Ens ho explicava en Joan Baixeras. El Club Hoquei Palafrugell s’ha proclamat el primer equip en assegurar-se l’ascens i formar part de l’OK Lliga. Finalment ho va aconseguir amb una golejada de 4 a 0 contra l’Asturhockey.
Joni Duran: «Ara que sabem que pugem a 1a, anem a pel títol»
Fast & Furious 8
«Te voy a cambiar el signo del Zodíaco de una hostia». Aquest és el tipus de frases que un espera escoltar quan va a veure una vuitena entrega de la saga Fast & Furious. I en aquest sentit, la pel·lícula no decep perquè n’ofereix unes quantes, però no suficients.
Després de la tràgica mort de Paul Walker, Vin Diesel va voler continuar la saga. El primer repte va ser trobar un nou director després que James Wan renunciés a fer-la, tot i tenir un contracte signat per a dues pel·lícules. La mala relació d’aquest amb l’alma mater de la saga, Diesel, el va portar a plegar. Com que ni Rob Cohen, ni Justin Lin, ocupat amb Star Trek: Más allá, van mostrar interès a tornar, Diesel va triar a F. Gary Gray, amb qui va coincidir a Diablo i que venia d’estrenar l’èxit cinematogràfic de la temporada entre la comunitat afroamericana, Straight Outta Compton. Per si hi havia cap dubte, i per molt que Diesel hagi volgut conservar la humanitat del film amb la idea de família, F. Gary Gray és un director molt justet i està a anys llum de Lin o Wan. Aquesta és la pitjor de les entregues des del renéixer de la saga en la cinquena pel·lícula, la millor, en què va passar a ser una saga d’acció i no de curses de cotxes.
L’escull principal ha estat suplir l’absència de Paul Walker, pel que se li ha buscat una mena de substitut natural en el personatge que interpreta Scott Eastwood. Eastwood recorda molt al que era Walker en les primeres pel·lícules. El fet d’agafar un nou actor i convertir-lo en un succedani d’un personatge antic no beneficia a la pel·lícula perquè la comparació és present sempre. Eastwood no arriba mai a fer-nos oblidar a Walker, al contrari.
El millor de la pel·lícula ve de la mà de Dwayne Johnson i Jason Statham per la bona química dels actors i la seva constant rivalitat. I clar, les set pieces, tot i que massa llargues, tremendament espectaculars. I ara anem pel pitjor. Si les fantasmades han estat una constant en la saga, i s’han convertit en la seva gràcia, el nivell d’incredulitat s’ha portat a un terreny perillós que és en el treball de personatges. Aquí actuen de manera incoherent i sense cap tipus de lògica. És més, s’acaben contradient. Com és possible que l’equip accepti de bon grat la incorporació de Jason Statham quan aquest va matar a sang freda a un company? Perquè Vin Diesel es rendeix d’entrada i no busca una solució a la seva situació fins ben entrada la pel·lícula? Si li afegim un empatx de dues hores i quart per un film amb un argument pla que no t’explica res i no desenvolupa ni fa créixer cap personatge, aquest es fa excessiu i acaba avorrint. Però el pitjor de tot és Charlize Theron en el paper de la dolenta. Faré servir la paraula de moda, random per definir el que és aquest personatge mancat de gràcia que esdevé més una caricatura que una altra cosa.
En aquesta pel·lícula no s’han esforçat gens en fer una cosa nova ja que tota ella és un reciclatge d’idees mal aprofitades. A les anteriors, els personatges estaven més ben cuidats, aquí no i per això les escenes d’acció no emocionen i la pel·lícula resulta freda, llarga i avorrida.
Fast & Furious es queda sense benzina. Esperem que les excel·lents xifres de recaptació de la Xina no emmascarin el fet que la pel·lícula no funciona i que no està al nivell de les tres entregues anteriors. Diesel hauria de reaccionar i trobar un director amb prou nivell que tregui a la saga de l’estancament en què ha entrat en aquesta vuitena pel·lícula. Això sí, reivindico un spin-off per Dwayne Johnson i Jason Statham, això sí que valdria la pena veure!
Fast & Furious es queda sense benzina. Esperem que les excel·lents xifres de recaptació de la Xina no emmascarin el fet que la pel·lícula no funciona i que no està al nivell de les tres entregues anteriors. Diesel hauria de reaccionar i trobar un director amb prou nivell que tregui a la saga de l’estancament en què ha entrat en aquesta vuitena pel·lícula. Això sí, reivindico un spin-off per Dwayne Johnson i Jason Statham, això sí que valdria la pena veure!
El dia després
El dia després de Sant Jordi no podríem deixar passar l’oportunitat de recomanar dos autors de l’Empordanet, encara que un d’ells ho sigui no per lloc de residència, sinó per lloc de resistència. Parlo dels nous llibres d’en Miquel Martín, begurenc i autor de capçalera de la Biblioteca de Palafrugell i de l’Adrià Pujol, begurenc que sobreviu a Barcelona. El primer acaba de publicar ‘El riu encès’, títol extret del preciós vers ‘Sóc riu encès, fluint des de l’origen’ de Joan Vinyoli, poeta estimat i estudiat per l’autor. El segon, treu al mercat La carpeta és blava, sobre l’art de collonar, amb disquisicions impressionants d’aquesta manera de ser sorneguera de la nostra terra, amb amplíssima documentació i personatges ben coneguts per els oients de Ràdio Capital.
Ambdós han triat editorials independents i petites. Martín a El Cep i la Nansa, vilanovins que darrerament aposten per autors (joves entre forces parèntesi) de les comarques gironines; Pujol a La Breu, a la col·lecció Cicuta, que ha editat també a joves autors com Anna Carreras, Max Besora o Joan Todó.
Es dóna el cas que Martín prologa el llibre d’en Pujol i aquest, en el seu nou llibre, parla de les converses amb Martín. Es tanca un cercle i ens obliga a conèixer millor els dos autors. Haureu de comprar-los tots dos per copsar el caràcter ben diferent d’un i altre i per adonar-vos del talent que els uneix.
«Al trapo»
De la ressaca del Sant Jordi d’aquest any en parlarem ara mateix al repàs informatiu, però ahir també es va jugar el Madrid-Barça, que com sabeu es va decantar en favor dels blau granes. Jo que sóc poc futboler, em fixo més amb els post partits que amb el matx mateix i avui he trobat una perla que reuneix en una sola persona, totes aquelles coses que em fan sentir vergonya aliena: Passió desmesurada que ratlla el fanatisme, crits, arenga casposa, exigència de «raza», «casta» i altres boniques paraules castellanes de segles enrere i el suggeriment que si esportivament no es pot, cal afegir (com ell diu eufemísticament) pressió. Escolteu a Juanma Rodríguez al programa «El chiringuito».
El temps 24-04-2017
Venim d’una setmana força calorosa i amb molt bon temps, però això aquesta setmana s’acaba, tenim un canvi de temps a la vista a partir de dimarts amb una bossa d’aire fred que ens arriba des del nord d’Europa, per tan, avui dilluns encara mantindrem una jornada amb molt de sol i amb temperatures de fins a 23º de màxima i 5º de mínima.
I com comentava, a partir de demà dimarts, ja començarem a notar el descens de temperatures i començarà a arribar precipitació cap a la tarda.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.