Palamós retira la simbologia franquista dels carrers

Imatge de la placa on s'aprecia el logotip de Falange

L’Ajuntament palamosí pretén retirar els pocs símbols franquistes que queden a les façanes del municipi, en compliment de la Llei de Memòria Històrica.

Segons informa el Diari de Girona, l’Alcalde Lluís Puig, ha xifrat en 6 o 7 elements que cal retirar o tapar i per aquest motiu, el consistori ja ha contactat amb els propietaris dels immobles que els contenen, entre els que s’hi compta la caserna de la Guàrdia Civil.

Tanmateix, explica el rotatiu gironí que una veïna del carrer Hospital, on es troba una de les plaques que recorda una promoció d’habitatges construïda durant la dècada dels 50’s, està recollint firmes per evitar que es retiri la placa commemorativa.

Per Carmen Nicolás, la placa (que incorpora el símbol de la Falange amb el jou i les fletxes) representa una etapa de les vides dels habitants del barri i per aquest motiu en defensa el manteniment, tot i admetre que rebrà crítiques.

En qualsevol cas, l’Ajuntament es mostra ferm en el compliment de la normativa i assegura que es retiraran tots els símbols franquistes del poble.

 

Els terrenys de Radio Liberty podrien contenir un jaciment arqueològic

La Platja de Pals amb les antenes de Ràdio Liberty | Imatge d'arxiu
La Platja de Pals amb les antenes de Ràdio Liberty | Imatge d'arxiu

El Cercle Català d’Història i l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, està realitzant un estudi a l’interior de l’antiga emissora.

El Cercle Català d’Història, que sosté la presència d’una antiga vila marinera i un port comercial a Pals, ha iniciat els treballs de reconeixement del terreny mitjançant la tècnica del geo radar (la mateixa que va permetre ampliar el perímetre de la zona arqueològica d’Ullastret). L’objectiu d’aquesta investigació, passa per esbrinar l’extensió i forma que tenia aquesta antiga vila marinera i de pescadors a Pals a més de l’ampliació de la informació arqueològica de l’entorn, on també hi ha ubicada la Torre de Pals (Torre Mora), un jaciment protegit i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Canvis al govern de Begur

El primer tinent d’alcalde de Begur, Marià Renart (Bloc Municipal), va presentar la seva renúncia al capdavant de l’àrea d’obres alegant motius personals. La renúncia, acceptada per l’Alcalde Joan Loureiro, implica deixar l’àrea d’obres per poder-se centrar més en l’àrea de Serveis, i especialment en les àrees de Participació Ciutadana i de Festes Populars.

Renart ha manifestat que Participació Ciutadana i Festes cada cop li comporten una dedicació més important ja que el nou govern vol que els ciutadans siguin part activa, com marquen els nous temps, en les decisions municipals.

“Vull manifestar la meva satisfacció del treball realitzat a Obres, ja que hem aconseguit que tots els industrials locals arribin a treballar per l’Ajuntament, cosa que no passava abans”, ha recordat el primer tinent d’alcalde.

Nou responsable d’obres

Gairebé al mateix moment que es feia efectiva la reunúncia de Renart, l’alcalde ja ha decretat el traspàs de l’àrea d’Obres al regidor Francesc Pilsà (PSC), que ja assumeix responsabilitats que es complementen. Pilsà, des què es va crear el govern tripartit, a principi de mandat, ha tingut les delegacions de les àrees de Brigada i Manteniment i de Platges. à dur a terme amb èxit els projectes del govern fins a finals de mandat.

Adrià Pujol: «Que per Sant Jordi es parli de vendes, però que la resta de l’any es parli de llibres»

L’antropòleg i escriptor Adrià Pujol arriba a aquest Sant Jordi amb dos nous llibres. Per una banda, ha traduït L’eclipsi de Georges Perec, un llibres que no té as, i un llibre, La carpeta és blava, centrada en el collonar empordanès.

Prospecccions arqueològiques a Ràdio Liberty

Informa el web de l’Ajuntament de Pals, que el Cercle Català d’Història, l’empresa SOT Prospeccions arqueològiques en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, està realitzant un estudi en aquest territori de titularitat estatal.

L’entitat que presideix en Joaquim Ullan, busca les evidències que en aquella zona, s’hi amaga un jaciment sencer del que afirmen que podria ser l’antiga vila marinera de Pals. Segons l’entitat, aquesta vila que ja tenen documentada, es podria confirmar si així ho determinen els estudis que s’estan fent als terrenys de l’antiga Radio Liberty i si es confirmés que aquesta vila marinera va existir i la seva dimensió real és la que afirma el cercle, podria suposar un pas més en la teoria que defensa la catalanitat de Cristòfor Colom i la seva possible sortida del port de Pals. Cal recordar, que un dels principals arguments que neguen aquesta teoria per part de la versió oficial, és que a Pals no hi havia port i per tant, tot plegat es podria posar en entredit en funció del resultat de la investigació.

Ara bé: Què passaria si es confirma l’existència d’aquest jaciment que podria estar datat al segle XIII? Què passaria amb els terrenys de Radio Liberty i amb el projecte AQUAM que impulsa la Fundació Mar? I exposo aquestes dues qüestions, perquè són les més tangibles i properes, però fins a quin punt la teoria de la catalanitat de l’almirall descobridor no agafa més volada.

En tot cas, seguirem de ben a prop aquesta qüestió i quan tinguem els resultats definitius d’aquest estudi, us els explicarem amb detall. Només faltaria que en colom hagués sortit de Pals i nosaltres sense saber-ho. Mentrestant, no farem volar coloms