El 21 d’abril arribarà, 8, l’esperat nou disc dels Incubus, que segueixen presentant cançons que formaran part del disc. La darrera d’elles és State of the art, que ja es pot escoltar a través d’Spotify.
American Football actuaran a Barcelona el 12 de juny
Després de 17 anys sense publicar disc, American Football van editar a la tardor de l’any passat un nou disc, American Football (LP2), que presentaran en directe a Barcelona el dia 12 de juny.
El concert, promogut per Primavera Sound, tindrà lloc a la Sala Apolo i les entrades es poden adquirir a partir de 25 euros a través de Ticketmaster.
Itaca Band estrenen el primer senzill d’Explosiva
El grup de Montcada i Reixac avança “Ahora y aquí”, la primera cançó nova que publica dos anys després del seu exitós Temerario.
Aquesta cançó forma part del seu quart disc Explosiva, que veurà la llum el 21 d’abril a través del segell Halley Records.
El nou treball trenca amb els motlles típics del gènere: Rock, reggae, ritmes llatins i pop hi vesteixen cançons ballables amb lletres molt.
Itaca Band és una de les formacions del “So Barcelona” de més èxit en l’actualitat. Ja ha exhaurit les entrades de la presentació del nou disc a la Sala Apolo del dia 5 de maig i està a punt d’exhaurir les de la segona data, 6 de maig.
Supermatí del 03/04/2017
Expohabitat reviurà a Calonge
La fira Expohabitat es tornarà a celebrar a Calonge, nou anys després de l’última edició. L’Ajuntament recupera aquesta mostra, que viurà la seva quarta edició els dies 29 i 30 d’abril i 1 de maig, al recinte Firal de Sant Antoni. En total s’han previst més de 2.000 m² d’exposició i conferències, repartits entre el recinte firal i el poliesportiu de Sant Antoni.
Aquesta quarta edició se centrarà en la construcció sostenible, l’arquitectura bioclimàtica, les energies renovables i les noves tecnologies. A més, es reservarà un espai per a autònoms i joves emprenedors perquè puguin donar a conèixer els seus serveis.
Redención
Quan a un director com Anthony Fuqua, cada vegada que estrena una nova pel·lícula, li haguem de posar com a referent Training day, estrenada ja farà 16 anys, no és pas una bona senyal. El cas és que per misteris de la distribució d’aquest país, la segona cosa més enigmàtica del món després dels programes televisius de Sebastià d’Arbó, s’estrena aquesta pel·lícula amb dos anys de retard, inclús després de l’estrena de la seva última pel·lícula, el remake de Los siete magníficos.
Redención ha estat produïda pels germans Weinstein, els quals van adjudicar el paper principal a Jake Gyllenhaal després de la seva interpretació a Nightcrawler, i així aprofitar el renom que va aconseguir l’actor per aquella pel·lícula, que es va traduir en diverses nominacions en els premis d’aquell any.
Redención ens narra la història Billy Hope, campió de pes semi-pesat i també un home de caràcter explosiu i imprevisible. Les males decisions en la seva vida fan que perdi la custòdia de la seva filla i el títol. A partir d’aquí tenim la típica història de reconstrucció que portarà el personatge a recuperar la seva vida després d’una bona cura d’humilitat.
Redención és un catàleg de tòpics, no només plena de referents al gènere de les pel·lícules de boxa, sinó de les històries en què el protagonista de torn ho perd tot per tornar a ressorgir. El problema és com Fuqua arriba a construir la història. Pots tenir el manual i l’esquelet del que vols construir, però per més bona que sigui la interpretació del protagonista, si el guió perd el nord i resultat és tremendament forçat, com és el cas, fa que desconnectis i desconnectis emocionalment. El forçar la situació et porta a que no et creguis res. I a partir d’aquí el tedi. Quan la intenció del director és fer plorar a l’espectador, però l’únic que aconsegueix és que tinguem ganes de sortir corrents. El fet que el relat estigui ple de situacions repetides en mil-i-una pel·lícules i que només canviïn els actors, no fa res més que perjudicar-la.
Redención tampoc és que sigui per llençar-la a les escombraries, però sí que és completament prescindible per avorrida i previsible. Hi ha milers d’altres coses per veure que us aportaran almenys alguna cosa original.
Redención ha estat produïda pels germans Weinstein, els quals van adjudicar el paper principal a Jake Gyllenhaal després de la seva interpretació a Nightcrawler, i així aprofitar el renom que va aconseguir l’actor per aquella pel·lícula, que es va traduir en diverses nominacions en els premis d’aquell any.
Redención ens narra la història Billy Hope, campió de pes semi-pesat i també un home de caràcter explosiu i imprevisible. Les males decisions en la seva vida fan que perdi la custòdia de la seva filla i el títol. A partir d’aquí tenim la típica història de reconstrucció que portarà el personatge a recuperar la seva vida després d’una bona cura d’humilitat.
Redención és un catàleg de tòpics, no només plena de referents al gènere de les pel·lícules de boxa, sinó de les històries en què el protagonista de torn ho perd tot per tornar a ressorgir. El problema és com Fuqua arriba a construir la història. Pots tenir el manual i l’esquelet del que vols construir, però per més bona que sigui la interpretació del protagonista, si el guió perd el nord i resultat és tremendament forçat, com és el cas, fa que desconnectis i desconnectis emocionalment. El forçar la situació et porta a que no et creguis res. I a partir d’aquí el tedi. Quan la intenció del director és fer plorar a l’espectador, però l’únic que aconsegueix és que tinguem ganes de sortir corrents. El fet que el relat estigui ple de situacions repetides en mil-i-una pel·lícules i que només canviïn els actors, no fa res més que perjudicar-la.
Redención tampoc és que sigui per llençar-la a les escombraries, però sí que és completament prescindible per avorrida i previsible. Hi ha milers d’altres coses per veure que us aportaran almenys alguna cosa original.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.