia estat una casa vinculada a una nissaga familiar. Amb l’obertura de la Fundació Mascort, va passar a tenir un ús cultural obert al públic.
La Fundació Mascort va ser creada l’any 2007 per Ramon Mascort Amigó, besnet de Ramon Galibern Casanovas. El projecte naixia amb la voluntat de promoure el coneixement de la història, facilitar l’accés a l’art i defensar la natura. Aquests tres àmbits han definit l’activitat de la fundació des de la seva posada en marxa.
La restauració de Casa Galibern va permetre adaptar l’edifici a les necessitats d’una seu cultural. Els espais interiors es van preparar per acollir exposicions temporals, activitats públiques i conferències. El nou ús va conservar el valor patrimonial de la casa i, alhora, va incorporar un equipament privat amb vocació pública dins del circuit cultural de Torroella.
La mateixa Fundació Mascort explica que el contingut original de la casa no s’ha conservat perquè va ser destruït durant la Guerra Civil. Per això, la recuperació de l’edifici no va consistir a reconstruir una casa museu amb els objectes originals, sinó a donar un nou ús cultural a un immoble històric de la família.
L’obertura de Casa Galibern va afegir un nou espai expositiu al municipi. Torroella ja comptava amb una activitat cultural intensa, amb equipaments com el Museu de la Mediterrània i una programació estable vinculada a la música, el patrimoni i les arts. La Fundació Mascort s’hi va incorporar amb una línia pròpia, centrada en exposicions i activitats relacionades amb les col·leccions, la recerca i la divulgació.
El projecte també va donar visibilitat a una part de la història local vinculada als torroellencs que van fer fortuna a Amèrica. Ramon Galibern Casanovas formava part d’aquest context. La casa que va fer construir el 1875 és un testimoni d’aquella etapa i manté encara una presència clara dins del nucli antic.
Des de la seva obertura, Casa Galibern funciona com a seu permanent de la Fundació Mascort. L’espai acull exposicions i actes oberts al públic, amb accés gratuït segons la informació turística local. Aquesta activitat ha permès mantenir l’edifici en ús i incorporar-lo a la vida cultural del municipi.
El 2007, la inauguració de Casa Galibern com a seu de la Fundació Mascort va convertir una casa històrica del centre de Torroella en un espai cultural visitable. L’edifici manté el vincle amb la família que el va construir i, al mateix temps, ha assumit una funció pública a través de les activitats de la fundació.
