Un home de 82 anys ha mort ofegat aquest migdia mentre es banyava a la platja del Racó, entre Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. L’alerta ha arribat al telèfon d’emergències cap a dos quarts de dues, quan testimonis han informat que un home gran havia estat tret inconscient de l’aigua.
Els primers a arribar han estat els socorristes de la platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, que han iniciat les maniobres de reanimació. Poc després, el Sistema d’Emergències Mèdiques ha mobilitzat una ambulància i un helicòpter medicalitzat per continuar l’atenció, però no han pogut fer res per salvar-li la vida.
Fins al lloc també s’hi han desplaçat efectius de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols i una patrulla del cos de Mossos d’Esquadra, que s’encarrega de les diligències.
Aquesta és la cinquena víctima mortal a les platges catalanes des que el 15 de juny va començar oficialment la campanya d’estiu. Aquest mateix matí també hi ha hagut un altre ofegament mortal a la comarca del Garraf.
Davant d’aquesta situació, Protecció Civil de la Generalitat insisteix en la necessitat d’extremar les precaucions a platges, piscines i aigües interiors. Recomanen vigilar especialment els infants, evitar banyar-se després de menjar o si no es troba bé, i seguir sempre les indicacions dels serveis de socorrisme. També recorden que, en cas d’observar una persona amb dificultats dins l’aigua, cal avisar immediatament al servei de socorristes o al telèfon d’emergències.
L’Associació de Titulars d’Embarcacions d’Esbarjo de la Costa Brava (ATEECB) vol una regulació del fondeig que s’adapti a la realitat ambiental de cada punt del litoral. Proposen ordenar l’activitat nàutica segons si hi ha presència de posidònia o si la zona és accessible des de terra.
Segons l’entitat, en aquells punts sense vegetació submarina no caldria abalisament, mentre que a les cales accessibles per terra es podrien limitar les boies a l’espai de platja. A les àrees amb posidònia, aposten per instal·lar boies ecològiques i permetre el fondeig responsable quan aquestes estiguin ocupades.
L’associació ja ha fet arribar la proposta a la Generalitat, als ajuntaments de la Costa Brava i a Capitania Marítima. També s’han incorporat a la Taula de Cogestió del Litoral per treballar conjuntament amb les administracions. Afirmen que la seva voluntat és protegir el medi marí sense excloure els navegants del territori.
Els representants del col·lectiu defensen que cal utilitzar mapes actualitzats per evitar regulacions basades en dades errònies. Consideren que l’últim estudi del Govern no reflecteix l’estat real de la posidònia i proposen elaborar estudis tècnics propis.
El president de l’associació, Joan Alsina Dachs, afirma que cal regular el fondeig només on hi hagi valors ambientals a protegir. També recorda que la navegació tradicional forma part de la identitat de la Costa Brava i que la normativa no l’hauria de fer desaparèixer.
L’entitat es va constituir l’any 2024 i agrupa usuaris de barques petites, com llaüts, velers lleugers o embarcacions amb motor foraborda. Ara, volen sumar esforços per garantir un accés equilibrat al litoral i una millor conservació ambiental.
Privat: L’Ajuntament de Palafrugell referma el seu suport a Oohx!gen per a la promoció i la dinamització comercial
L’Ajuntament de Palafrugell ha renovat el conveni amb l’associació Oohx!gen Palafrugell, Comerç i Negoci, amb una aportació de 17.000 euros. L’objectiu és impulsar la dinamització comercial i empresarial del municipi durant aquest any.
L’alcaldessa Laura Millán i el president de l’agrupació, Albert Gómez, han formalitzat l’acord aquest dimarts. El consistori, a través de l’Àrea de Promoció Econòmica, vol fomentar iniciatives que afavoreixin l’activitat comercial a la vila.
Entre les accions previstes hi ha esdeveniments com l’Oohx!gen Fashion Show i La Comerciada. L’acord també s’inclou dins del Pla d’Acció Comercial de l’Ajuntament, que busca modernitzar el sector, afavorir l’emprenedoria i millorar l’espai comercial urbà.
El conveni reforça la col·laboració entre l’Ajuntament i Oohx!gen, que ja han impulsat conjuntament campanyes com Flors i Violes, Nadal a Palafrugell, el Shop Local Day o la targeta de fidelització Moohla.
L’Ajuntament de Begur ha iniciat aquesta setmana una de les darreres fases de les obres del pàrquing Josep Neras. Aquest dimecres s’hi ha aplicat la segona capa d’asfalt i s’hi han marcat les places provisionals. El marcatge definitiu es farà els dies 30 de juny i 1 de juliol. L’objectiu és posar-lo en funcionament a principis de juliol.
Aquest aparcament forma part del pla municipal de creació de tres nous espais d’estacionament. En total, aquests equipaments aportaran prop de 200 places noves al municipi. Els altres dos espais són el pàrquing de la Vinya de l’Artiga 2 i el de Mas d’en Pinc.
El pàrquing de la Vinya de l’Artiga 2 ja ha estat operatiu puntualment, com durant la catorzena edició de la cursa Puja i Baixa. Ara ja compta amb enllumenat i està pràcticament a punt, pendent només de les tasques de senyalització.
Pel que fa al pàrquing de Mas d’en Pinc, pensat per donar servei als usuaris del camí de ronda i reduir l’afluència de vehicles a la costa, es preveu que estigui enllestit durant la setmana del 30 de juny.
Segons el regidor d’Obres i Manteniment, Jordi Carreras, aquests tres aparcaments són claus per alleugerir el trànsit i oferir alternatives sostenibles. L’Ajuntament vol tenir-los operatius tan aviat com sigui possible, tot i que els terminis podrien variar segons l’evolució dels treballs.
Amb aquesta actuació, Begur reforça el seu compromís amb una mobilitat més ordenada, especialment durant els mesos d’estiu, quan el municipi rep un gran volum de visitants.
Sergi Güell: "Volem que les corredores catalanes puguin fer la seva carrera esportiva al Massi Baix Ter"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
El Club Ciclista Baix Ter manté el seu compromís amb el ciclisme femení, amb una estructura que integra prop de 60 corredores. El president de l’entitat, Sergi Güell, destaca que l’objectiu principal és formar talent femení català i oferir-los una carrera esportiva completa sense haver de marxar fora del territori. L’equip Massi Baix Ter n’és l’exponent màxim.
Aquesta aposta per la formació local ha revertit una tendència dels últims anys, on moltes joves havien de buscar opcions al País Basc o altres zones de l’Estat per tenir accés a equips competitius. Ara, segons Güell, “tenim la millor estructura de Catalunya, tant en volum com en qualitat”, cosa que permet retenir i projectar el talent del territori.
El club també ha estat liderant la Copa d’Espanya, tant a nivell individual com per equips, malgrat no tenir categoria professional. El Massi Baix Ter competeix al màxim nivell estatal i s’ha convertit en un referent per a moltes corredores que aspiren a fer el salt al ciclisme d’elit. L’equip combina corredores locals amb internacionals, mantenint un alt nivell competitiu.
Amb seu a Torroella de Montgrí, el Club Ciclista Baix Ter celebra enguany els seus 35 anys d’història, 17 dels quals dedicats al ciclisme femení. Segons el seu president, han estat pioners en impulsar la igualtat en l’esport, oferint les mateixes condicions a nois i noies.
El pròxim gran repte és el Campionat d’Espanya que se celebra aquest cap de setmana a Granada. El club hi participa amb corredores com Alba Codony i Laura Gómez, que lluitaran per pujar al podi contra les millors ciclistes professionals de l’Estat.
Un alumne de l’institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell, Iván Kapustin, ha tret un 9,8 a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), que és la millor nota de la demarcació de Girona i la quarta de tot Catalunya. L’estudiant assegura que el resultat «era inesperat, sobretot per la sensació que tenia sortint dels exàmens». A més, afirma que va començar més tard del previst a estudiar perquè no necessitava molta nota per entrar al grau que vol estudiar, Bioquímica. De moment assegura que encara no ha decidit si ho farà a Barcelona o Madrid i que ho decidirà els pròxims dies, valorant molts factors diferents.
Iván Kapustin arribava aquest migdia a l’institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell amb pas tranquil i calmat. Ho feia minuts després de rebre una trucada del Departament d’Universitats per informar-lo que havia tret la millor nota de les PAU a la demarcació de Girona, un 9,8, i que es convertia en el quart estudiant de tot Catalunya amb una nota tan alta.
Aquesta calma i contenció de l’Ivan contrastava amb l’alegria desbordada amb què el rebien els professors de l’institut, felicitant-lo per la fita aconseguida. Conjuntament, comentaven la nota i detallaven quins són els passos que seguirà a partir d’ara l’estudiant. Kapustin ja ha avançat que el seu futur passa per anar a Barcelona o Madrid per estudiar un grau de Bioquímica.
L’estudiant afirma sentir-se molt atret per la biologia però que els estudis a l’Estat són «massa genèrics» i hi ha moltes assignatures que no li interessen. Per això ha apostat per fer Bioquímica, que és «més específic» tot i que no sigui l’àrea que més li interessa i que sigui un àmbit massa específic en comparació amb Biologia. «A Espanya passes de carreres molt genèriques a d’altres molt específiques, no hi ha terme mitjà com en altres països d’Europa», explica l’estudiant amb la nota més alta de Girona.
Kapustin afirma que el resultat ha estat «inesperat» perquè no tenia la sensació d’haver-ho fet tan bé quan sortia de cada prova. A més, explica que va començar a estudiar «més tard» del previst perquè no necessitava tanta nota i «sempre fa mandra estudiar». Malgrat tot, ha tret la millor nota de les PAU a la demarcació.
Una nota que l’estudiant creu que podria haver estat superior amb l’anterior model de les PAU. «A l’examen de química podria haver tret més nota perquè hi havia molts models d’anys anteriors i això hi ajuda», detalla l’alumne de l’institut de Palafrugell. Malgrat tot, no veu malament el canvi de model.
A l’hora de preparar-se les PAU, Iván Kapustin va fer-ho «reforçant les assignatures que ponderen per a la fase específica». D’aquesta manera, l’estudiant va dedicar més hores a matemàtiques, química i biologia, però també a les «matèries que per naturalesa són més difícils com ara filosofia». Per contra, va dedicar menys estona a altres assignatures com ara les de llengua. «Per l’examen d’anglès no vaig estudiar res i pel de català vaig fer-ho una mica el dia abans», detalla Kapustin.
