Els jugadors del dos conjunts abans de disputar-se el duel. // Foto: Calafell Ràdio
El CH Palafrugell trenca la seva gran ratxa després de caure derrotat a casa davant el Calafell per 3-4. El matx va començar de la pitjor manera possible, amb un gol visitant que deixava d’entrada als blanc-i-negres contra les cordes. Després d’un son profund, el Palafrugell va despertar amb dos gols abans del descans.
En la represa, el Calafell tornaria a marcar per empatar el partit i que el joc comencés de nou. Poc després els locals es tornarien avançar marcant el tercer gol del duel, però un temps mort vital, donaria ales als baixpenedencs per remuntar el partit i endur-se els tres punts.
La sort de la jornada és l’empat a dos entre l’Arenys de Munt i el Sant Cugat que fa mantenir la distància amb el líder, però ara només de tres punts.
El Bisbal no pot evitar caure derrotat. // Foto: Sara Cabarrocas
El Bisbal Bàsquet torna a caure derrotat a Copa Catalunya. Visitava aquest dissabte passat la pista del conjunt gironí Sant Narcís. L’ampli resultat de 70 a 53 deixava sense alè als blanc, roig i negre, en un partit que només va tenir poc més de set minuts d’emoció.
L’inici del matx va ser igualat, amb defenses individuals, tensió, nervis i un autèntic joc «coast to coast». Els locals no trigarien gaire a posar-se les piles per decantar la balança a favor seu. La tortura gironina deixaria fets pols als bisbalencs que no van saber capgirar el partit.
Només hi va haver reacció visitant en el tercer quart, però en el darrer, ni la voluntat, ni la fe van ser suficients per evitar un cop enorme que els deixa una jornada més en ple descens.
FITXA DEL PARTIT
SANT NARCÍS:Ballell (10), D. Valera (5), Coll (2), Pujolràs (8) i Juscafresa (8) –cinc inicial–; Pons, Paulí (2), I. Valera (20), Barrasa, Boadella (2), Carpintero (7) i De Pedro (6). 6 triples: 2 Juscafresa i Carpintero, 1 Ballell i D. Valera. 14/17 en tirs lliures. 24 faltes personals.
SOL GIRONÈS BISBAL:Castillo (2), Soler (4), Mitjà (3), Nieto (11) i Oliva (14) –cinc inicial–; Vila (5), Poch (5), Castelló (7), Curto (2), Sanabria i Farreras. 4 triples: Vila, Mitjà, Nieto i Castelló. 11/14 en tirs lliures. 24 faltes personals.
L’aigua de mar és un element que sempre hem tingut a l’abast entre nosaltres, i ja de ben antic ens hem beneficiat dels banys i la ingesta d’aigua marina, per exemple per a algunes lesions o contusions, quan els pescadors cuinaven amb aigua salada damunt el vaixell o bé la ingesta a través de les fosses nasals quan estem costipats.
A l’aigua de mar s’hi troben la totalitat dels elements químics de la taula periòdica i, segons l’investigador francès Philippe Goeb, la seva composició és molt similar al medi on es desenvolupen les nostres cèl·lules. Ja els grecs practicaven tractaments terapèutics a base d’aigua de mar, si bé fou a finals del segle XIX quan el científic francès René Quinton va bastir una teoria al voltant de l’aigua marina segons la qual les malalties són una intoxicació a nivell cel·lular. El “plasma de Quinton” (o plasma hipertònic) encara avui és emprat com a tractament per guarir diferents malalties com ara infeccions, artritis, osteoporosi, pròstata, obesitat, bronquitis o desordres intestinals, entre molts altres. L’aigua de mar també es comercialitza, avui, en envasos de vidre, per a la seva ingesta.
Pel que fa als beneficis a través del bany, tots hem experimentat aquestes sensacions energètiques que particularment incideixen en: les afeccions de la pell, relaxament de la musculació, pal·liar les alteracions del sistema nerviós (estrés, ansietat, insomni, migranya…), millora de les afeccions respiratòries, rejuveniment dels teixits, millora del rec sanguini, etc.
Malgrat les reticències de la comunitat mèdica i la indústria farmacèutica són nombroses les investigacions que demostren que el plasma de Quinton i altres tractaments resulten extremament profitosos contra nombroses dolències, a part que no generen efectes secundaris. Ara que comencen les estacions de bonança, traiem-nos de sobre els complexos i gaudim sense por dels banys d’aigua de mar i, sota control d’especialistes, de les nostres petites dosis ingerides.
Des d’aquesta portada, busquem transmetre una opinió, un posicionament, una idea, al voltant d’un tema concret. No cal dir, que la opinió és estrictament personal i no té perquè ser compartida, però normalment reflecteix el posicionament que com a mitjà tenim de les coses sobre els que opinem.
Però què passa quan no tenim sobre el que escriure? Avui es dóna el cas. L’actualitat més pròxima ens deixa titulars sobre temes que o bé es comenten per sí sols, o no són prou madurs com per abocar-hi estona. També tenim altres qüestions, com per exemple el golfet, del que ahir en vam conèixer un nou capítol, però que per reiterat, tampoc dóna més de sí, de moment.
Així que avui, a les 7 del matí, davant l’ordinador, em trobo sense tema de portada. Als mitjans es parla del 9N i la inhabilitació de Mas, Rigau o Ortega, de l’anunci que Escòcia vol plantejar un altre referèndum, dels judicis del Palau, el 3% o el pretòria, que va començar ahir… però és clar, nosaltres parlem de l’Empordà i aquí tot és una bassa d’oli. El paisatge és bonic, l’actualitat està tranquila, no hi ha cap alcalde que rebi regals d’empreses i no tenim casos de corrupció dels que parlar… Total, que tot apunta que tindrem un dimarts tranquil. A veure quan trigua a aparèixer algú que ens el foti enlaire.
Llegeixo algunes perles: «Que treballin o se’n vagin al seu país», «Jo també puc ocupar il·legalment una casa i demanar a l’ajuntament que em pagui la llum i l’aigua? O si no sóc musulmà no podré?» o bé «No tenen per pagar la llum, però cada família te 3 o 4 nens, es curiós».
Sabeu aquest tipus de nens grossos, alts, forts, apersonats, que tendeixen a ser els graciosos del grup. Que no solen ser els estudiants més prolífics ni els primers de la classe. Els típics que quan tenen altres nens de públic es creixen. Els grans que van en grupet just al lloc on hi ha un nen més petit, més poca cosa, més «nyicris» menjant-se l’entrepà i va l’altre buscabregues i el provoca i li exigeix que li doni l’entrepà. Sabeu a què em refereixo, no?
Doncs això és el que em van semblar aquests comentaris. Perquè més enllà de semblar-me injust (per no dir una altra paraula denunciable) em fa tota la sensació que són fets des de la víscera i des de la superioritat moral que tenen les persones (i aquí em torno a estalviar l’adjectiu). Perquè els fan des del desconeixement més absolut i perquè estan d’acord en què la vida s’ha posat molt puta per a tots, em sembla que tenen milions de motius més per queixar-se, que no pas anar-se a fixar amb aquests pobres desgraciats als que els hi han tallat la llum.
Els acusen de tenir fills sense pensar que no els podran mantenir. Els acusen de no treballar i de viure de les ajudes públiques i en definitiva, els acusen d’aprofitar-se del sistema que paguem entre tots. Doncs bé, posem-hi xifres:
L’Ajuntament de La Bisbal destinava al seu pressupost del 2016 (el del 2017 encara no està publicat) 4.730€ per la partida «actuacions Immigració», 8.100€ per assessorament jurídic a ciutadans extra comunitaris, 95.000 per al conveni que té amb el Consell Comarcal en matèria de serveis socials (i això abasta a propis i forans), 6.000€ a Càritas i 2.200 al fons català de cooperació en matèria de suport als refugiats. És a dir 116.000€ d’ajuda directa, més la resta de partides, la majoria d’elles en sous a treballadors públics.
Per quedar-nos a la Bisbal, si s’acaba enderrocant parcialment la biblioteca, s’estima un cost d’entre 500.000€ i 800.000€. Però anem més enllà. El 2014, 8 diputats de la diputació de Girona, es van repartir gairebé 200.000€ en dietes, abans que fessin la feina per la qual les havien de cobrar. O altres dades: Mentre l’Estat Espanyol dedicava 185 milions d’euros per a la Secretaria d’Estat d’mmigració, les inversions en AVE sumen 52.000 milions d’Euros. També podríem parlar de les quantitats de diners destinats al finançament irregular de partits, la corrupció, etc, etc.
Per tant, em sembla que ens sobren desenes de motius per queixar-nos, manifestar-nos o convocar vagues generals indefinides per totes aquestes coses, abans que queixar-nos perquè algunes famílies vingudes de fora, sense recursos, van ocupar uns pisos buits i ara són notícia perquè els hi han tallat la llum.
Criticar que tinguin «masses fills», exigir que marxin al seu país o criticar l’Ajuntament (que hi destina una misèria comparat amb altres coses), perquè els hi doni un cop de mà, no només és tenir molt mala fe o ser un ignorant, sinó que és ser molt covard. Sense anar més lluny, com el nen forçut que fustiga el més raquític, només perquè s’hi creu amb tot el dret.
Aquesta matinada ens ha començat a creuar un front que ja ens ha deixat precipitacions i una baixada de temperatures, així doncs aquest matí encara arrossegarem aquestes nuvolades i la possibilitat d’algun ruixat. Amb el pas de les hores anirà minvant i deixarà un dia amb algunes estones de sol. El vent del nord bufarà amb intensitat sobretot al matí. El servei meteològic de Catalunya ha activitat l’avís per vent i per l’estat de la mar ja que tindrem un onatge de fins a 2 metres i mig.
De cara a demà una situació més tranquil·la i estable dominada pel cel serè.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.