Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 28 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Calonge, com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força a l’església de Sant Martí de Calonge, perpetrat al setembre.
El lladre hauria entrat al temple trencant la porta i la finestra de la part posterior de la rectoria. De l’interior, se n’hauria endut 2.000 euros en efectiu, un calze de plata amb bany d’or catalogat pel Bisbat, una patena de plata amb bany d’or també catalogada i dos anells d’or tipus aliança. La policia va iniciar una llarga investigació que els va portar a detenir el jove el 23 de febrer a Girona. El detingut, amb antecedents, passarà a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols, quan sigui requerit.
He rebut un burofax dient-me / exigint-me insistentment que sisplau tingui la pietat i posi alguna vegada alguna cançó de l’amic Enrique Iglesias. Aquesta persona que cada dia m’envia uns 10 burofax amb aquesta insistència té un nom, com tothom, però no el diré per respecte a la seva família que l’han de suportar, com a persona pesada que és.
Però avui estic generós i li dedicaré a aquest amable ésser, la secció d’avui, que consistirà en cançons per persones pesades.
Aquest dijous s’obre la cinquena edició de Girocamping, al Palau de Fires de Girona. El saló del sector del càmping reunirà expositors d’arreu de l’Estat i de països com França, Portugal i Itàlia.
A la fira s’hi exposen caravanes, tendes de campanya, habitatges mòbils o bungalous i s’hi organitzen activitats vinculades amb aquesta oferta. Enguany, els organitzadors hi potenciaran les jornades per a professionals, a l’entorn del turisme sostenible. Els càmpings de les comarques gironines hi presenten propostes especialitzades, a l’entorn d’activitats com el cicloturisme, el turisme familiar, el turisme nàutic, el turisme cultural o l’enoturisme. La regió convidada a la cinquena edició de Girocamping és la italiana del Vèneto.
A Sant Feliu de Guíxols, l’enterrament de la sardina sortirà a les 8 del vespre del carrer Indústria i anirà fins a la plaça Salvador Espriu. Allà, a partir de les 9 faran una sardinada popular amb ball i festa. A Santa Cristina serà similar. l’enterrament de la sardina es farà a 2/4 de 8 del vespre a la plaça Catalunya i serà seguida per una sardinada i una botifarrada a la plaça Baldiri Reixac. I a Platja d’Aro també segueixen la tradició i ho faran a 2/4 de 8 del vespre a la plaça de l’Ajuntament.
Club de lectura a Torroella
Nova edició del club de lectura de la biblioteca de l’Estartit. Aquest cop es trobaran a les 8 del vespre per debatre sobre el llibre I el ressò de les muntanyes de Khaeld Hosseini. Serà una sessió conduïda per Núria Bonet.
Les Joventuts Musicals porten una de les millors solistes de viola a Palamós
Serà aquest diumenge a les 6 de la tarda al teatre La Gorga de Palamós. La violista AgnèsMauri tocarà acompanyada al piano per Bendek Horvath. Tocarà obres de Telemann, Schumann o Prokofiev. L’organitza les Joventuts Musicals de Palamós.
Seqüela de la pel·lícula del 1996 basada en la novel·la Porno (2002) escrita per Irvine Welsh, que era una seqüela de la novel·la Trainspotting. A T2 repeteix el director, Danny Boyle, el guionista, John Hodge i els actors, Ewan McGregor, Robert Carlyle, Jonny Lee Miller i Ewen Bremner. Mentre que en els llibres passaven només 10 anys, a les pel·lícules n’hauran passat el doble.
20 anys després continuen les peripècies d’aquest grup de no tan joves heroïnòmans dels suburbis d’Edimburg. Mark Renton torna a l’únic lloc que considera casa seva després de passar tot aquest temps a Amsterdam. Mark ha substituït la seva addicció a les drogues per l’addicció a l’endorfina. A Edimburg l’esperen Spud, Sick Boy i Begbie.
La valoració que de T2: Trainspotting és agredolça. Resulta molt entretinguda perquè ens retroba a uns protagonistes molt cafres que fan el cafre. Però per altra banda, quan s’ha acabat la pel·lícula, si t’atures a pensar, t’adones que darrera la magnífica direcció de Boyle i l’entreteniment, la pel·lícula és buida perquè no t’explica cap història nova, més enllà d’aquestes situacions divertides. La nostàlgia cap a la pel·lícula de fa 20 anys és tan gran que la nova Trainspotting està ancorada en el passat. T2 es limita a recordar-nos que guai va ser aquella pel·lícula i que bé que va sortir i la varen fer, però es despreocupa per construir una història nova la qual faci avançar els personatges.
Podríem dir que Boyle fa servir tot de recursos cinematogràfics i visuals, excel·lents per altra banda, per distreure a l’espectador i que aquest no s’adoni que no li està explicant res, però a la que et pares a pensar un segon, te n’adones del truc. Però repeteixo, això no treu que aquest reciclatge d’idees de la primera sigui molt entretingut. De fet, les dues hores de pel·lícula em van passar volant. A favor també direm que després de veure-la, el primer que et venen ganes de fer és tornar a veure la primera, la veritablement original, en una magnífica edició en blu-ray. Ara que estan tant de moda les pel·lícules nostàlgiques, Traisnpotting s’afegeix a aquest corrent i cal dir que l’exprimeix i hi suca pa. El resultat és una producció calcada de la primera, però amb una pàtina de nostàlgia molt important. T2: Trainspotting és menor a la primera, però m’ho he passat molt bé al veure-la, i malgrat ser coneixedor dels seus evidents problemes, la tornaria a veure, això sí, en una sessió doble de la primera i la seqüela.
Un dels efectes que té aquesta pel·lícula no només és la reflexió de les diferents carreres dels protagonistes i el director, i la seva evolució, sinó la pròpia i personal del dia que de que vas veure la primera en el cinema, en una sala que ja no existeix, amb la sensació que va ser abans d’ahir i que ja han passat 20 anys. Aquesta sensació és la mateixa que tenen els personatges i la pel·lícula la transmet molt bé. L’únic defecte que li veig és que la melancolia és massa gran, tant que li impedeix crear una llegenda per sí mateixa.
Ens ho hem passat bé amb T2, però la que serà una pel·lícula que quedarà per sempre serà la primera, mentre que la segona es passa massa estona recordant-nos-ho.
Al comentari d’avui us diré ben alt i ben clar que si heu d’escriure, està absolutament PROHIBIT fer servir la paraula DINAMITZAR. No la feu servir MAI en cap text. És una ordre. Oblideu la paraula DINAMITZAR i si la feu servir, que només sigui en llenguatge oral.
I ho dic perquè és una paraula que molt sovint porta a error.
A mi em va passar escrivint un text per un diari fa molts anys, i just moltes hores més tard després d’haver enviat el text, quan ja gairebé era impossible salvar els mobles, vaig veure l’error i em vaig quedar amb cara de gilipolles, igual com ha passat a la Gala dels Oscar amb el sobre equivocat.
Per sort ho vaig poder salvar, però ben bé a l’últim minut.
Què passa amb la paraula DINAMITZAR?
Molt senzill. Si per escriure feu servir l’ordinador, i utilitzeu les dues mans, la paraula DINAMITZAR té un problema. La lletra zeta segurament l’escriureu amb el dit petit de la mà esquerra. Què passa amb això? Simplement, que us pot passar que us deixeu la lletra zeta, perquè es fa amb el dit petit i a vegades no apretes prou. I què passa si us deixeu la zeta de DINAMITZAR? Doncs que en comptes de DINAMITZAR quedarà escrit DINAMITAR. O sigui, fer volar pels aires.
És important?
Doncs sí, mireu.
La frase era semblant a: l’alcalde de Torroella vol DINAMITZAR el nucli de l’Estartit. Us imagineu que per error us deixeu la zeta? L’alcalde de Torroella vol DINAMITAR el nucli de l’Estartit! Es dinamitaria l’Estartit per un error de picatge. Poseu-hi els casos que vulgueu: l’Ajuntament de Palamós dinamizarà el nucli de Sant Joan. O si voleu sense posar noms: l’Ajuntament de Tal vol dinamitzar els comerços del centre i ens surt que vol DINAMITAR el comerç local. Buuum.
Oblidem doncs la paraula DINAMITZAR, que porta a equívocs, i feu servir paraules més guais. Així almenys si us equivoqueu de lletra no us acusaran de fer volar la gent pels aires!
