El debut de Tildo Muxart a Barcelona, no hauria pogut ser millor. La mítica sala El Molino, on el seu pare va fer el comiat de solter, va ser l’escenari perquè aquest jove cantant debutés per primera vegada de manera professional al damunt d’un escenari.
Muxart és un dels artistes del cartell del Festival del Mil·lenni, i va demostrar de sobres que es mereixia formar-ne part.
Des del minut 1, quan van començar a sonar les primeres notes de la primera cançó fins a l’última, els afortunats que érem a la sala, vam poder veure i quedar-nos amb la boca oberta i al·lucinant amb l’espectacle que ens oferia aquest noi.
No només ell i la seva veu, sinó que també els sis músics que l’acompanyaven, van demostrar que tot i la joventut que tenen, poden arribar a conquistar a uns espectadors, que no vam parar de ballar i moure’ns al ritme de les cançons.
En alguns moments flipaves amb la seguretat que tenia en Tildo, però alhora, veies com ho observava tot, com si encara no es cregués el que estava vivint.
Pot estar molt content i satisfet de les cançons que va tocar i com les va defensar, totes elles incloses al seu debut, de títol homònim, però també algunes versions, com l’emocionant moment de What a Wonderful World de Louis Armstrong, amb dedicatòria per la seva mare o la festa del Come together dels Beatles, que va servir per acabar de tancar una nit d’allò més esplèndida, que va tenir com a colofó final, el tema que hem pogut sentir en algunes emissores de ràdio i programes de televisió, Forced love.
Això no ha fet res més que començar!
Marc Clapés
