Edicions Baix Empordà presenta el llibre «Miquel Ros. Històries en tinta». La presentació tindrà lloc aquest divendres a les 8 del vespre al Teatre Municipal de Palafrugell. Miquel Ros es va fer conegut per les seves caricatures a El Punt, la Revista de Palafrugell i Crònica d’un any.
Una promesa del violí actuarà a Palafrugell
Les Joventuts Musicals ens porten Elina Sitnikava, una violinista bielorrussa, que va guanyar el Concurs Paper de Músia de Capellades. Serà aquest diumenge a 2/4 de 6 al Teatre Municipal de Palafrugell i l’acompanyarà Miguel Ángel Dionis.
I recordem que avui és dia de mercat a diferents pobles del Baix Empordà
Tenim mercat a l’avinguda Catalunya de Palamós, a l’avinguda Europa de Pals, a Santa Cristina d’Aro i a Verges. A Platja d’Aro també trobareu el mercat d’Antiquaris, al Palau d’Esports i Congressos.
Adaptació del llibre de Michael German, en què explicava la seva experiència com agent encobert de l’FBI en una organització supremacista blanca.
El protagonista és un jove idealista agent de l’FBI especialitzat en terrorisme islàmic que s’infiltrarà en els cercles neonazis, relacionats amb una estrella de la ràdio, dels quals se sospita que podrien preparar un atemptat terrorista. El jove haurà de mantenir la nova identitat, al mateix temps que no s’ha de deixar endur pels seus principis morals.
El protagonista principal és Daniel Radcliffe que està fent una carrera impecable després de ser Harry Potter, amb una sèrie de papers arriscats i valents, com és el cas també del seu personatge de cadàver flatulent a Swiss Army Man. Pel·lícula que incomprensiblement no s’estrenarà, ni tan sols després d’haver aconseguit el premi a la millor pel·lícula de Sitges. Busqueu-la i veieu-la. Feu-me cas.
El cas és que aquí, Radcliffe ens ofereix una molt bona interpretació en aquest doble paper. D’entrada se’ns presenta com un jove introvertit agent de despatx de l’FBI, que en teoria és el paper que més li encaixa a l’actor. Després ens sorprèn quan ha d’infiltrar-se en un grup nazi, i canvia el seu aspecte i la manera de comportar-se. Radcliffe és la peça clau d’una pel·lícula que podria anar-se’n cap el terreny del telefilm, però que l’actor sap implicar a l’espectador. Radcliffe solet aconsegueix mantenir la tensió, tot i la direcció bastant plana de Daniel Ragussis. Radcliffe fa que no desconnectem en cap moment del seu personatge al llarg del metratge i que patim amb ell les seves frustracions de trobar-se infiltrat en un paper que no havia demanat, però que un cop dins no pot parar fins demostrar que pot anar més enllà, que darrera de les idees feixistes d’aquesta gent, per les quals no els poden detenir, resulta que són capaços de planejar atemptats reals.
La pel·lícula tampoc vol descobrir la sopa d’all ni ser l’American History X de l’època, però és un relat que val la pena que ens recordin, sobretot en temps de l’Amèrica de Trump.
Ja fa 24 anys que a Pals rebem la primavera amb una campanya gastronòmica dedicada a l’ingredient estrella del Baix Empordà. De l’1 d’abril al 14 de maig, diferents restaurants del municipi, fan un menú on l’arròs de Pals a la cassola és protagonista, combinant segons cada establiment diferents entrants i postres més o menys creatius.
Tot i que durant tot l’any podeu gaudir de bons arrossos a Pals, durant la campanya a més també podeu fer visites guiades, cursets de cuina, mercats de la terra, conferències, manualitats amb les espigues d’arròs…
Una de les aventures que més m’agradaven de la meva infància, era anar amb bicicleta a passejar entre els camps negats d’arròs a finals de primavera, emmirallant-me a l’aigua mentre pedalava, i atrapant granotes i gripaus, i papi bous. També observant les aus i les flors… Aquesta afició encara m’envaeix cada dia quan faig el camí cap a Palau Sator des de Pals. Tot i que ara només cullo algunes herbes i flors, la fauna la contemplo!
Sota el paraigües del que anomenem “ l’Arròs de Pals” existeixen 22 productors, o pagesos de l’arròs. I els cultius comencen des de Castelló d’Empúries fins a Pals, tot el Parc Natural del Baix Ter, Palau Sator, Gualta, Torroella… Hi ha tres marques que envasen una és el Molí de Pals, l’altre la de l’Avi Tries i l’altre que fa l’Albert Grassot sota el nom Arròs de l’Estany de Pals. Aquest últim seria com l’arròs dels xefs. Ja que la major part de la seva producció la comprem els restaurants de tot Catalunya per la diversitats de gra i la qualitat extrema com treballa l’arròs fins al final.
Tot i que “El Molí de Pals” aquest any també ha rebut la distinció de Girona Excellence… al final els criteris de qualitat s’han de veure segons el context amb que es vulgui elaborar un arròs.
Voleu un arròs bullit, una paella, un a la cassola, un rissotto, un caldós, un arrossejat, socarradet… ? Depèn el que vulgueu cuinar , necessitareu un tipus de gra o un altre.
Hi ha qui diu que a Pals potser faria falta una IGP que unifiqués el producte, però com les tres marques tenen al darrera persones tan diferents i amb mètodes tan diferents… la cosa es fa difícil.
Al final entre tots el que si fem és posar en valor un paisatge i una comarca rica d’ingredients i cultura. L’arròs és un pilar fort de la gastronomia de casa nostra. I els cuiners necessitem als productors i ells a nosaltres. Per tant el millor és fer pinya i anar junts tots a la una perquè els nostres arrossos quedin senyalats al mapa gastronòmic.
A www.visitpals.com trobareu més informació de la campanya i les activitats
No sé si us hi heu fixat, però d’uns anys ençà, totes les emissores de ràdio sonen gairebé igual. La majoria d’elles programen, o programem, les cançons que ens envien les companyies discogràfiques i cada vegada anem més a cop de novetat musical, sense pensar que el fons d’armari va quedant oblidat. Hi han algunes comptades excepcions per la banda bona, és a dir, emissores que fan de la qualitat la seva bandera i també per la dolenta, amb emissores que ara programen una havanera, després una cançó «makina» dels 90 i tot seguit el darrer hit d’en Bruno Mars.
Però el gruix de les ràdios, acabem fent coses molt similars i he de dir que en el context d’Europa, només passa a l’Estat Espanyol. A França hi han emissores de novetats, de música melòdica en francès, de cançons d’altres èpoques…. i el mateix a Alemanya, els Països Baixos, el Regne Unit, etc… I doncs? què ens passa aquí? d’entrada, no cal dir que la música a la xarxa hi té molt a veure, en aquest canvi d’hàbit, perquè busquem a spotify, tot allò que no trobem a les ràdios.
Però… i per què les ràdio no programen allò que la gent busca a spotify? La veritat és que no ho sé, però el cert és que mentre els grans èxits del pop que sonen a les ràdio europees i això coincideix bastant amb el que busca la gent a la xarxa, aquí el més escoltat a la xarxa és música llatina / reguetón i això colisiona amb els programadors de les diferents emissores que ens entestem a fer sonar música que ens agrada més a nosaltres que a la nostra audiència. El cert és que estem perdent la poca cultura musical que havíem pogut tenir i la música, diguem-ne, de qualitat, cada vegada s’escolta més per altres llocs abans que per la ràdio.
Dit això, al nostre web hi podeu trobar un canal de música que hem anomenat «Empordà Premium Ràdio», on només hi escoltareu bona música, però de la de veritat. Música que programem sense tenir en compte els gustos de la gran audiència. Ni que sigui per portar la contrària. Ni que sigui per seguir l’exemple de Henry Ford que va dir: «Si li hagués preguntat a la gent què volien, m’haurien dit que volien un cavall més ràpid» i tot seguit, va inventar el motor d’explosió que va canviar la història.
Un pagès que llaurava un camp de la Tallada d’Empordà ha localitzat un projectil d’artilleria que podria datar de la Guerra Civil espanyola. Segons s’ha sabut ara, l’home va donar l’alarma dissabte a un quart de dues del migdia. Una unitat dels TEDAX s’hi va desplaçar i els agents van comprovar que es tractava d’un artefacte d’uns 105 mil·límetres que s’hauria llençat durant el conflicte bèl·lic. Els especialistes van traslladar el projectil fins a una cantera on el va neutralitzar.
El Consell Comarcal i les associacions agràries han posat en comú diverses accions en el sector durant la segona trobada de la Taula Comarcal Agrària, celebrada aquest dilluns. En formen part la corporació comarcal, els serveis territorials del Departament d’Agricultura, i les entitats representatives del sector, como són JARC, ASAJA i Unió de Pagesos. La Taula sectorial es va posar en marxa l’any passat, amb l’objectiu de generar sinèrgies i evitar duplicitats, i enguany s’ha formalitzat a través de la xarxa Tràmec del Baix Empordà. Aquest any la taula sectorial vol impulsar la millora de la comercialització de les empreses perquè cada productor trobi el canal de venta més adient a la seva explotació; establir aliances amb la Catalunya Nord per compartir coneixement i generar sinèrgies; i augmentar el coneixement del sector i del producte local de la societat, especialment dels infants i joves, com per exemple, amb el concurs Fem bullir l’Olla. La Xarxa Tràmec és la Xarxa Agroalimentària del Baix Empordà que té per objectiu donar suport a tot el sector agroalimentari de la comarca. Pretén potenciar el creixement i la viabilitat de les empreses d’aquest sector estratègic de l’economia comarcal.
