Multitud d’actes a la comarca pel Dia Internacional de la Dona
Començant a la Bisbal, avui a 2/4 de 9 del vespre al Pavelló Firal el Grup de Dones faran un sopar conjunt amb ball amb un taller lindyhop. A Platja d’Aro, a partir de les 5 dela tarda al carrer Mossèn Cinto Verdaguer llegiran el manifest a favor de la igualtat, amb monòlegs a càrrec de persones del municipi i un concert d’Alicia Martel. També hi haurà l’exposició de la Creu Roja sobre un projecte de dones a Nicaragua.
Les dones i els mitjans de comunicació, a debat a Sant Feliu de Guíxols
També pel dia de la Dona, aquest matí a les 9 a la biblioteca Octavi Viader de Sant Feliu podreu assistir a un taller sobre Dones i pantalles, de la tele a Instagram. A càrrec de Gemma Busquets i Roser Solà. A les 11 del matí també comença la ruta El llegat de les emprenedores, una ruta per Sant Feliu visitant llocs emblemàtics.
Conta contes a Pals
La Biblioteca de Pals acull a les 6 de la tarda unels contes de la granja i el camp, a càrrec de la companyia La Minúscula. És una sessió a partir de 2 anys.
La jornada d’avui s’aixeca encara amb nuvolades que duraran fins a mig matí, per després donar lloc a un dia assolellat i plenament primaveral, les temperatures s’enfilaran fins els 19º i la mínima quedarà als 8º
Els propers dies, la tendència es que la temperatura segueixi augmentant i es que ens acompanyarà un anticicló fins el dilluns.
En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC
Publicava El Punt Avui en la seva edició del 4 de març, una notícia que explica que el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, insta a Torroella a regular els mitjans públics.
Segurament, el síndic envia aquesta missiva amb tota la bona voluntat i amb la idea de garantir la presència de totes les forces polítiques. Dic que amb bona voluntat, però hi afegeixo amb total desconeixement. Tal i com s’explica la notícia, es podria pensar que és per manca de voluntat política de partits que governen, que els mitjans de comunicació restringeixen l’accés a partits de l’oposició. Però em fa la sensació que en el cas de Torroella i en tants d’altres, hi ha més manca de recursos, que no pas de ganes.
Però posem-hi dades. L’Ajuntament de Torroella de Montgrí destina el sou d’una persona contractada, a la gestió de Ràdio Montgrí, a més d’un pressupost anual d’uns 6.000€. El de Begur, n’hi dedica 8000 (segons el pressupost municipal) i la nòmina del director. L’Ajuntament de La Bisbal dedicarà a l’emissora municipal un import de 6000€ i, allà, no hi ha cap persona en nòmina per fer moure l’emissora. També hi ha altres casos. L’Ajuntament de Platja d’Aro destina poc més de 40.000€ a l’emissora pública, el de Palamós, poc més de 100.000€ i el de Palafrugell, 247.899 a l’Institut de Comunicació de Palafrugell. Una altra cosa és com s’utilitzen aquests recursos, que en els casos de Palamós i Palafrugell són prou dignes.
Ara bé, aspirar a mantenir un mitjà de comunicació, rigorós (i això inclou les necessàries garanties de pluralitat informativa), actiu i que formi part de la vida quotidiana dels pobles de l’Empordà, no és només una qüestió de voluntat ni de voluntarisme. Sovint es confien programacions i gestió de mitjans públics locals a voluntaris, a nens de les escoles, o s’adscriuen a àrees de joventut. I en aquest punt, és on jo em pregunto: què passaria si l’ambulatori municipal, el servei de recollida d’escombraires o qualsevol dels altres serveis públics anessin a càrrec de voluntaris, que no reben cap retribució per la seva feina. Veritat que no se’ls hi podria exigir que la fessin amb la professionalitat necessària? Doncs, des d’aquí, animem el Síndic que, a més de demanar als ajuntaments que regulin la presència de polítics als mitjans, els demani que els dotin pressupostàriament, per tal que els voluntaris i col·laboradors només complementin la feina que els professionals de la informació i la gestió hi han de fer de manera, això sí, objectiva, rigorosa i professional.
Al Síndic li agraïm la seva més que probable bona intenció, però li agrairíem una visió menys barcelonacèntrica de les coses, quan es plantegi comunicats d’aquest tipus, en mitjans com els que aquí ens ocupen. Abans que la pluratitat informativa, hem d’assegurar la subsistència dels mitjans i la dignificació de les persones que els fan possibles
Tercera pel·lícula en solitari de Lobezno, la qual no sabria dir-vos si encaixa amb posterioritat a la línia temporal alterada del final de X-Men: Días del futuro pasado, o bé si no encaixa amb res i simplement Jackman i Mangold han volgut explicar-nos una història d’un possible futur, d’aquells que sovint hem vist en els còmics, en el qual les coses pinten magres pels mutants.
Logan s’ambienta a l’any 2029. Tots els mutants han desaparegut, Lobezno (Hugh Jackman) i el professor Charles Xavier (Patrick Stewart), que ja té més de 90 anys, són dels pocs que queden. Logan viu anònimament com a conductor de limusines fins que un dia algú el reconeix i li demana que es faci càrrec de Laura, una nena que podria ser mutant i tenir alguna relació amb ell, ja que les seves habilitats s’assemblen molt. Mentre Logan i Xavier intenten descobrir el misteri de la identitat de Laura, seran perseguits pel malvat Donald Pierce (Boyd Holbrook) i els Reavers.
Primer de tot, destacar que Logan és una pel·lícula per adults, en principi de superherois, malgrat que sigui molt poc de superheroica. Logan és una proposta insòlita i única, ja que s’atreveix a fer una pel·lícula adulta i crepuscular d’un personatge tan icònic i mainstream com Lobezno. Logan no és una pel·lícula d’estudi i això es nota, tant per bé com per mal. Fox ha deixat fer a Mangold i Jackman la pel·lícula que volien perquè l’actor, que tants rèdits ha donat a la productora, s’acomiadés del personatge com ell volia. Segurament si l’aposta de Deadpool no hagués sortit bé, Fox no hagués permès que aquesta pel·lícula.
Logan està construïda en tres actes molt diferenciats. El primer, la presentació de la situació en què han quedat els personatges després d’uns desgraciats esdeveniments que mai ens arriben a explicar amb claredat, però que tampoc pretén fer-ho per no distreure del que realment ens vol parlar. Tot queda sobre la taula i cadascú es pot fer la seva pròpia pel·lícula. Logan, Xavier, X-23 i els dolents són presentats en aquesta part. La segona és purament una road-movie dels bons fugint dels dolents, creuant el país en automòbil i posant-se en problemes. I la tercera tanca trames, s’encamina a la conclusió i acaba amb una batalla final. Les millors parts són la primera i la segona, mentre que la tercera es mou més dins allò més previsible i pren algunes decisions més qüestionables.
De la pel·lícula en faig una valoració positivíssima, tot i que crec que si Jackman volia fer una pel·lícula de tancament, ho hauria d’haver fet amb la versió més icònica del personatge i no una pel·lícula que probablement no formarà part del cànon cinematogràfic dels X-Men, però això ja és una predilecció personal. Si no es pot negar que aquesta és una pel·lícula extraordinària sobre un heroi crepuscular, sí que es pot questionar si aquesta és realment una bona pel·lícula de Lobezno. A Logan, a Lobezno li falten una sèrie de components inherents al personatge que el poden fer menys reconeixible. Chris Claremont i Frank Miller van oferir a la novel·la gràfica Honor un dels millors retrats del personatge. Van definir la seva essència, que fins aquell moment no existia. En aquell còmic, Lobezno diu: «Però el que em converteix en mutant és la capacitat del meu cos per a curar literalment qualsevol ferida, contrarestar qualsevol malaltia». A Logan veiem un Lobezno malaltís que perd progressivament a causa d’una malatia la capacitat de sanar. És com si li triéssim les urpes. Crec que ha estat un error renunciar a aquest element definitori que no renunciava el còmic El viejo Logan, en el qual aquesta pel·lícula s’inspira. I crec que això ha estat més voluntat de l’actor que no pas del director.
El punt fort de la pel·lícula són els personatges. La introspecció i les brillants interpretacions de Hugh Jackman i Patrick Stewart són per treure’s el barret. Jackman es reafirma una vegada més com un Lobezno perfecte i Stewart sempre ha estat un actor brillant, però aquí dóna a Xavier un component més humà i no tan fred com a les altres pel·lícules. Stewart aprofita l’ocasió per mostrar un Xavier amb diferents matisos i més humà que mai. Tampoc es queda curta Dafne Kenn, la nena, que protagonitza les millors escenes d’acció i amb la qual la pel·lícula busca crear un paral·lelisme amb el western Raíces profundas i la relació entre el nen i Shane.
El ritme de la pel·lícula és molt bo, ja que no avorreix i sap alternar a la perfecció unes excel·lents escenes d’acció amb la part més profunda i emotiva de introspecció dels personatges.
No vull oblidar l’excel·lent treball de fotografia de John Mathieson que dóna aquest aspecte de western i que ens regala alguns plànols molt bons com el de X-23 quan agafa la mà a Logan per primera vegada.
Logan té uns quants moments per recordar, de tristos, de tristos i còmics al mateix temps, com el Xavier ajudat per Logan per anar al lavabo, i d’aquells d’aixecar-se i aplaudir dret al cinema amb llàgrimes d’emoció quan al final Logan és el Lobezno de sempre i deixa anar la seva fúria.
És Logan el punt de referència dels cinema de superherois que han proclamat alguns? No, personalment prefereixo la feina que està fent Marvel Studios amb totes les seves pel·lícules. Però, de tant en tant una proposta així, i ben feta, és necessària. Logan, malgrat els seus defectes, és una molt bona pel·lícula, i és la més satisfactòria de la trilogia, tot i que la segona està molt millor del que proclamen alguns, però reconec que Lobezno al Japó donava per molt més.
És Logan una bona pel·lícula? I tant! És una bona pel·lícula de Lobezno? Això ja seria més discutible. Logan seria una molt bona pel·lícula de l’oest de Clint Eastwood, però justeja com a adaptació de Lobezno. Una pel·li que comença amb molt i acaba amb menys, sobretot en el final, final. Mal resolt al meu parer.
Jackman no s’ha cansat de repetir aquests dies que aquesta és la seva última vegada com a Lobezno. Potser sigui veritat, però vist l’èxit de crítica i públic i que tothom en vol més, res es pot descartar. Però, si aquest ha se ser veritablement el final de Jackman, que Fox cedeixi els drets a Marvel per fer una autèntica versió fidel al Lobezno dels còmics i un univers sobre La Patrulla-X coherent, cosa que n’ha estat incapaç en 17 anys.
Us deixem amb l’escena avant-crèdits que només s’ha pogut veure als Estats Units.
El ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient ha assegurat a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí que donen màxima prioritat a la problemàtica que afecta la platja i el passeig dels Griells. Una delegació del municipi, encapçalada per l’alcalde, Josep Maria Rufí, s’ha reunit aquest dimarts a Madrid amb el subdirector general per a la Protecció de la Costa, Ángel Muñoz.
El representat ministerial ha manifestat que cal prendre mesures urgents per garantir la seguretat dels veïns, perquè la pèrdua de la platja exposa l’escullera del passeig directament al mar. Segons Muñoz, el ministeri disposa d’un estudi detallat de les dinàmiques marines que preveu accions concretes per revertir o atenuar el retrocés e la platja. Alhora, s’ha compromès a estudiar els informes del consistori i de la Universitat Politècnica de Catalunya amb propostes per garantir l’estabilitat del passeig. A la trobada també han tractat de la continuïtat del passeig entre Griells i la Pletera, la millora del passeig de la Platja Gran o la possible col·laboració del ministeri amb el projecte Life Pletera. Aquest conjunt d’actuacions han de servir per ordenar la façana marítima del municipi.
El consistori palamosí ha posat en marxa un segon procés participatiu, batejat amb la denominació “Palamós amb veu i vot”.
En aquest cas, els palamosins es poden pronunciar sobre el destí de 235.000 euros del pressupost, tenint en compte les opcions previstes. Perquè els vilatans estiguin informats, l’Ajuntament ha editat 12.000 llibrets amb el resum del pressupost municipal i un tríptic sobre la participació ciutadana. Les propostes previstes són l’arranjament del passeig del Mar i diverses places, i la millora del mobiliari urbà, de parcs i de jardins. La participació es podrà fer en diversos punts del municipi, com ara l’Ajuntament, i també a través del web municipal.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.