Life
La pel·lícula ens presenta a l’equip de l’Estació Espacial Internacional en missió a Mart per recollir unes mostres i dictaminar si hi ha indicis de vida intel·ligent. L’única cèl·lula trobada determina que existeix vida extraterrestre. Durant l’intent per establir un primer contacte, els astronautes descobriran, massa tard, que aquesta forma de vida és més intel·ligent del que creien, fins al punt de posar en perill les seves vides. L’equip haurà de trobar la forma d’evitar que aquest organisme arribi a la Terra, ja posaria en risc la supervivència de la humanitat.
Primer de tot, dir que Life és una pel·lícula fallida que es veu arrossegada per la seva estructura formularia, que la fa ser entre poc i gens i original, i per una manca de ritme alarmant. Durant la primera mitja hora llarga no passa absolutament res, més enllà de presentar la situació i uns personatges que són clixés. Life acaba amb la paciència de l’espectador perquè abans no es produeix el primer atac, és tremendament avorrida. A partir d’aquest moment, sí que sap resoldre les situacions més tenses amb moments d’atmosfera angoixant, però el guió és tan fluix que no costa gens endevinar l’ordre i la manera en què la criatura matarà a la tripulació. M’atreviria a dir que fins i tot el gir final de la pel·lícula no sorprendrà a l’espectador que ja tingui un mínim recorregut en el gènere, com em va passar a mi.
Poca cosa bona ens queda d’aquesta pel·lícula que no sigui la part tècnica, ja que falla en la part més evident, que és el ritme. No passaria res per reciclar idees sempre que es fes amb intel·ligència, que és just del que va mancat aquesta pel·lícula. A final demostra més intel·ligència la criatura alienígena que els responsables que l’han portat a terme. L’embolcall pot ser molt millorable, però el que mata la pel·lícula és un ritme horrorós ple d’alts i baixos, imperdonable en una producció d’aquestes característiques. Tot i això, cal atorgar-li el mèrit que quan vol fer-t’ho passar malament és molt precisa i contundent i sap com angoixar a l’espectador.
El MIC ja ha arribat
Avui dia 11 d’abril com ve apuntava Joan Baixeres, comença el torneig el MIC, aquest any amb creació del MICBasketball amb un inici tardà, ja que ho fa el dijous 13 d’abril.
Un any més, el MIC (Mediterrean International Cup), aporta un tret diferencial a les nostres terres per aquestes dates, i és que, nenes i nens del Baix Empordà i Gironés, podran gaudir de la presència destacada d’equips importants d’arreu del món per competir-hi. Que el jovent de la comarca, pugui jugar contra equips importants com Barça, Villarreal, Shakthar Donetsk, Aspire Football Dreams, aporta un alicient per totes aquelles persones joves apassionades del futbol i crea un ambient esportiu d’allò més enriquidor.
D’altra banda, però, aquesta tipologia d’esdeveniments no només comporta beneficis d’aquesta mena, sinó que a més a més, tal i com apuntava el director del Patronat de Turisme de la Costa Brava, el MIC és un bon exemple per consolidar la marca Costa Brava com a destinació de turisme esportiu. De fet, el torneig aporta a la demarcació entre 5.000 i 6.000 jugadors i tècnics de futbol, a més de la participació, d’enguany de 600 jugadors i tècnics de bàsquet, que s’allotjaran en hotels de la comarca de la Selva, i en la nostra comarca, el Baix Empordà. Per tant, i fent clara referència a les paraules del director del torneig en qüestió, Juanjo Rovira, aquest esdeveniment té un impacte econòmic estimat d’uns 4 milions d’euros, això sense tenir en compte la despesa que fan els acompanyants de les participants en la nostra demarcació.
Fet evident l’impacte econòmic del torneig, i l’expectació al voltant del mateix, el que quedarà per veure, és si realment, l’interès econòmic acaba sobrepassant el bonic concepte esportiu que representa el MIC, i que generacions com la meva va poder gaudir els primer anys. Esperem doncs, que tot i aquest impacte, no es trenqui la màgia del torneig i poguem seguir gaudint de moments tant especials per el jovent participant per poder jugar amb equips de màxim nivell esportiu. Esperem doncs, que el rendiment econòmic no converteixi el MIC en un aparador més d’aquest món futbolístic que tants diners mou.
El «gilipolles» de la setmana
La revista «El Jueves» sempre ha tingut una secció mítica anomenada «El gilipollas de la semana», dedicada a reconèixer aquells (o aquelles) que per mèrits propis han d’ostentar aquest títol. Hi han hagut noms i moments il·lustres que han gaudit d’aquest reconeixement, com l’ex president Aznar quan va decidir portar-nos a tots a la guerra d’Irak, la diputada del PP valencià, Pilar sol, per dir que moltes famílies en situació de necessitat, destinen els recursos de la renda garantida a comprar teles de plasma, o a l’Ajuntament de Barcelona per multar uns sense sostre amb 180€, per dormir al carrer.
Molts (i moltes) ostenten aquest guardó, però aquesta setmana, per mi és antològic. Escoltin aquest àudio:
Són legionaris cantant el seu himne. Això pot semblar antic i rònec, però no hauria de ser mereixedor de tan honorat reconeixement, si no fos perquè van cantar aquesta cançó a la unitat de malalts terminals de l’Hospital materno infantil de màlaga.
Sí. Ho heu sentit bé. Nens amb malalties terminals i els legionaris cantant això que acabeu de sentir. No em direu que no és de traca. Notin vostès, estimats oients (i oientes) que a l’acabar tan magna interpretació, hi havia gent a la sala que es va posar a aplaudir, motiu pel qual el guardó atorgat per la revista El Jueves, hauria de ser compartit, si més no, en el capítol d’agraïments.
En fi. La marca Espanya, amb la seva bravura també és això. Novios de la muerte, que els hi canten a nens amb malalties terminals. Quin nivell, tito, que diria l’Eugenio.
Mesures a Llafranc per reduir l’impacte de les obres del passeig durant la Setmana Santa
Tal com es preveia, la Setmana Santa arriba en plena remodelació del passeig de Llafranc. L’Ajuntament de Palafrugell ha previst un seguit de mesures per reduir les molèsties que les obres puguin causar entre els comerciants, turistes i veïns. D’una banda, s’obrirà un pas provisional perquè puguin passar els vianants i els vehicles autoritzats cap a la zona afectada per les obres. L’autorització és bàsicament per als vehicles dels comerços de la zona, com les nàutiques, els centre d’immersió o els distribuïdors per als establiments de restauració. Per als vianants, s’ha condicionat el passeig perquè puguin transitar sense problemes mitjançant un pas que permet accedir des de la vorera als diferents establiments i habitatges. Alhora, es reforçarà la senyalització i la presència de la Policia Local. El regidor d’Urbanisme, Xavier Rangel, ha destacat a Ràdio Capital que aquestes mesures tenen per objectiu minimitzar l’impacte de les obres. A més, Rangel ha apuntat que es treballa sobre el calendari previst per inaugurar el nou passeig de Llafranc a mitjan juny, però a expenses de la meteorologia.
Les obres de remodelació del passeig de Llafranc van començar el novembre. Tenen un cost de gairebé 1,4 milions d’euros, finançats íntegrament per l’Ajuntament de Palafrugell. El projecte destaca per conservar al màxim l’essència del nucli costaner, mantenint l’estètica i la tipologia de materials i vegetació actuals. Es milloren els aspectes de mobilitat, s’engrandeix l’espai destinat als vianants i es resolen problemes a la xarxa d’aigües, enllumenat i clavegueram.
Intenten adjudicar la gestió cultural del monestir de Cruïlles amb noves condicions
El consell comarcal ha aprovat un nou plec de bases i condicions per tornar a intentar adjudicar la gestió cultural del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. S’hi han introduït canvis en els usos permesos, han allargat l’adjudicació a tres anys prorrogables i s’exigeixen tres anys d’experència en el sector cultural. D’aquesta manera, el consell comarcal vol adjucar la gestió cultural del monestir després que l’any passat el concurs públic es declarés desert.
