Alien: Covenant
El Baix Empordà és on hi ha més participació en els programes de detecció de càncer
Els programes de cribratge de càncer han permès detectar la malaltia a 1.685 persones a les comarques gironines. D’aquests, 169 van ser durant el 2016. L’any passat, les proves van permetre diagnosticar 91 càncers de mama i 78 de còlon i recte. En els setze anys que fa que es va començar a implantar, 487.584 persones s’han fet les proves per intentar agafar a temps aquests tumors.
Les comarques amb millors xifres de participació són el Baix Empordà i el Ripollès, mentre que les que presenten menys adhesió són el Gironès i el Pla de l’Estany. El programa de cribratge de càncer de còlon i recte, que es fa a partir d’una anàlisi per detectar si hi ha restes de sang a la femta, es va començar a implantar a la Regió Sanitària de Girona l’any 2013 pel Baix Empordà, on ja s’està fent la tercera ronda. Durant l’any 2015 el programa es va anar implantant progressivament a tota la Regió Sanitària (primer a la Garrotxa i al Ripollès i, uns mesos més tard, a la resta de Regió). Aquest mes de gener van sortir les primeres cartes de la tercera ronda del Baix Empordà i de la segona ronda de Ripollès i Garrotxa. A finals de 2017 s’acabarà la primera ronda de la resta de la Regió Sanitària.
Tecnologia i oci digital 17/05/2017
Nova versió del virus Wannacry
Les autoritats xineses han anunciat que han descobert una nova mutació del virus WannaCry, responsable del ciberatac a escala mundial que ha afectat més de 179 països i uns 230.000 ordinadors des de divendres, segons informa el diari oficial Global Times.
L’Administració del Ciberespai, el Departament de Seguretat Pública de Pequín i la Comissió Municipal d’Economia i Tecnologia de la Informació de Pequín van emetre diumenge un comunicat en el qual van assegurar que aquesta nova versió del virus, WannaCry 2.0, s’ha saltat les mesures de seguretat implantades després del primer atac.
Espanya és el 16è país del món amb més infeccions pel virus
I en relació amb aquest mateix tema, aquest dimarts hem conegut que Espanya ocupa la posició 16 de la llista de països afectats per les diferents variacions del virus amb 1.200 infeccions.
Els països més afectats són la Xina, Rússia, Estats Units i Regne Unit, on hauria afectat a sistemes o xarxes que podrien haver impactat en serveis essencials de salut, transport o sistema financer, si bé aquestes infraestructures no eren l’objectiu principal del ciberatac.
Un jove britànic de 22 anys frena l’expansió del Wannacry
Un jove programador britànic de 22 anys va frenar desde casa seva la propagació del virus evitant la infecció d’uns 100.000 ordinadors més. A grans trets, el jove va descobrir una errada de programació en el codi del virus que li va permetre endevinar que si registrava un domini fictici que el virus feia servir per aturar la seva pròpia propagació, aconseguiria frenar la seva expansió. Tot plegat li va costar menys d’11 dòlars i unes quantes hores de feina. Ara, el noi col·labora amb el departament de seguretat britànic.
Microsoft alerta els governs per no actualitzar els sistemes operatius
No deixem encara aquest tema, perquè Microsoft ha criticat als governs de tot el món per els seus mètodes de «acumulació de vulnerabilitats» .El president i principal assessor legal de Microsoft, Brad Smith, ha advertit en el bloc oficial de la companyia tecnològica que l’apilament de vulnerabilitats informàtiques per part dels governs s’ha convertit en un patró emergent que causa danys generalitzats quan la informació es filtra.
Smith ha comparat l’atac del programa maligne WannaCry al robatori d’armes convencionals a l’Exèrcit nord-americà per exigir als governs que canviïn els seus mètodes i s’adhereixin a les mateixes normes que regeixen el món físic.
Facebook es llença a la TV
Facebook té una nova ambició: la televisió. Entrarà així a competir amb Amazon, YouTube i Netflix, que ja produeixen contingut de qualitat per les seves plataformes. Facebook espera estar a punt per començar a emetre des de mitjans de juny.
S’estrenarà amb una vintena de programes diferents amb dos enfocaments. Seran shows de qualitat, amb alt cost de producció, més propers al que es veu a la televisió de pagament, i, d’altra banda, uns episodis més curts, d’una durada d’entre cinc i 10 minuts, de manera que puguin completar 24 hores de programació continuada.
Apple també ha anunciat dos programes, encara que sense una data clara de sortida.
Comdemnat per jugar a Pokémon dins d’una església
Un jutge ha condemnat a un famós youtuber rus per incitar a l’odi amb vídeos antireligiosos després de gravar-se jugant a Pokémon Go en una església. Ruslan Sokolovski, de 22 anys, encara no ha rebut sentència, però podria enfrontar-se a una condemna d’entre tres i cinc anys de presó.
Tal com informa BBC News, Sokolovski va publicar un vídeo en què se’l veia jugant a Pokémon Go a l’interior de l’Església de Tots Sants de Yekaterinburg, la seva ciutat natal, a l’agost de 2016, quan el fenomen al voltant del videojoc estava a l’alça. El vídeo era, en certa mesura, una resposta a les noves multes que el govern estava posant als que insultessin les creences dins de llocs religiosos.
L’FBI va pagar 900.000 dòlars per hackejar un iPhone
L’FBI va pagar 900.000 dòlars (al voltant de 824.000 euros) perquè una firma especialitzada en seguretat desbloquegés l’iPhone del terrorista de San Bernardino, xifra que l’organisme havia ocultat i que diversos mitjans de comunicació van denunciar el passat mes de febrer.
Amb la confirmació d’aquesta dada, es tanca la història al voltant del hackeig de l’iPhone 5C, que l’FBI va fer sense Apple, ja que la companyia no va voler col·laborar amb un tema que considerava contraproduent per a la resta dels seus usuaris.
Noves funcions d’Snapchat
Snapchat ha anunciat una sèrie de canvis a l’aplicació, entre els quals hi ha el que qualifiquen d'»infinit» en les publicacions o «snaps». A partir d’ara, els usuaris tindran l’opció de «permetre al receptor disfrutar d’un ‘snap’ tant temps com vulguin».
En un article a la seva pàgina web, Snapchat assenyala que, un cop el receptor hagi acabat de veure la publicació i el tanqui, s’eliminarà com és habitual».
L’aplicació també ha incorporat un «esborrador màgic» a les seves imatges que creen els seus usuaris.
Rècord de retuits amb premi
Un adolescent nord-americà ha batut el rècord mundial de retuits. La piulada de Carter Wilkerson, un estudiant de secundària de Nevada, ha superat la que fins ara tenia el rècord, un tuit amb una fotografia on apareixen diverses estrelles de Hollywood com Bradley Cooper, Jennifer Lawrence, Julia Roberts, Maryl Steep, Brad Pitt o Angelina Jolie.
Wilkerson va enviar un missatge a la cadena de menjar ràpid Wendy’s preguntant quants retuits li demanaven per servir-li nuggets de manera gratuïta durant un any. La cadena li va contestar amb una xifra exagerada, 18 milions. Doncs bé, el noi els ha aconseguit.
La cadena de menjar ràpid s’ha compromès a donar 100.000 euros a una organització dedicada a trobar cases d’acollida per a nens i li ha concedit el seu desig a Wilkerson: nuggets gratuïts durant un any.
Pacten 13 anys i mig de presó pel crim de Palafrugell
Imparable corrupció
En el descobriment de la corrupció anem cada dia més lluny. Fa quinze dies semblava que no podíem superar-nos però ara, cada matí ens desperta el nom d’un altre presumpte lladre o un robatori mes i sempre més impensat, d’algun d’aquells que ja han demostrat ser-ho, o un nou famós en política defensor d’amagar la evident corrupció davant de la justícia. I no només la dels que sense cap mena de consciència munten complicadíssims negocis internacionals, falsos, per quedar-se tranquil·lament amb el producte de la seva estafa. Aquets son simplement això, delinqüents , al fi i al cap fan el que han de fer per ser com volen ser, simplement lladres de guant blanc o rosa o negre però lladres a la fi, de lo qual no sembla pas que sen avergonyeixin, es planten tan frescos davant les pantalles de la TV com feien mentre robaven i no se sàvia encara, quan ens sermonejaven sobre la nostra obligació de ser estrictes en el compliment del deure de ciutadans i no estafar al fisc, que al fi i al cap, deien, es nomes estafar als beneficiaris dels pagaments a Hisenda, es a dir, els ciutadans, nosaltres mateixos.
A casa nostra ens hem trobat amb un altre espècimen de lladre de les arques públiques, aquell que no creient que el delicte econòmic ho es com a tal, s’ha passat la vida sermonejant-nos com si la seva feina com a governant no fos mes que fer-nos veure que havíem de ser bons catalans, bons a la seva manera, es clar, com parla atot hora un prohom convençut que passarà a la historia com el salvador de la pàtria.
Pobra, trista, bruta i dissortada pàtria, deia el nostre poeta Espriu com si quan va escriure aquestes doloroses paraules ja sabes què ens esperava o potser veient com havia quedat la pàtria després de com l’hem tractat els ciutadans, i no només quan es tracta de banderes i estelades. Perque en front d’aquet sàtrapa que ens ha tocat conèixer, suportar i resistir potser no hem protestat prou ni hem denunciat prou aquells vint i pico d’anys de govern que encara hi ha qui defensa dient que, sigui com sigui, la feina que es va fer va ser “treballar per la pàtria”, i nosaltres seguim fent lo que sempre fem, callar, tu no t’hi fiquis, tu a lo teu, no fos cas que tingués raó aquell pretès líder que seguia els preceptes que coneixem els que hem viscut la església franquista, i al final resultés que fos veritat que el delicte econòmic no existeix o al menys no fos tan execrable com el delicte sexual que la doctrina catòlica ha imprès en l’ADN dels ciutadans dels països de la Mediterranis.
Tot plegat, en parlem o no en parlem, això es lo que ha passat a Catalunya i així ens ho hem empassat. Vol dir que si no em protestat en som també una mica responsables. I no podem per menys que preguntar-nos: on trobarà la salvació aquesta nostra pobra, bruta, trista i dissortada pàtria estant una bona part de la societat, conformada amb el delicte comés durant tants anys, acceptant-lo, justificant-lo i fins i tot traient-ne partit?
Ens faria falta un reconeixement i un coratge que com a societat no sembla pas que tinguem, només el veig en uns quants que volen fer-se escoltar, estan disposats a lluitar, però que davant seu només troben indiferència, silenci i nous projectes que mai ho podran ser del tot autèntics i esperançadors projectes, fins que com a poble no haguem reconegut aquest immens i familiar robatori no només com un problema o una anècdota, sinó com una verdadera tragèdia que s’ha fet un còmode lloc d’acceptació en la consciència d’una gran part de la gent d’aquest país. Com si el que em viscut i patit que deixarà una marca difícil d’esborrar en la nostra identitat, no fos més, com va dir l’inefable senyor Mas, un assumpte d’ordre particular que només afecta al senyor Pujol.
Per sort, al menys la broma, la ironia, el sarcasme juguen darrerament una part de la funció que pertany a la protesta, a la crítica, a la lluita per un país millor, per un mon millor.
Sobre Eurovisió i la música a la televisió
Volia estalviar-me el comentari al respecte del festival d’Eurovisió que es va celebrar aquest dissabte, però o bé la manca d’inspiració o el martelleig permanent de la idea, han fet que em decideixi a tirar per aquí.
Ja fa temps que sentim a dir que és un festival caspós, que la música que s’hi escolta no val res, que és un esdeveniment de freakys, etc. Però també és cert, que d’allà n’han sortit artistes o cançons que han fet fortuna i història i cal no oblidar, que l’audiència milionària li dóna suport, així que o tan freaky no deu ser, o bé el festival és un reflex de la gent que se’l mira i el segueix.
El cert però, és que vivim una època en la que la música o els artistes de la música, han desaparegut gairebé de la televisió. Tot i que s’escolta més música que mai, tot i que hi ha més concerts que mai, la televisió li dóna l’esquena i només la treu a passejar en moments comptats o com a acompanyant d’imatges d’altre tipus.
Tanmateix, el festival d’Eurovisió representa el concurs musical (per no dir també el programa musical) amb més audiència de la història de la televisió i cada any revalida aquesta posició hegemònica aplegant més de 200 milions de persones que ja setmanes abans parlen de les músiques que s’hi presenten i el dia del concurs, vibren com pocs moments durant la resta de l’any. I encara una cosa més que aconsegueix l’esdeveniment. En un moment en el que a casa hi han més d’un televisor i en el que tothom consumeix vídeo a través del seu propi dispositiu, Eurovisió segueix aplegant família senceres o grups d’amics al voltant d’una única pantalla i parant màxima atenció al que passa damunt de l’escenari.
Comptat i debatut, doncs, potser el festival no és tant dolent o tant freaky com sembla, si aconsegueix unir allò que l’home i la màquina han separat gràcies a una cosa tan simple i a l’hora com la música.






