L’actriu Natalie Portman és la protagonista absoluta de My Willing Heart, una de les peces incloses al darrer disc de James Blake, The Colour In Anything.
El vídeo l’ha dirigit Anna Rose Homler.
Doblet d’Ed Sheeran als Estats Units
Ed Sheeran és l’home del moment, gràcies al seu tercer disc Divide, que ha aconseguit el número 1 en un bon grapat de països, entre ells el Regne Unit, Espanya o els Estats Units, on aquesta setmana repeteix el lideratge amb unes 187.000 còpies més. En segon lloc, segueixen Metallica, que sumen 102.000 unitats més del seu darrer disc.
Per si això no fos poc, el seu senzill Shape of you suma una vuitena setmana al primer lloc de la llista, seguit de Bruno Mars amb That’s what I like. The Chainsmokers i Coldplay entren al top 10 amb Something just like this i The Weeknd i Daft Punk escalen llocs amb I feel it coming.
Goldfinger preparen nou disc
Goldfinger es troben a l’estudi de gravació preparant el seu primer disc en 9 anys, el primer des de Hello Destiny, editat el 2008.
Ho ha anunciat John Feldmann, a través d’una publicació a Instagram.
A post shared by John Feldmann (@johnfeldy) on
Busted @ Sala Apolo – 20/03/17
Fa 15 anys, Busted van irrompre al panorama musical amb una energia que va enamorar a milers d’adolescents d’arreu del planeta, amb temes com Year 3000, What I Go To School For o Without you.
Ahir la banda va actuar a Barcelona, després de molts anys sense fer-ho i amb una excusa, la de presentar el seu nou disc Night Driver, que ha suposat el retorn d’un dels grups que més bon record van deixar entre el públic més jove, especialment el femení, que vibrava amb els temes amb els quals va créixer.
James Bourne, Charlie Simpson i Matt Willis, han trigat 13 anys a tornar a engegar aquest projecte i de ben segur que no el deixaran, després del gran èxit que està tenint la gira.
En directe, està més que clar, que les cançons més aclamades van ser les que formaven part dels seus primers dos treballs. No van faltar-hi Crashed the wedding, 3am, Who’s David, Meet you there o Year 3000, que va ser la darrera a sonar.
La Sala Apolo presentava un aspecte d’allò més càlid i animat, i la gent s’ho va passar la mar de bé, recordant aquelles peces que durant anys van estar cantant. I de ben segur que entre els assistents hi havia persones que com jo, al seu moment no van tenir l’ocasió de veure’ls en directe i ara es van treure l’espina que tenien clavada.
Després de tants anys d’espera, va ser emocionant tornar a escoltar aquelles cançons i tot i que les cançons del nou disc, no estan gens malament, al costat dels grans clàssics, ho tenen més difícil per brillar.
Marc Clapés
Supermatí del 20/03/2017
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.