Sergi Carmona: «Volem ser la primera cervesera de Girona i la tercera de Catalunya»
Ja ho vam anunciar al Supermatí. La Brava Beer traslladarà el seu centre de producció de la República Txeca a l’Empordà l’any 2023. L’empresa, que té la seu a Vulpellac, ha anunciat que invertirà entre 8 i 10 milions d’euros en aquesta nova planta. El seu objectiu és produir uns 10 milions de litres a l’any des d’aquesta fàbrica
Armes de construcció massiva
Us en recordeu que diumenge va ser Sant Jordi?
Aquest any em va tocar viure la diada des de l’altre costat de la barrera. No vaig tenir temps de passejar, sinó que em vaig passar el dia venent llibres en una parada al passeig de la Bisbal.
Us ho recomano: canviar de feina per un dia és de les coses més divertides que et poden passar. I en aquest cas, va ser una gran manera de retrobar-me per uns moments amb tot d’empordanesos que no tinc ocasió de veure durant la resta de l’any i posar-nos al dia. Ras i curt: m’ho vaig passar molt bé.
Les poques però intenses hores que vaig passar a la parada em van servir també per descobrir la cara B de la festa. És cert que els llibreters fan l’agost per Sant Jordi, però sobretot és increïble la feinada que es mengen no només aquell dia, sinó també totEs les setmanes prèvies i les que vindran. Vaig al·lucinar amb l’organització que implica muntar una simple paradeta de llibres, tenir tots els que cal tenir, organitzar-los, localitzar-los, conèixe’ls i recomanar-los a qui toca.
Quan ho veus des de dins, t’adones dels grans esforços individuals que ha calgut sumar, any a any, per aconseguir que Sant Jordi sigui avui una celebració a tan gran escala. Passejant pel carrer sembla tot senzill i meravellós. Però les grans coses no s’aconsegueixen espontàniament. I cal felicitar que els llibreters i editors d’aquest país per haver lluitat molts anys per aixecar una gran festa en què ens dediquem a regalar, massivament, aquestes armes de construcció massiva que són els llibres.
L’altre culebrot: El port de Palamós
Fa anys, banys, panys i paranys que el port de Palamós reclama que sigui reconegut com a port Schengen.
Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990 a Schengen per diversos països de la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers. L’objectiu és garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.
L’espai Schengen va entrar en vigor el març de 1995 a Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Posteriorment s’hi han anat afegint la major part dels altres estats de la Unió Europea (amb excepcions com el Regne Unit i la República d’Irlanda, que només hi participen parcialment), a més d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Alguns micro-estats europeus, sense ser-ne membres, hi pertanyen de facto. Des de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam, els nous estats membres de la UE han d’integrar-se també a l’Espai Schengen. Aquest espai Schengen engloba actualment més de 400 milions d’habitants sobre una superfície de 4.312.099 km².
Les normes de l’espai Schengen impliquen, a més de l’eliminació dels controls a les fronteres internes i el seu reforçament a les fronteres exteriors, l’establiment d’una política comuna sobre l’estada temporal de les persones (com el visat Schengen), i la col·laboració transfronterera policial i judicial. Els estats que s’hi adhereixen han de garantir que estan preparats per aplicar les regles Schengen. La seva adaptació és avaluada mitjançant un qüestionari i visites dels experts de la Unió prèviament a la seva incorporació efectiva.
Dit d’una altra manera, significa que a través del port de Palamós hi pot haver lliure circulació de persones, sense controls duaners. Tal i com passa com quan vostès o jo anem a Andorra a buscar sucre, que ja ningú ens demana passaport.
Doncs el port de Palamós (i també el de Roses) reclama ser en aquesta zona de lliure circulació de persones. Aquesta, és una categoria que només li pot donar el Ministeri de l’Interior de l’Estat Espanyol i que normalment dóna a aquells ports dels quals n’és titular.
Però, ai l’as, que el de Palamós, és un port que depèn de la Generalitat de Catalunya (com l’aeroport de Lleida-Alguaire) i cada vegada que sembla que se li donarà aquest tractament, sempre passa alguna cosa que ho retarda. Just la setmana passada, vam saber que el nou motiu que ara alega l’Estat, és que no hi han cel·les per a detinguts. Calabossos, vaja.
La Generalitat ha trigat ben poc a posar-se les mans al cap i farta d’excuses, reclama a l’Estat que li enviï per escrit quines exigències té al respecte, per poder matar el tema d’una vegada.
En el seu dia, la cap de llista del PP a les comarques de Girona, Concepció Veray, va dir a Ràdio Capital que la pilota era a la teulada del govern català, que no feia unes obres quantificades en 250.000€. Era es veu que aquestes obres ja estan fetes, però ara es veu que falten calabossos i per tant, el més calent encara és a l’aigüera. Quin culebrot més avorrit, tu!
El Club Nàutic Port d’Aro insta els socis a participar en el projecte del port
La Generalitat ha posat a exposició pública el projecte del nou port i ha obert un període de 30 dies hàbils per presentar al·legacions. El termini s’esgota a finals de maig i per això el Club Nàutic demana als socis, simpatitzants i a la població que hi diguin la seva. El club recorda que en el seu moment va presentar un estudi d’impacte ambiental de diferents dimensions de bocanes, que forma part del projecte de reforma que s’ha posat a exposició pública. L’entitat afirma que vol un nou port que sigui socialment i ambientalment integrador, que s’adapti a les necessitats dels socis, que sigui útil i que tingui el mínim impacte físic i econòmic possible. D’altra banda, la darrera assemblea del Club Nàutic Port d’Aro ha aprovat reduir un 12% % les quotes de manteniment dels amarradors. D’aquesta manera, l’entitat deixa de ser un dels clubs nàutics més cars de Catalunya. L’augment del 40 al 50% de participació del club dins la Unió Temporal d’Empreses gestora i l’equitat acordada en el Comitè de Gerència han permès al Club Nàutic reduir despeses i optimitzar l’organització interna de l’entitat.
Palafrugell crea una ruta per a persones amb mobilitat reduïda
L’Ajuntament de Palafrugell ha enllestit un projecte demanat per les entitats socials integrades dins del Consell Municipal de Benestar Social. Les àrees d’Urbanisme i Benestar Social han elaborat una ruta i un plànol d’equipaments i serveis municipals accessibles amb cadira de rodes i persones amb mobilitat reduïda. El recorregut i el material s’ha elaborat a partir de les propostes del Consell Municipal pel que fa a barreres arquitectòniques de carrers i voreres a la població. Els principals carrers del centre de la vila formen part d’aquesta ruta, on s’han eliminat barreres i s’han adequat voreres i carres per a les persones amb mobilitat reduïda. El plànol es pot consultar al web de l’Ajuntament i es pot recollir en paper a l’oficina de turisme i altres punts d’informació municipals. La ruta s’anirà ampliant a mesura que les obres en projecte es duguin a terme.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.