La línia exprés que connecta Girona amb Palafrugell, passant per Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge i Palamós, duplicarà el nombre d’expedicions a partir de l’1 de juliol. El servei passarà de sis a dotze circulacions per sentit els dies feiners. També oferirà servei els dissabtes i festius durant tot l’any, quan fins ara només operava els mesos d’estiu. Aquest canvi permetrà atendre millor l’alta demanda registrada, sobretot a les hores punta, i respon a les peticions d’usuaris i municipis que reclamaven més freqüències i un servei no estacional.
La línia exprés, operada per l’empresa SARFA del grup Moventis, va assolir l’any 2024 més de 105.000 viatges. Les previsions apunten que aquest 2025 superarà els 137.000 i pot arribar als 175.000 l’any vinent. Les millores es financen a través dels recursos del Fons Climàtic, destinats a potenciar la mobilitat sostenible.
Aquest reforç forma part d’un conjunt d’actuacions que impulsa el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya. La consellera Sílvia Paneque ha anunciat una inversió de prop de 2 milions d’euros entre els anys 2025 i 2026 per millorar una dotzena de línies de bus interurbà a la demarcació de Girona. Paneque ha destacat la mobilitat com un eix prioritari i transversal del Govern, essencial per connectar nuclis en expansió amb zones metropolitanes i serveis com hospitals i centres educatius.
Entre les altres millores destacades, hi ha l’ampliació de la línia 152 que enllaça Girona i Olot passant per Amer. A partir del 30 de juny, aquesta línia oferirà 24 expedicions per sentit durant els dies feiners. Les noves circulacions es concentraran en hores punta per donar resposta a l’increment sostingut de passatgers. Els caps de setmana també s’ampliarà l’oferta, passant d’entre cinc i sis a deu expedicions per sentit. Aquesta línia, operada per Teisa, va registrar prop de 370.000 viatges l’any 2024, un augment del 63% respecte al 2022.
La consellera també ha visitat Lloret de Mar per presentar dos nous autobusos de doble pis que reforçaran la línia que uneix Tossa de Mar, Lloret, Barcelona i l’Aeroport del Prat. Els nous vehicles, amb capacitat per a 85 persones i una plaça adaptada, començaran a circular aquest juliol. Aquesta línia, molt utilitzada per turistes, preveu arribar als 700.000 viatges el 2025, una xifra que suposa un fort increment respecte als 450.000 registrats fa dos anys.
Amb aquest conjunt d’actuacions, la Generalitat vol donar resposta a la creixent demanda de mobilitat al territori, especialment a les rutes amb alta ocupació i connexions estratègiques. Paneque ha defensat el paper del transport públic com a eina per equilibrar el territori i oferir alternatives sostenibles i eficients als desplaçaments quotidians.
Privat: L’escultura en homenatge a l’havanera guanya un LAUS
L’escultura de l’havanera de Palafrugell ha guanyat un dels premis LAUS d’Or per la seva aplicació gràfica a l’espai. El guardó reconeix el valor del projecte com a intervenció urbana amb significat cultural, segons ha destacat el jurat. L’obra és del dissenyador gràfic Pere Álvaro.
La peça envolta una de les rotondes de l’autovia entre Palafrugell i Calella de Palafrugell. Té forma circular i hi apareixen títols d’havaneres conegudes, com La barca xica, La Gavina, Mariner de terra endins o Vestida de nit. Es va inaugurar l’1 de novembre passat.
El jurat dels premis Laus ha valorat que l’escultura entén el context urbà i ofereix una proposta atemporal. També ha destacat com integra la tipografia al disseny d’un espai públic. Aquesta intervenció ha estat un dels 41 projectes que han rebut un Laus d’Or en la cinquanta-cinquena edició dels premis.
Enguany s’hi han presentat més de 1.400 propostes. D’aquestes, se n’han premiat prop de 420, entre categories com Grand Laus, Talent Jove, Plata, Bronze i Inbook.
L’escultura també tindrà presència a la propera exposició FAD, que es farà a la tardor al Disseny Hub de Barcelona. S’hi mostrarà a través d’imatges i una explicació descriptiva. Els organitzadors en destaquen la connexió entre disseny contemporani i arrels culturals.
La campanya oficial de bany va començar a Catalunya el 15 de juny. Des de llavors, Protecció Civil ha informat de tres persones que han mort ofegades a les platges catalanes. Experts en l’àmbit del socorrisme alerten que la falta de legislació impedeix que es presti un servei com tocaria. Així ho veu l’especialista en seguretat aquàtica i professor de socorrisme Ramsés Martí Biosca, que en declaracions a l’ACN assegura que Catalunya ha quedat «més de 20 anys enrere» pel que fa a la seguretat aquàtica. Nacho Ibáñez Cornet, socorrista i portaveu de la plataforma SOS Socorrisme i delegat d’UGT, ha afirmat que sense llei, no hi ha obligatorietat en el servei ni mínims sobre les seves condicions laborals.
«En no haver-hi obligatorietat, tampoc està escrit enlloc com han de ser els serveis de socorrisme», ha plantejat Ibáñez. El portaveu de SOS Socorrisme ha apuntat a tres principals problemàtiques, la primera de les quals la temporalitat, ja que cada municipi decideix durant quant de temps presta el servei. En alguns casos, ha afirmat, hi ha municipis que a partir del 31 d’agost ja no tenen socorristes, quan la temporada de bany s’allarga cada cop més, mentre que d’altres no la donen per començada fins Sant Joan o l’1 de juliol. «Cada ajuntament fa el que vol, en funció de si volen gastar més o menys diners, si volen prestar un servei de seguretat millor o pitjor, i aquí hi ha un ventall de colors molt gran», ha reflexionat.
Des de la plataforma reivindiquen que el servei vagi de Setmana Santa a octubre, adaptant els recursos a la realitat de cada mes, ja que no és el mateix agost que octubre.
En segon lloc, apunta que cal regular també la infraestructura en què treballen, on també hi ha una gran diversitat, assegura. En aquest sentit, ha explicat que molts d’ells tenen una «cadira precària», ja que no els protegeix del sol, ni del vent ni del fred ni de la calor. La seva petició és poder disposar de torres de vigilància més elevades i amb vidres, on el socorrista estigui més protegit i «en una millor posició per vigilar». Més enllà del seu lloc físic de feina, relata que hi ha infermeries d’alguns punts de la costa catalana que no tenen electricitat o aigua corrent, i que alguns treballadors no tenen accés a un lavabo i han de fer servir el públic.
En tercer lloc, ha assegurat que fan falta més socorristes. En aquest sentit, constata que hi ha professionals que tenen al seu càrrec una àrea massa gran que no els permet prestar bé el servei. «Les teves capacitats preventives es veuen molt minvades i quedem lamentablement en una posició molt més reactiva», ha manifestat. Ibáñez ha reflexionat que haurien de poder tenir millors condicions que els permetessin desenvolupar una feina més preventiva.
El portaveu de SOS Socorrisme ha explicat que van iniciar un procés per tal d’instar l’administració a tirar endavant una normativa, i ells mateixos, amb experts, van presentar a la Generalitat un document que recollia els elements principals que podrien servir de base per al text legal. Ha lamentat, però, que aquesta feina està aturada per part de l’administració. Davant d’això, no descarten continuar amb mobilitzacions i fins i tot arribar a una vaga.
Ibáñez ha afirmat, però, que no tot és negatiu, i ha valorat que s’han fet avenços pel que fa a la formació dels socorristes i la signatura l’any passat del primer conveni sectorial del socorrisme en platges.
Manca de coneixement i desinterès per part dels ajuntaments
En una línia similar s’expressa Ramsés Martí Biosca, que afirma que sense legislació no hi ha uns mínims sobre quants socorristes fan falta o quins mitjans han de tenir a la seva disposició. Aquest expert explica que la llei marca que són els ajuntaments els responsables finals d’aquest servei, però lamenta que sovint recau en àrees que no tenen els coneixements adients sobre com gestionar la seguretat aquàtica a les platges.
De fet, assegura que a aquesta manca de coneixement se suma sovint un «desinterès» per part d’alguns consistoris. «Les platges per als ajuntaments desapareixen quan acaba la temporada de platja i fins que no torna a fer bon temps, a l’abril, no hi pensen», ha declarat.
D’altra banda, coincideix amb Ibáñez que la infraestructura de què disposen els socorristes no és l’adequada. Sobre això, reconeix que les cadires metàl·liques que es poden veure a moltes platges van ser un avenç fa 25 anys, però que ara han quedat obsoletes. Per tot plegat, lamenta que hi ha situacions en què el socorrista «no està vigilant bé per més que vulgui». Biosca destaca també que «hi ha manca de socorristes» i lamenta que això està lligat també amb la «precarietat laboral» del sector.
I això està vinculat amb el fet que els serveis de socorrisme no cobreixen ni tots els mesos en què la gent fa ús de les platges ni totes les hores del dia. «A Catalunya ens estem quedant enrere pel que fa als serveis de salvament i socorrisme, el canvi climàtic ens està demanant que reaccionem», ha dit.
Més enllà de les platges, ha considerat necessari abordar també les zones interiors de bany, on ha dit que per exemple es podria millorar la cartelleria per conscienciar la ciutadania dels riscos que pot comportar banyar-se en determinats punts.
10 morts ofegats des de principis d’any
Aquest 2025 ja han mort 10 persones ofegades a Catalunya, tres de les quals dins la campanya especial de platges i protecció que el Govern activa a l’estiu, del 15 de juny al 15 de setembre. Es tracta d’un home de 40 anys que va morir dimarts a la platja del Far de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú, un cop ja havia finalitzat el servei de vigilància; un jove de 20 anys que es va ofegar dijous a Lloret de Mar, en una zona que no disposava de servei de socorrisme, i un home de 72 anys que va morir ofegat divendres a Malgrat de Mar.
La campanya d’estiu del 2024 va finalitzar amb 17 persones mortes per ofegament a les platges catalanes, una xifra inferior a les 25 registrades el 2023 i el 2022. La majoria de persones ofegades van ser homes de més de 65 anys i la majoria d’incidents es van produir a platges de la Costa Brava. També hi va haver set ofegaments mortals en piscines d’ús públic i privat, per sota dels 11 del 2023. La majoria d’aquestes víctimes es van produir en piscines privades i comunitàries. A més, es van produir quatre morts en aigües interiors (gorgs, rius, pantans, etc.).
El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre l’any passat 153 persones per ofegament a platges, rius, piscines i embassaments, un 87% de les quals van ser estabilitzades i traslladades a centres sanitaris.
El Govern ha fet una crida a extremar les precaucions durant la campanya de banys a platges, piscines i aigües interiors. Des de Protecció Civil s’adrecen sobretot a la gent gran perquè prengui especials precaucions a les platges, i respecte a les piscines, demana als adults responsables de menors que en tinguin especial cura i vigilància. Pel que fa a les aigües interiors, la principal recomanació és banyar-se en zones habilitades especialment per al bany.
Azealia Banks cancel·la a última hora el seu concert a Barcelona i provoca la indignació del públic
La cantant nord-americana Azealia Banks va cancel·lar ahir al vespre el concert previst a la sala Razzmatazz de Barcelona, quan el públic ja era dins del recinte, amb les portes obertes i després d’una hora de retard. Dos membres de l’organització de la sala han estat els encarregats de comunicar al públic que l’artista no podria actuar «per motius mèdics».
La cancel·lació ha generat una gran indignació entre els assistents, que han expressat la seva decepció a través de les xarxes socials. A Instagram, el perfil de Banks s’ha omplert de comentaris com «Barcelona està decebuda amb tu», «Mai més et donaré un segon d’escolta a Spotify», «No tornis a passar per Catalunya» o «era difícil decebre’ns més, i ho has aconseguit».
Tot i aquesta anul·lació, Azealia Banks sí que ha actuat recentment a Lisboa i Madrid, tot i que en ambdós casos es tractava de festivals.
Les cancel·lacions de Banks a l’Estat espanyol no són novetat. L’any 2012 ja va anul·lar els seus concerts a Barcelona i Madrid, i el 2017 va cancel·lar la seva actuació a Madrid el mateix dia del concert.
L’Hostal Ses Negres, situat a primera línia de mar a la platja de Sa Riera (Begur), és molt més que un allotjament. És una declaració d’intencions: mantenir viva l’essència dels hostals tradicionals, amb un tracte proper, serveis de qualitat i una proposta gastronòmica arrelada al territori. Així ho explica la seva directora, Cèlia Blázquez, en una entrevista al programa De cap a cap, presentat per Joan Bosch i patrocinat per BSF Bugaderia i Renting.
La història recent de l’hostal comença fa set anys, quan dos socis decideixen preservar l’activitat hotelera d’un edifici emblemàtic que, tot i haver estat sempre hostal o hotel, corria el risc de convertir-se en apartaments turístics. Amb una reforma integral i una aposta clara pel producte de proximitat, l’Hostal Ses Negres s’ha convertit en un referent a la zona.
Disposa de 17 habitacions, 4 apartaments i un estudi polivalent amb accés directe a la platja, pensat per oferir una experiència única. “Després de la reforma no sabíem què fer amb aquell espai: si una gelateria, una tenda… I vam acabar fent un estudi, petit però funcional, que agrada molt als clients”, explica Blázquez.
L’espai gastronòmic, liderat pel xef Vicenç Fajardo, president de la Cuina de l’Empordanet, posa el focus en els sabors del territori. A la carta hi trobem anxoves de l’Escala, arrossos amb arròs de Pals, peix de la llotja de Palamós i altres propostes elaborades amb estima. “Tenim un equip de cuina molt compromès, gent que estima la seva feina i això es transmet en cada plat”, afirma.
A més, el compromís de Ses Negres amb el territori es reflecteix en la seva participació activa en iniciatives locals com la campanya del Peix de Roca. Tot plegat fa que l’experiència al Ses Negres vagi més enllà de l’estada: és una immersió en la cultura, la gastronomia i el paisatge de l’Empordanet.
Palamós ha estat escollida per acollir el concert «Vespreig mediterrani» aquest estiu, després de rebre el 41% dels vots en una convocatòria popular organitzada per Buhos, Els Catarres i Henry Mendez. El procés de votació s’ha fet a través d’Instagram i ha mobilitzat milers de persones, convertint-se en un fenomen inèdit amb prop de 120.000 comentaris.
La iniciativa sorgeix arran de la publicació de la cançó «No és Miami», que els tres artistes van estrenar el 23 de maig. El tema, que defensa la cultura mediterrània, les festes de proximitat i el sentiment d’identitat local, s’ha convertit en una de les cançons més radiades a Catalunya i suma ja prop de 400.000 reproduccions en només quatre setmanes.
El «Vespreig mediterrani» promet ser una gran celebració. A més dels tres grups impulsors, el cartell inclourà altres artistes i DJs que s’han volgut afegir a la festa. Tot plegat, conformarà un esdeveniment musical d’alt nivell que vol reivindicar l’orgull d’estimar la terra, l’estiu i les nits a la fresca.
El procés per triar la població guanyadora ha estat gradual i transparent. De les quinze localitats més votades, es va passar a deu, després a sis i finalment a tres: Sant Pere Pescador, Palamós i Sant Joan de les Abadesses. Aquest diumenge 22 de juny es va anunciar Palamós com a la guanyadora. La data definitiva del concert es farà pública aviat.
