Tecnologia i oci digital 12/04/2017

Youtube només mostrarà publicitat en els canals amb més de 10.000 visites

YouTube ha anunciat un canvi que afecta la remuneració dels creadors de contingut: ara serà necessari un mínim de 10.000 visites totals per poder formar part del programa de publicitat de la plataforma.
Aquesta mesura no afecta els creadors de continguts donats d’alta abans de dijous passat, que no perdran publicitat a menys que s’infringeixin les directrius generals del servei. L’objectiu d’aquesta mesura es que només els canals amb contingut de qualitat puguin mostrar publicitat.
Per altra banda, també es duran a terme altres canvis en el programa per aconseguir publicitat i es revisarà el canal una vegada s’hagi assolit la quota exigida per comprovar que tot està correcte i que no s’han aconseguit visites de forma fraudulenta o amb mal contingut.

Twitter retira la demanda contra el govern de Donald Trump

Twitter ha retirat una demanda contra el Govern dels EUA després que el Departament de Seguretat Nacional desistís en la seva petició de conèixer la identitat real d’un usuari de la xarxa contrari a les polítiques del president del país, Donald Trump.

La companyia va presentar la denúncia aquest dijous en un tribunal federal de San Francisco en la qual exigia que es respectés la llibertat d’expressió. La disputa legal girava entorn a un compte de Twitter que, presumptament, s’administra de manera anònima per empleats actuals o extreballadors del Servei de Ciutadania i Immigració i en la qual publiquen contingut contrari a les mesures i idees de Donald Trump.

Google i Facebook estrenen sistemes contra les notícies falses

Google ha decidit ampliar a nivell global i en tots els idiomes, tant per a Google News i Google Search, el seu sistema de verificació de notícies, o Fact Check, que va anunciar a l’octubre de 2016 i va posar en marxa primer a Estats Units i Regne Unit.
La «verificació de dades» és una etiqueta que ajuda als usuaris de Google a identificar històries que han estat revisades i que tracta de lluitar contra les notícies falses.
Des d’ara, quan l’usuari faci una recerca que generi resultats verificats per tercers, veurà aquesta informació de manera clara a la pàgina de resultats. Aquest fragment mostrarà informació sobre la declaració efectuada, qui l’ha realitzat i si una font acreditada ha verificat la seva veracitat.

I més sobre aquest tema. Facebook també ha posat en marxa un filtre per detectar mentides, notícies falses i propaganda de manera que s’alerti a l’usuari sobre l’escassa veracitat del contingut que veu i es freni la seva difusió. En una primera fase estarà actiu en 14 països, entre els quals no hi ha Espanya. Alemanya va ser el primer lloc en el qual, de forma experimental, es va integrar part d’aquest nou sistema.

Austràlia denuncia Apple per obligar els usuaris a reparar els telèfons a les botigues oficials

La Comissió de Consum i Competència d’Austràlia ha iniciat accions legals contra Apple per desactivar de manera deliberada aquells iPhones i iPads amb sensors d’empremta dactilar que no s’han reparat a les seves botigues oficials. Al món més tecnòfil, això es va conèixer com el Error 53 i els primers casos d’aquest problema es van donar el 2015, amb l’actualització a iOS 9, que va ser just quan Apple va començar a detectar aquests canvis en el sensor.

Poc després, davant les queixes dels usuaris, Austràlia va començar a investigar la qüestió per comprovar si realment es violaven els drets del consumidor. Ara, la investigació ha conclòs que Apple negava al consumidor «els seus drets de garantia pel fet d’haver escollit una botiga de reparació d’un tercer”.

Austràlia és l’únic país que ha pres cartes en l’assumpte, tot i que el problema existeix i persisteix des 2015. Tot i que hi ha mètodes i algunes botigues aconsegueixen burlar l’Error 53, Apple no ha canviat la seva política i, en cas de necessitar reparar un iPhone o iPad bloquejat, el procediment és complex i car per a l’usuari.

Una revisió de 350 estudis conclou que els senyals electromagnètics no són perillosos per a la salut

Un grup de 72 persones van participar l’any passat en una immensa farsa sense saber-ho. La meitat d’elles s’autodeclaraban «electrosensibles». Presentaven símptomes com fatiga, vertigen i nàusees, que atribuïen als camps electromagnètics produïts pels sistemes wifi, els telèfons mòbils, les pantalles d’ordinador i altres tecnologies del seu entorn. Les altres 36 persones, per contra, tenien una relació normal amb la informàtica i les telecomunicacions.

Una investigadora va demanar als 72 participants que descrivissin les seves sensacions en ser sotmesos a un camp electromagnètic, però fins i tot quan no es produïa cap alteració en el ambient els electrosensibles presentaven ansietat i altres símptomes.

El treball és un dels 350 estudis sobre el tema analitzats en l’últim informe del Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut, el CCARS, que s’ha presentat a Madrid. El document sosté que «la majoria dels estudis demostren que les persones amb hipersensibilitat electromagnètica no són capaces de detectar quan estan exposades».

Els seus símptomes, però, sí que són reals i poden arribar a ser incapacitants. Les noves evidències publicades en el seu document indiquen que no hi ha efectes adversos per a la salut derivats de l’exposició a les radiofreqüències emeses per les antenes de telefonia mòbil o de transmissió de ràdio i televisió. Tampoc preocupen els sistemes wifi ni els escàners dels aeroports.

Android desbanca Windows com el sistema operatiu més utilitzat

Ja es fan servir més dispositius Android al món que equips amb Windows. L’avenç és per poc, ja que Android ha arribat a la xifra d’un 37,93% d’usuaris enfront de la plataforma de Microsoft, que es queda en el 37,91%, segons dades de StatCounter.
Més enllà dels números, el realment important és comprovar les tendències: Windows manté una caiguda sostinguda des de 2011, mentre que Android no deixa de guanyar usuaris.
I es que en realitat, ja no podem viure sense el mòbil, però no podem dir el mateix d’un ordinador. I aquest fet queda reflectit amb claredat en les vendes.

Trevor

Està passant a Sant Feliu de Guíxols i els resultats són ben visibles. Un artista, en aquest cas un fotògraf, Trevor Skinner, està fent una exposició de fotografia en un espai municipal. Fins aquí tot és normal.

La gràcia de l’invent és que aquesta mostra fotogràfica ha tingut un comissariat especial. La figura del comissari de l’exposició, que és aquell personatge que parteix d’un fons artístic, selecciona unes obres concretes i fa un discurs expositiu, no l’ha fet una persona. Sinó un grup.

Concretament un grup de joves. I més concretament un grup d’estudiants de Batxillerat Artístic. Amb l’ajuda d’una tutora i una experta el el món de l’art, han estudiat què representa el muntatge d’una exposició de principi a final. Han fet tots els processos.

Des de veure la sala d’exposicions nua fins a veure-la plena. Des de la selecció de les obres, el muntatge, la col.locació en l’espai, passant per la redacció dels catàlegs, la relació amb els mitjans de comunicació, la confecció de cartells. Tot ho han fet aquests joves.

No sé si d’altres pintors escultors o fotògrafs es prestarien a aquest experiment, però sí que vaig veure la cara de satisfacció de l’artista en qüestió, el fotògraf Trevor Skinner, el dia de la inauguració. I la cara de felicitat dels joves també era un himne a l’alegria. Perquè es nota aquesta sang jove a l’hora de concebre l’exposició. S’hi veu vigor, espontaneïtat i energia. Força.

L’artista consolidat confia el criteri de mostrar les peces a una joventut que està estudiant precisament això: com fer-ho bé a l’hora de muntar una exposició, passant per totes les fases, muntatge i desmuntatge inclòs.

Afortunadament no és l’únic cas de bona feina relacionada amb l’art i la cultura en els instituts guixolencs. Hem vist altres exemples, com uns tallers de dansa i altres exemples vinculats al teatre i a les arts.

Des de fa un temps l’art, i per extensió la cultura, està present en la vida acadèmica a Sant Feliu i els fruits es noten. I sobretot, es notaran a futur.

Si voleu comprovar la certesa de tot, això només cal que aneu a Sant Feliu, a l’espai K, al carrer Hospital al final de la Rambla Vidal. Teniu temps fins al dia de Sant Jordi. I estic plenament segur que em donareu la raó.

Bona Setmana Santa.

Vols anar de processó? Doncs paga!

Demà és dijous Sant i el país s’omplirà de processons al llarg i ample del territori. Una de les cèlebres a Catalunya és la que tenim a Verges amb la dansa de la mort, un dels seus quadres, com a joia de la corona.

En aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit. La Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets).

Datada del 1666, la processó de Verges és una antiquíssima expressió de cultura popular. Ara bé, en quin moment la cultura popular deixa de ser-ho (i per tant de perdre el seu sentit que singularitza el poble que l’acull o l’ha vist néixer)? En quin moment la cultura popular es transforma per passar a ser un motiu d’atracció turística? Per mi hi han molts moments que responen a aquesta qüestió, però n’hi ha un que marca un punt d’inflexió: La venda d’entrades.

He posat l’exemple de la processó de Verges per la proximitat de les dates, però el mateix podria dir de les havaneres de Calella. A la processó s’hi venen entrades per 18€ i a les havaneres, si no vaig errat per més de 20€.

No és que estigui en contra de la recaptació de diners per part dels ajuntaments, però fer-ho a partir de la cultura, em sembla malament. Fer-ho a partir de la cultura popular em sembla fatal. Perquè ja sé que d’alguna manera s’han de controlar les desenes de milers d’assistents. Ja sé que d’algun lloc han de sortir els diners per pagar. Però la cultura popular és precisament això… del poble. De la gent que la fa i la fa créixer i de la mateixa gent que hi creix en paral·lel. I el missatge que s’envia fent pagar per un espectacle així, és que la cultura popular cada vegada perd més l’adjectiu que l’acompanya.

El temps 12-04-2017

De nou avui esperem un dia assolellat, amb bones temperatures i mar en calma. La temperatura estarà al voltant dels 22º de màxima i els 6º de mínima

Els pròxims dies esperem una situació similar, divendres esperem algunes nuvolades però sense precipitacions i dissabte a la tarda si que ens podria arribar algun ruixat però seria de forma puntual.

El Mercat del Brunyol arriba a Sant Feliu de Guíxols

El Mercat del Brunyol arriba a Sant Feliu de Guíxols

El mercat del Brunyol es torna a celebrar a la plaça del Monestir de Sant Feliu aquest divendres i dissabte. Durant la fira, podem trobar activitats per a la mainada, visites culturals al monestir i parades d’artesania. Els brunyols a Sant Feliu són diferents i tenen forma triangular.

La Jove Orquestra Nacional aterra avui a Torroella

I ho fa acompanyada d’una jove promesa russa, Serguei Malov. Un músic avantatjat que sap tocar el violí, la viola i el violoncel. Junts ens portaran avui a les 9 del vespre la novena simfonia de Xostakóvitx i una obra de Khatxaturian. El bo i millor de la música simfònica de l’època soviètica.

Acabem amb teatre i humor sobre els xefs a Sant Feliu de Guíxols

La companyia Yllana ens portarà aquest divendres a les 6 de la tarda l’obra Chefs, al Teatre Narcís Masferrer de Sant Feliu. La història se centra en un xef de gran prestigi que ha perdut la inspiració i que ha de confiar amb un esbojarrat equip de cuiners per crear una recepta innovadora, i així poder mantenir les estrelles del seu restaurant.

Pals reclama la titularitat de la carretera que travessa el poble

Carrer Enginyer Algarra.

El ple de l’Ajuntament de Pals ha donat llum verda a la reclamació de la via GI-650 en el tram que travessa el poble, denominat carrer Enginyer Algarra. Aquest tram encara pertany al Servei Territorial de Carreteres de la Generalitat de Catalunya. Aquesta cessió va lligada al projecte de l’Ajuntament de Pals per millorar la circulació de vianants i vehicles en aquest carrer.

El consistori preveu que passat l’estiu ja s’hauran enllestit tots els tràmits. Llavors es podrà començar les obres per reconvertir aquest tram de la Gi-650, que deixarà de ser una carretera i es donarà més protagonisme i seguretat als vianants. El projecte d’Ordenació de la Circulació i l’Estacionament dels carrers Enginyer Algarra, dels Horts i Abeurador té per objectiu endreçar i optimitzar l’ús de l’espai públic per part de vianants i vehicles, facilitant l’accés als comerços i habitatges de la zona. Entre les mesures previstes hi ha la millora de l’accessibilitat, la creació de places d’estacionament amb limitació horària per permetre la rotació de vehicles, la delimitació de zones de càrrega i descàrrega i la instal·lació d’elements de pacificació del trànsit, com ara bandes i senyals de limitació de la velocitat a 30km/h.