El Cercle Català d’Història i l’empresa SOT Prospecció Arqueològica ha realitzat un estudi a l’interior de l’antiga emissora. El Cercle Català d’Història, que sosté la presència d’una antiga vila marinera i un port comercial a Pals, ha fet els treballs de reconeixement del terreny mitjançant la tècnica del georadar. L’objectiu seria esbrinar l’extensió i forma que tenia aquesta antiga vila marinera i tenir més de l’entorn, on també hi ha ubicada la Torre Mora de Pals.
Joaquim Ullan: «Els palsencs han d’entendre que el seu poble era una vila reial»
John Wick: Pacto de sangre
John Wick es va estrenar el 2014. Diverses circumstàncies van fer que es convertís en una pel·lícula de culte. El protagonista era Keanu Reeves qui es trobava en un dels moments més baixos, comercialment parlant, de la seva carrera. John Wick era un assassí de la màfia retirat que després de perdre la dona, el fill del líder de la màfia russa li roba el cotxe i li mata el gos, l’últim regal que li va fer ella. A partir d’aquest moment Wick torna a l’acció i es dedicarà a matar a tots i cadascun dels mafiosos. John Wick es va caracteritzar per unes escenes d’acció brillants, a l’estil de produccions orientals com The Raid. Curiosament les distribuïdores espanyoles, amb la bona vista que les caracteritza, no la van ni estrenar, però el boca-orella va fer créixer el mite de la pel·lícula i la gent va haver de recórrer a altres mètodes com a única via per veure-la. Afortunadament, la segona part es pot veure en sales comercials a casa nostra.
La segona entrega aprofundeix en el passat del personatge, en la seva faceta més humana i en la d’assassí professional. En aquesta ocasió, Wick ha de tornar novament a la professió de la qual s’havia retirat a conseqüència d’un pacte de sang que va signar amb el mafiós Santino D’Antonio.
John Wick: Chapter 2, que m’agrada més que el subtítol innecessari que li han posat aquí, triomfa més enllà del que ho feia la primera part, conservant tot allò que la va convertir en una pel·lícula d’acció de referència, al mateix temps que amplia el seu univers. És més, queda obert per continuar-lo ampliant en futures entregues,
Repeteix a la direcció Chad Stahelski, qui juntament amb Keanu Reeves li hem de donar les gràcies per recuperar les escenes d’acció clàssiques, amb magnífiques coreografies, que se segueixen i s’entén tot el que passa, no pas com les marejants escenes d’acció de microsegons que han proliferat en els últims anys, les quals se les suposa modernes. John Wick no només destaca per la violència seca i les lluites cos a cos realitzades de forma brillant, també per la posada en escena de les mateixes. Totes elles tenen una força pròpia que les fa úniques en la pel·lícula. Mai la dansa i la violència havien estat tan juntes.
De les escenes d’acció podríem parlar del pròleg, que en realitat és un epíleg de la primera pel·lícula, l’escena de Roma que es mou en diferents escenaris i la de la part final, un no parar, que en un moment homenatja, amb una volta de mitjó, a les escenes amb miralls laberíntics. Totes aquestes seqüències adornades amb un excel·lent treball de fotografia que esdevé una filigrana, sobretot per la il·luminació.
També és un plaer retrobar-se amb els personatges interpretats per Lance Reddick (Fringe), John Leguizamo i Ian McShane, així com la incorporació Laurence Fishburne. Tots ells tenen alguna cosa a aportar i engrandir aquest sindicat d’assassins dels qual forma part John Wick i que té la seu en el Continental. La part més fluixeta dels actors recau en el malvat que interpreta Riccardo Scamarcio, que poca cosa aporta a part de mostrar-se odiós.
John Wick adquireix ja el sinònim de violència elegant, i quina vestimenta millor per repartir que aquests vestits que llueix Reeves amb una elegància envejable. Un Reeves que ha entès quins són els papers que millor li van i que treu un rendiment brutal de la seva carència de talent per interpretar.
John Wick. Chapter 2 és una pel·lícula per asseure’s a la butaca del cinema i gaudir-la, mentre Wick va acumulant cadàvers al seu voltant de manera que al cap de 5 minuts ja n’haureu perdut en compte. Poc importa que no tingui una trama complicada ni profunditat en els personatges, quan la imatge i el so de la pel·lícula ens porta tant plaer. Final obert per una tercera entrega que esperem que arribi aviat.
Si Bob Dylan és Déu…
Quan Bob Dylan va guanyar el premi Nobel de literatura i no el trobaven per comunicar-li. I no sabien si l’acceptaria. I tampoc sabien si l’aniria a recollir, va sortir publicat el nou disc d’en Jaume Sisa, Malalts del Cel. En una entrevista li van preguntar pel tema Bob Dylan, i en Sisa va contestar de forma genial: «Però què es pensen aquests del Nobel, Bob Dylan és Déu!».
Que Bob Dylan no és Déu i que finalment va recollir el premi ja ho sabem, però que aquesta frase amaga una veritat que cal tenir en compte, també.
La idea de l’artista, entès com una ànima lliure, intel·ligent i creativa que és l’avantguarda de la humanitat sorgeix al segle XVIII amb el romanticisme.
Deia Percy Shelley que els poetes són els legisladors no reconeguts de la humanitat. Davant d’algú que pensa lliurement, que no depèn econòmicament de ningú i que té una actitud creativa a favor del bé comú, no hi ha premi, suborn o pressió que valgui.
I precisament vull tancar aquest article amb el boicot que Ciudadanos i el PP des de les institucions han realitzat cap a un concert d’Albert Pla a Oviedo i l’article als diaris que va publicar l’artista.
Però què es pensaven aquella gent, que callaria?! Que no els hi passaria la mà per la cara? Que no seria capaç amb un simple i solitari article en un diari digital de treure’ls-hi totes les vergonyes de forma magistral?!
Ai, pobres mortals, si Bob Dylan és Déu, Albert Pla és Sant Pere, carai!
Empordà of cards Vol.2
/
RSS Feed
Divendres passat us vam explicar en aquest mateix programa, com ens agrada la sèrie House of cards i ens plantejàvem una versió empordanesa d’aquesta sèrie de trames polítiques. Ahir en aquest mateix programa, també vam advertir que la setmana pintava moguda i a última hora del dia ja us vam avançar a través del nostre portal de notícies, que el govern de Palafrugell saltarà pels aires, si es confirma el que Esquerra i el PDeCat han avançat que explicaran en roda de premsa el proper divendres.
En Toni i la Sílvia us detallaran tot el que sabem fins ara d’aquest possible escenari polític que s’obre a Palafrugell, però abans deixeu-me que us expliqui que si tot això us ho hem anat avançant, és perquè al darrere d’aquest programa hi ha la feina i el seguiment d’un equip de gent incansable, amb en David Parreño que rastreja fins a l’últim racó, amb en Dani que ho segueix i amb en Toni que ho ordena.
Quan us vam dir al començament de la temporada, que volíem esdevenir un mitjà d’informació de referència al Baix Empordà no era una afirmació gratuïta i quan passen coses com aquesta, és quan més ganes tenim de guanyar-nos un lloc a la vostra llista de favorits.
No cal que us digui, que us mantindrem absolutament informats de tot el que passi a Palafrugell (i també a la resta de la comarca) i que tot allò que passi, potser no ho sabreu abans amb nosaltres, però us ho explicarem millor que ningú.
El temps 03-05-2017
Avui el dia seguirà força inestable, amb núvols compactes sobretot cap al migdia que donaran lloc a ruixats. Les temperatures es mouran entre els 17º de màxima i els 10º de mínima.
Dijous el dia serà força més estable, ja sense precipitació i amb temperatures que aniran a l’alça.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.