Ignasi Sabater: «A Verges, ja fa temps que feia falta un nou POUM»
Un dels grans projectes per aquest 2017 a Verges serà redactar un nou pla d’ordenació urbanística municipal. Aquest pla substituirà les normes subsidiàries vigents des de 1987. Es tracta d’un gran projecte que requereix un ampli concens. Per això, el govern de Verges vol comptar amb l’opinió dels vergelitants i impulsarà diferents fases de participació.
Mig centenar de propostes a l’entorn del vi al festival Vívid
Per quart any consecutiu, l’abril es convertirà en el mes del vi a l’Empordà. Els organitzadors del Vívid han optat per reduir el nombre d’activitats per millorar-ne la qualitat i incorporar-hi algunes novetats, com un tast de vi en espais emblemàtics com el Castell de Recasens, el Monestir de Sant Pere de Rodes, la casa de l’Abad de Llançà o la torre del Museu del Suro de Palafrugell.
El festival Vívid, organitzat pel Patronat de Turisme i el Consell Regulador de la DO Empordà arriba a la quarta edició i ho fa amb un replantejament. Cada setmana, les propostes es concentraran en un àmbit territorial concret. Això farà que els visitants ho tinguin més fàcil per organitzar l’agenda i, fins i tot, poder compaginar més d’una activitat en un mateix dia. Pel que fa a les novetats, la programació inclou una caminada popular entre vinyes a Capmany i la posada en servei del ‘Vinibus’, que sortirà cada dissabte des de quatre localitats per visitar diversos cellers. El president del Consell Regulador de la DO Empordà, Xavier Albertí, destaca la incidència de l’enoturisme en la venda directa.
L’any 2016, més de 47.000 enoturistes van visitar els cellers gironins. Durant el festival Vívid, va haver-hi uns 7.000 visitants, que van fer una despesa mitjana de 25 euros per persona. Es calcula que l’impacte econòmic al territori va superar els 480.000 euros.
Platja d’Aro reflexiona sobre la crisi dels refugiats
Platja d’Aro reflexiona sobre la crisi dels refugiats
L’Ajuntament de Platja d’Aro comença el primer Cicle de Conferències Diàlegs i Reflexions parlant sobre els refugiats. Avui, a partir de les 7 del vespre parlaran diversos voluntaris de les ONG que han estat als camps de refugiats. Aquest cicle tindrà continuïtat als propers mesos, fins al 16 de juny.
Xerrada sobre sèries a la biblioteca de Figueres
La biblioteca Fages de Climent acull a 2/4 de 8 del vespre una xerrada sobre House of Cards. És una sessió d’un seguit de xerrades sobre sèries d’èxit que coordina el gestor cultural Jordi Dorca.
Activitat infantil a Pals
És una altra activitat en una biblioteca. A partir de les 6 de la tarda, la biblioteca de Pals organitza un contacontes en anglès amb el projecte Funengo.
L’interès etnològic de les Gavarres
Estic content, perquè durant quatre mesos seré l’antropòleg del Consorci de les Gavarres. Amb ells es tracta de dissenyar com recollirem el Patrimoni Immaterial i Cultural d’aquesta zona única.
Us poso en context. L’agost del 2011 la Generalitat de Catalunya va declarar a les Gavarres 10 elements etnològics, com a Zona d’Interès Etnològic. Elements que van ser proposats pel Consorci de les Gavarres i ratificats per la Direcció General de Cultura Popular. La declaració manifesta l’alt valor etnològic present a les Gavarres, ja que els deu elements actuen com a representants i emblema de tot el conjunt. Cal dir que les Gavarres són el segon lloc que s’ha declarat Zona d’Interès Etnològic de tot Catalunya.
Els 10 elements són, recordeu que paga molt la pena visitar-los, la Rajoleria de Can Frigola (Forallac), Forn Gran de Fonteta (Forallac), la Font Picant de Madremanya, la Mina Victoria Esperanza de Celrà, la Mina Niño Jesús de Celrà, el sistema hidràulic de Can Vilallonga, el Molí del Mas Xifra de Vall (Palamós), el Molí de Canyadell (Palamós), els Pous de glaç de la Font d’en Salomó i el Molí d’en Frigola (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura).
Enguany comencem a dissenyar el recull del Patrimoni Immaterial i Cultural de les Gavarres. Jocs, cançons, llegendes, oficis, usos i costums, rituals… Tenim un tresor, al mig de quatre comarques, i a tocar de casa.
Crudo
La protagonista és Justine, una jove que entra a la facutat de veterinària on estudia la seva germana. Vegetariana estricta com tota la seva família, començarà a experimentar símptomes d’allò més estranys després de menjar carn crua en una prova d’iniciació. Aviat començarà a patir ansietat per menjar carn humana crua.
Crudo va arribar a Sitges precedida per la típica polèmica de desmais, etcètera, en els demés festivals on s’havia projectat. Reaccions completament exagerades i que només busquen ser eines de màrqueting. Res més lluny de la realitat quan un veu la pel·lícula que trastoca més per la part psicològica de la mateixa que no pas per les imatges. Aquesta pel·lícula no és una proposta morbosa de canibalisme plena d’escenes gore, just el contrari, les imatges estan tractades amb un aire de realisme i en la seva justa mesura. Més aviat la qüestió del canibalisme no deixa de ser secundaria o un McGuffin en una una pel·lícula sobre el pas de l’adolescència a la vida adulta i l’acceptació sexual. És just en aquí quan el paper del concepte de carnal pren un doble significat. Digueu-li canibalisme o digueu-li excusa. Així que dels molts rerefons que podia haver triat la directora, ha optat pel més difícil i se’n surt amb èxit. Mèrit seu que li ha servit per passejar-se per tots els festivals de cinema fantàstic del món.
Crudo sap treure profit de la bona idea de partida i la desenvolupa amb correcció i mai se li escapa de les mans. La història en sí tampoc és nova, ja que inevitablement les característiques de la protagonista ens recorden a la Sissy Spacek de Carrie, tot i que els banys de sang en aquesta ocasió venen acompanyats de tastets de canibalisme.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.