D’aquí res, a 2/4 de 10, la cobla Bisbal Jove ofereix un concert els estudiants del poble. D’aquesta manera, volen acostar els instruments de la cobla a les noves generacions i demostrar que amb la cobla es poden tocar molts gèneres musicals.
Cita pels amants del cinema a Palafrugell
A les 7 de la tarda es troben aquells amants del cinema a la biblioteca de Palafrugell. Conduïda per Pau Roig i Àlex Cebollero, la sessió vol parlar sobre aquelles pel·lícules que més ens han marcat a la nostra vida.
Xerrada sobre salut a Calonge
Aquest dilluns també tenim una xerrada sobre salut. Porta per títol «Viure ràpid. Com afecta a la salut i receptes per millorar-ho». Es farà a les 7 del vespre a la biblioteca Pere Caner de Calonge.
Sabem de l’esgotament de certes espècies que ha suposat la restricció i sanció de la seva captura, com ara els musclos, pallarides, garoines, cargols i cabres de mar, corall, etc., com també de la inconsciència pel que fa al llençament d’objectes i deixies a la mar, una part de les restes dels quals recullen pacientment al final de cada temporada algunes empreses de capbussament i entitats conservacionistes de casa nostra. Però un dels problemes greus de sostenibilitat del nostre litoral és la destrucció de les praderies de posidònia.
La posidònia és una espècie essencial en l’ecosistema perquè fa de coixí en la fresa o posta d’ous dels peixos, fixa el substrat marí i forma part de l’hàbitat de més de 1.400 espècies animals i vegetals. Les praderies d’aquesta planta marina han patit un seriós retrocés i estan en risc de desaparèixer de molts indrets del nostre coster degut molt especialment als punts de fixació o morts de les boies i de l’ancoratge de les embarcacions, a més dels excessos de la pesca d’arrossegament. Durant els estius la pressió turística incrementa el desarrelament i devastació d’aquestes praderies, d’una planta que a més pateix un lent procés de revifament ja que en molts casos els seus esculls tarden dècades a formar-se.
Aquest procés de degradació fa anys que es ve detectant i les mesures per prevenir-lo han tardat a aplicar-se i per ara no són prou estrictes a fi de garantir el repoblament de posidònia i la seva conservació a llarg termini. Els responsables administratius s’han vist obligats a abalisar l’accés a algunes cales per tal de preservar el fons marí de l’ancoratge de les embarcacions, com també a revisar la legislació en la pesca d’arrossegament. Tot i algunes precaucions calen mesures més radicals com poden ser regular el parc d’embarcacions i els indrets d’amarratge, la instal·lació de boies amb menys punts de fixació i un sistema de connexió en superfície, l’ancoratge en fons sorrencs o bé més control envers les embarcacions d’arrossegament. Com passa sovint, cal conscienciar-se de la realitat i invertir en investigació i mesures correctores.
Des d’aquest programa, sempre hem defensat el paper de la cultura i les humanitats com a eina de construcció del pensament crític i en conseqüència de les llibertats individuals. La màxima «la cultura ens fa més lliures» pot sonar ambigua, però és ben certa.
En aquest sentit, la revolució tecnològica i també la política, sembla haver deixat en segon pla qualsevol tipus d’expressió cultural o de pensament, que no tinguin en el consum immediat o l’entreteniment el seu objectiu. Es parla d’actualitat, però no d’informació. Es parla d’immediatesa, però no de reflexió. Es parla de cultura, però no de coneixement.
I just per aquest motiu, val la pena parar-se un moment a pensar en els fonaments d’aquest edifici que ja fa temps que va aixecant plantes, però que sembla haver oblidat que el terreny sobre el que creix, s’ha d’anar reforçant.
I és aquí, on els grans clàssics de la cultura i el pensament, s’erigeixen com a garants de la solidesa d’aquests fonaments. I és ara, en l’era de la posveritat i la modernitat líquida (conceptes desprovistos de qualsevol solidesa intel·lectual) que els textos clàssics es converteixen en la vacuna contra els prejudicis que genera el context de cada moment.
Els textos clàssics de l’era greco romana, són en l’origen de moltes obres posteriors i fins i tot contemporànies. La divina comèdia de Dante, les obres de Shakespeare, les primeres obres de Mozart… Totes tenen en el seu origen la cultura clàssica que es la base racional, cívica i estètica de la nostra cultura. Sense Sòfocles, Plató o Aristòtil, entre d’altres, no seríem on som i d’aquestes arrels se’n deriva l’essència d’Europa i de l’humanisme.
Per això és tan important consumir cultura. Per això és tan important entendre l’actualitat més que no pas llegir notícies. Per això és tan important escoltar música més que no pas sentir-la. Per això és tan important entendre d’on venim, per poder refermar qui som i per això és tan important lluitar contra qualsevol intent d’homogeneïtzació de les persones en qualsevol dels àmbits, per trivial que sembli.
La festa. A Sitges hi ha un concepte molt arrelat que és el que anomenem pel·lícula festivalera. Això és sinònim de sang a litres i molt sentit de l’humor. Aquesta és definició perfecta d’I am a hero, pel·lícula que ha tardat més de l’habitual a arribar aquí ja que es va estrenar al SITGES 2015 i finalment s’estrena amb posterioritat a Train to Busan, pel·lícula coreana de zombis que es va estrenar al SITGES 2016, amb la qual comparteix moltes coses. I am a hero és l’adaptació del manga del mateix títol de Kengo Hanazawa. Amb un aire a The walking dead, destaca per ser una pel·lícula de zombis japonesa. Un tema poc explotat al país nipó. Els zombis envairan els carrers de Tòquio.
Hideo és un dibuixant de manga fracassat. Un dia, la seva xicota el fa fora de casa i, al cap d’unes hores, es llança damunt d’ell convertida en un agressiu zombi. Serà el primer senyal que el món al seu voltant s’enfonsa. Hideo fugirà de la ciutat a la recerca d’un lloc per sobreviure.
El director és Shinsuke Sato, director de les dues parts de Gantz, un altre manga.
Tal com deia el principi, té molt de sentit de l’humor i les escenes són molt salvatges, en particular l’escena final on el protagonista ha de fer front, pràcticament sol, a l’atac d’un centenar de zombis. Us aviso que no haureu vist mai res igual. Sato es mou com a peix en l’aigua remenant els elements clàssics del gènere. El punt fort e la pel·lícula són les escenes d’acció, les coreografies i un ritme trepidant que dóna espai pràcticament al descans. Tècnicament impecable.
Els orientals són nous en el gènere zombi, però sense cap dubte, les seves pel·lícules han recuperat la frescor que aquestes produccions han perdut a occident.
La jornada d’avui es presenta força tranquil·la, amb nuvolositat que serà força present durant el matí i que anirà disminuint conforme avanci la tarda. No esperem precipitacions. Les temperatures es mouran entre els 17º de màxima i els 4º de mínima.
Demà dimarts arriba un anticicló que ens portarà bon temps i una jornada dominada pel temps assolellat.
El Palamós CF guanyava avui diumenge al Vilafranca per 3-1. La contundent victòria contra el 3er classificat deixa al degà de Catalunya 7è amb 45 punts i amb la permanència gairebé a la butxaca.
El Bisbal Bàsquet queia per només un punt de diferència en la visita a l’Artés. El 89-88 deixa als bisbalencs 12ens amb 27 punts.
Derrota del CH Garbí en la visita al Sant Llorenç-Sant Feliu de Llobregat per 27-23. Els de Palafrugell ocupen actualment la desena posició amb 20 punts.
Empat del CH Palafrugell contra el Barça B per 4-4 a casa dels blanc-i-negres. Tot i el repartiment de punts els baixempordanesos segueixen líders amb 43 punts i a 4 de l’Arenys de Munt.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.