Miquel Abras està a punt de treure el seu nou disc, «La vida en un sospir». Es publicarà el proper 24 de març. El festival Strenes de Girona serà el primer lloc on el podrem veure presentant el seu nou disc al proper 8 d’abril.
Miquel Abras
La casa de Bartomeu Muñoz a Rupià irromp al judici pel Cas Pretòria
L’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz ha admès al judici del Cas Pretòria que unes obres a la seva casa de Rupià, valorades en 121.000 euros, les va pagar, en bona part, amb diners en metàl·lic. A més, les empreses constructores van posar les factures a nom de ‘Luigi’ i, fins i tot, van indicar que les obres s’havien fet a casa d’aquest, a Barcelona. ‘Luigi’ és com es coneix l’empresari Luis Garcia, el prinipal imputat pel Cas Pretòria, on es jutgen delictes de suborn, blanqueig de diners i corrupció urbanística.
Muñoz ha explicat que van utilitzar aquest sistema perquè Luis García es podia desgravar part d’aquestes factures i ell no. Preguntat pels diners en efectiu, ha dit que eren els diners que li donava la seva mare per ser l’únic fill que li havia donat néts. En tot cas, Muñoz ha afirmat rotund que mai va cobrar cap comissió: «ni un milió, ni un euro, ni deu milions».
L’any 2010 ja es va saber que Hisenda havia trobat irregularitats en la gestió de les propietats de Bartomeu Muñoz. Entre elles, destaca la casa de 800 metres quadrats a Rupià. L’immoble va ser comprat l’any 2005 per 511.000 euros a mitges entre Muñoz i la seva dona. Però a l’hora de pagar l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i el d’Actes Jurídics Documentats (AJD), només es pagà per un valor de 307.117 euros.
Torroella torna a engegar el concurs de Microrel@ts
Torroella torna a engegar el concurs de Microrelats
A partir d’avui, la biblioteca Pere Blasi de Torroella obre el període per participar als concurs de Microrelats en blog. És la cinquena vegada que fan aquest concurs. La proposta és escriure un relat curt d’una història que passi dins d’una biblioteca. A mesura que la biblioteca vagi rebent els textos, els aniran publicant al blog microrelatsenblog.blogspost.com.
Un altre concurs literari, a Platja d’Aro
La biblioteca Mercè Rodoredade Platja d’Aro convoca la setena edició del concurs literari «Cartes d’Amor… o No!». El tema són els sentiments d’amor o desamor i hi ha diferents categories per edat. La data límit per participar és l’1 d’abril.
Acabem amb una activitat infantil
Tornem a la biblioteca de Torroella, que organitza l’hora del conte avui a les 6 de la tarda. Avui explicaran contes de biblioteca per celebrar els 10 anys de la biblioteca Pere Blasi de Torroella.
Invents per donar vacances a la neurona
Hi ha coses de la tecnologia que me les prenc amb una mica de por i alhora amb entusiasme.
Una d’elles és el sistema Pilot, que al maig sortirà a la venda i pot ser present a les nostres vides. Segur que sabeu de què parlo. Es tracta d’uns auriculars que tradueixen un idioma en temps real. Parles amb una altra persona estrangera, de forma natural, i us enteneu. La traducció la fa l’auricular de forma automàtica. Sembla màgia.
Fa uns anys, una ràdio feia una innocentada dient que hi havia unes pastilles d’idiomes. Si te la prenies, sabies parlar holandès, rus o swuahili, depenent de la pastilla que et prenies. Ara no és una innocentada: un auricular farà la feina.
Els preus no seran d’escàndol, ben al contrari, serà assequible. Bastant més barat que un mòbil de gamma mitja/alta.
Hi ha una versió de prova, gratis. Jo l’he provat, les traduccions són força fidels. Sempre hi ha imperfeccions, però és qüestió de temps. Hi veig utilitat, però alhora hi veig un símptoma més de l’aborregament a què ens porta la tecnologia. Aborregament, una paraula que no sabrà traduir bé la ditxosa màquina perquè no existeix. Però ja m’heu entès…
Ens dirigim novament a la cultura del mínim esforç que només dóna voltes sobre nosaltres mateixos i que potencia la nostra ganduleria. Com si ja no fes falta estudiar idiomes, si ja fa la feina un auricular. Com tampoc no cal saber sumar i restar, si ho fa la calculadora.
M’emprenya veure com surten màquines que donen vacances a les neurones.
No li trec mèrit a aquest enginy, que abans només ens imaginàvem en pel.lícules de ciència ficció.
És una oportunitat realment fabulosa; conec gent que ni sap ni vol saber cap més idioma que el seu, posem per cas algun president de Govern. Ara almenys entendrà els estrangers en directe.
Per un costat, fenomenal perquè superem obstacles.
Però per altra banda, preocupat perquè emborderim el cervell, li donem tot mastegat i li estalviarem aquella gimnàstica mental sana que és aprendre un idioma.
No oblidem, un llenguatge és més que quatre normes gramaticals, un llistat de pronoms febles, i molt més que pàgines de temps verbals malparits. Un llenguatge és una forma d’entendre el món, i el món de la màquina no deixa de ser artificial, fred i desapassionat. Com fer-s’ho amb una nina inflable.
Seguiré estudiant idiomes, i llarga vida professional als profes de llengües, encara que surti aquest nou dispositiu. Que m’apassiona la tecnologia, però repeteixo, de vegades em fa por.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.