La família de Josep Lluís Ortega Monasterio, compositor de l’havanera ‘El meu avi’, acusa l’Ajuntament de Palafrugell de censurar la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. En un comunicat denuncien que es vulnera la presumpció d’innocència i parlen d’una “profunda indefensió”. També retreuen a l’Ajuntament que es prengui aquesta decisió sense respectar els drets fonamentals del compositor.
Després de gairebé seixanta anys, la tradicional Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell no es tancarà amb ‘El meu avi’. L’alcaldessa de Palafrugell ho va anunciar aquest dijous. La notícia ha provocat la indignació de la família del compositor, que considera injustificable l’exclusió de la peça més emblemàtica del repertori.
El comunicat recorda que hi ha un procediment judicial obert contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la periodista Anna Teixidor. L’origen és el documental ‘Murs de Silenci’, on es vincula Ortega Monasterio amb casos d’explotació sexual de menors. Segons la família, aquest documental està “ple de falsedats”.
La família defensa l’honor del compositor i reivindica el seu paper clau en la consolidació de la cantada. Expliquen que Ortega Monasterio va ser un dels seus impulsors i que, en els primers anys, fins i tot hi va aportar diners de la seva butxaca per assegurar-ne la continuïtat.
Segons els familiars, Ortega Monasterio ja es va defensar d’aquestes acusacions en vida. Asseguren que les denúncies provenien d’una venjança promoguda per sectors militars contraris al seu activisme cultural i polític. També critiquen que ara es censuri una havanera que, en el seu moment, va esquivar la censura franquista i permetia cantar en català en un espai públic.
Privat: Verges promou la realització d’un vitrall dissenyat fa cent anys per l’arquitecte Rafael Masó i busca finançament
Verges ha recuperat un disseny històric de l’arquitecte gironí Rafael Masó. Es tracta d’un vitrall projectat l’any 1925 per a l’església parroquial del poble, que s’ha instal·lat ara, gairebé un segle després.
El vitrall, de més de dos metres d’alçada, mostra la figura de sant Pere. S’inaugurarà aquest diumenge 29 de juny, a tres quarts d’una del migdia. La data s’ha escollit perquè coincideix amb la festivitat del sant.
L’obra s’ha fet realitat gràcies a una iniciativa ciutadana que es va presentar fa un any. Els veïns van impulsar una campanya de micromecenatge porta a porta per finançar el projecte.
El taller Can Pinyonaire, amb seu a Girona, ha estat l’encarregat de donar forma al vitrall amb una execució molt acurada. Amb aquesta acció, el poble de Verges vol retre homenatge a la figura de Rafael Masó i recuperar una peça pendent, considerada un acte de justícia artística.
Biffy Clyro anuncien nou disc: “Futique” veurà la llum aquest setembre
Segons ha explicat el vocalista Simon Neil, el disc és “una exploració d’idees, objectes o relacions que existeixen al llarg del temps”. Neil afegeix que: “Mai som conscients de quan fem alguna cosa per última vegada, i en això hi ha una bellesa i una tristesa. Quin serà el teu Futique? La idea de l’àlbum va sorgir a partir de com ha canviat la nostra percepció de la memòria en l’era digital. Encara que sovint recordem amb nostàlgia allò que trobem a faltar de la nostra joventut, també pot ser que estiguem donant per fet coses del present que potser enyorem en el futur.”
Amb aquest treball, el grup també vol transmetre un missatge de gratitud, animant la gent a valorar el present i a aturar-se per apreciar allò que tenen, en comptes de deixar-se arrossegar pel ritme frenètic del dia a dia.
Com a avançament, ja es pot escoltar “A Little Love”, el primer senzill del disc, continuació de A Celebration of Endings (2020). La producció ha anat a càrrec de Jonathan Gilmore, conegut per treballs amb The 1975, Rina Sawayama i Beabadoobee, entre d’altres.
Només 1 de cada 4 euros que es recapten amb impostos vinculats a l’habitatge es van reinvertir en polítiques habitacionals el 2023. Així ho ha denunciat un informe conjunt de les càtedres de la UPF d’APCE i de Tecnocasa que s’ha presentat dijous. Els autors de l’estudi, basat en municipis de més de 25.000 habitants, han recordat que Espanya es troba entre els països amb impostos més elevats en l’habitatge de propietat i que, en canvi, inverteix un terç de la mitjana de la Unió Europea en polítiques d’habitatge. Sant Cugat, Sitges i Esplugues són els municipis que menys diners destinen a aquestes polítiques amb relació al que reben mentre que Salt, Olot i Santa Coloma són els que tenen una proporció més alta entre recaptació i inversió.
L’informe quantifica en 5.000 milions d’euros per 14 tributs i impostos relacionats amb l’habitatge durant el 2023 a Catalunya i ho compara amb la despesa efectiva en polítiques d’habitatge que “tan sols” va superar els 1.500 milions d’euros, un 25% del total. La proporció entre els recursos recaptats i invertits s’ha incrementat en els últims anys per l’efecte dels fons Next Generation en els últims anys i el 2019 era de gairebé el 16%.
“Des de les administracions públiques diuen que l’habitatge és molt important, però quan vas a buscar a les línies pressupostàries on diu què li toca no hi ha gairebé res”, ha dit José García Montalvo, catedràtic d’Economia de la UPF i director de la càtedra Tecnocasa – Universitat Pompeu Fabra, que ha assenyalat que hi ha països com França, Països Baixos o Finlàndia que gasten 10 vegades més en aquestes partides.
Els municipis van destinar a habitatge de mitjana una despesa del 22% del recaptat, mentre que per part de la Generalitat va ser un 13% i de l’Estat, un 168%. Els autors de l’estudi han matisat la dada estatal tot recordant que molts dels tributs estatals es recapten també en l’àmbit autonòmic i insistint en l’efecte a l’alça que han tingut els fons europeus.
L’informe proposa condicionar una “part significativa” dels ingressos obtinguts pel que anomenen “fet imposable habitatge” a la seva reinversió directa en polítiques habitacionals. Segons els càlculs dels autors de l’estudi, si durant els pròxims anys es destinés el 75% d’aquesta recaptació a polítiques habitacionals, Espanya podria acabar amb el dèficit d’habitatge social i alinear-se amb els estàndards europeus.
“Dir que l’habitatge és el cinquè pilar de l’estat del benestar no es demostra ni amb discursos ni amb regulació sinó amb recursos i fent inversió en una política d’habitatge estable i sostinguda en el temps”, ha afirmat Josep Maria Raya, catedràtic d’Economia Aplicada de la UPF i director de la Càtedra APCE – UPF.
A Espanya, només l’1,13% del parc total d’habitatge es dedica a lloguer social, unes xifres molt per sota de la mitjana de l’OCDE (7,75%) i a gran distància de països com Dinamarca (21,2%), Àustria (23,6%) o Països Baixos (37,7%). En canvi, en comparació amb altres països l’Estat espanyol té una càrrega més elevada en adquisició, tinença i transmissió d’habitatges, amb un tipus marginal efectiu d’un 30,3%, enfront del 9,7 de l’OCDE i del 6,5% de la Unió Europea.
Un altre problema que han assenyalat és la poca elasticitat de l’oferta en comparació amb la resta d’Europa que fa que “quan els preus de l’habitatge pugin molt” -com ho han fet recentment- l’oferta reacciona “molt poc”.
D’altra banda, l’informe xifra la pressió fiscal i la inversió dedicada també per municipis i conclou que Sant Cugat (9,01%), Sitges (12,3%) i Esplugues de Llobregat (14,3%) són els municipis que menys diners destinen a habitatge amb relació al que recapten. A l’extrem contrari hi ha, Salt, que reverteix a polítiques d’habitatge un 43,9% del que recapta. A continuació hi ha localitats com Olot (36,73%), Santa Coloma de Gramenet (35,97%), Manresa (34,84%) i Ripollet (33,04%).
L’estudi mostra una diferència per renda clara entre els que més reinverteixen i els que menys. “Si el percentatge és més reduït és perquè el denominador és més alt i estàs recaptant més i si recaptes més és perquè el preu és més alt i és un municipi més ric”, ha detallat Raya.
D’altra banda, l’estudi mostra que Barcelona representa el 42,3% del total que recapta la Generalitat per habitatge a Catalunya.
L’estudi també denuncia que molts dels municipis amb taxes urbanístiques més elevades no demostren una millor gestió en el servei prestat, com ara en el cas de la taxa per llicència urbanística, en la qual “gairebé mai” es compleix el termini de 3 mesos que marca la llei.
Al seu torn, el president d’APCE Catalunya, Xavier Vilajoana, ha assegurat que les administracions tenen a la seva mà la possibilitat de facilitar l’accés a l’habitatge de forma immediata reduint els impostos, que representen un 30% del seu cost, i també permetent als municipis invertir el superàvit dels pressupostos municipals, revertint una restricció imposada pel PP.
Els autors de l’estudi han assenyalat altres incongruències normatives com ara que l’habitatge de protecció social de lloguer estigui “més gravat” que el de venda i també han demanat eliminar els gravàmens de l’Impost de Transmissions Patrimonials a joves amb pocs recursos i els impostos a la construcció d’habitatge social.
L’exposició “La Costa Xava” d’Helena Roig reflexiona sobre la representació i transformació del turisme a la Costa Brava al Museu de la Mediterrània de Torroella. Helena és molt crítica amb el tipus de turisme xava. Diu que el màxim exponent d’aquest perfil de turisme el trobariem a llocs tant populars com, el MAS SORRER o al WHITE SUMMER . L’exposició es podrà veure fins a final d’agost. L’Helena ho ha explicat a DE CAP A CAP, amb Joan Bosch.
L’Hospital de Palamós ha activat el servei ICO24hores per atendre les urgències dels pacients amb càncer. Aquesta nova línia telefònica està disponible tot el dia, cada dia de l’any, i ofereix atenció especialitzada per a persones que segueixen tractaments oncològics o hematològics.
Fins ara, els pacients només podien consultar problemes de salut entre les vuit del matí i les tres de la tarda, de dilluns a divendres. Fora d’aquest horari, calia anar directament al servei d’urgències. Amb ICO24hores, poden trucar a qualsevol hora per rebre consells o saber si han d’anar a l’hospital.
El nou servei ajuda a millorar la seguretat dels pacients al seu domicili. També permet aprofitar millor els recursos dels serveis sanitaris, evitant consultes innecessàries i derivant només els casos que realment ho requereixen.
La línia ICO24hores funciona en altres centres de Catalunya des de fa gairebé vint anys i ara arriba també a Palamós. Forma part de la xarxa de l’Institut Català d’Oncologia, que coordina l’atenció amb diversos hospitals del territori.
Amb aquesta incorporació, l’Hospital de Palamós garanteix una atenció més equitativa i personalitzada als pacients oncològics. El servei busca millorar la qualitat de vida durant tot el tractament, oferint un suport continuat més enllà de l’horari habitual.
