Aina Martínez: «A la llarga voldria arribar a fabricar el chip-loc»

L’Aina Martínez ha guanyat els premis del IX laboratori d’idees empresarials que organitza el consell comarcal. Ho ha fet en la categoria d’idea més innovadora i original presentant la idea d’un chip-loc, un petit mecanisme de geolocalització.

Les micronacions

Estic enganxat a un llibre, i això sempre és motiu de celebració. El culpable és l’italià Graziano Graziani, autor de l’Atles de Micronacions. I què és una micronació?

Doncs alguna cosa molt semblant a qualsevol altra nació, però tan petita o inofensiva que la resta d’estats se l’han presa en broma. De fet, és habitual que també els mateixos impulsors es prenguin la seva micronació en broma des del principi, i això ha permès que perduressin en el temps i que algunes puguin presumir d’una història excepcional i trufada d’anècdotes.

Posem quatre exemples:

Sealand, ubicada en una antiga plataforma militar al mar del Nord. La República de Minerva, un atol semisubmergit a la Polinèsia. El Principat de Hutt River, que de fet és una granja a l’oest d’Austràlia. O bé dues grans obres d’art construïdes en plena natura a Escandinàvia, que són el cor del Principat de Ladònia.

Cadascuna d’aquestes micronacions ha nascut per motius ben diferents però sempre pintorescos. Des d’experiments socials fins a reivindicacions personals, passant per accions artístiques. Però el més interessant és que sempre s’han perllongat en el temps utilitzant com a eina bàsica el sentit de l’humor.

Mentre passo les pàgines, vaig tramant la meva micronació. M’inventaré una bandera , la plantaré a les Formigues i declararé la independència. I us vendré a tots segells de correus i passaports per internet.

Endavant com els crancs

Segurament si algun dels treballadors de la indústria del suro de Palafrugell de principis del segle XX, veiés com ha evolucionat el món, pensaria que li estan parlant d’un altre planeta. Segurament si a un espanyol de classe mitjana de la jove democràcia post dictatorial li ensenyessin per un forat del pany, com ha canviat el seu país al S.XXI preguntaria si allò que veu és Espanya. I probablement si a un treballador com vostè o com jo (tot i que menys), a mitjans dels 90 li expliquessin que pràcticament res del que assumeix com a modernitat i futur, seria com s’ho imagina, tampoc n’estaria gaire convençut.

Que el S.XXI ens ha canviat com un mitjó és una obvietat. el que ja no ho és tant, és el sentit positiu d’aquest canvi. La revolució digital ha transformat en 10 anys, més coses que les revolucions dels darrers 150 anys i això, que té molts avantatges, amaga certs inconvenients. D’entrada que la regressió de drets i llibertats que abans era evident perquè es palesava tastant la porra d’un policia (per exemple), ara queda camuflada sota el paraigua del progrés capitalista. El sistema econòmic que ha triomfat, per la seva condició del menys dolent comparat amb els altres, és a l’hora el més injust.

És aquest sistema el que ha permès que persones superdotades inventessin tot tipus de dispositius que ens mantenen connectats les 24 hores del dia. És aquest sistema, el que ha permès evolucionar invents que fa ben poc no eren ni tan sols idees de futur. Però és també aquest sistema, el que ens convida a estudiar no pas per ser més llestos, més humans o millors persones, sinó més competitius, més consumidors i en definitiva perpetuadors del mateix sistema. I és en aquest context, que tots plegats anem més de pressa. Tots plegats mengem pitjor. Tots plegats ens informem sense cap profunditat perquè utilitzem les eines del sistema que imposen aquesta pressa frenètica. I és justament tot això, el que fa que comencin a aparèixer noves professions que fa uns anys ni imaginàvem i hàbits que ara acotem a 3 sessions per setmana quan fa només 15 anys formaven part del nostre dia a dia. La meditació, el mindfullness, el coaching… tot plegat són eines ideades per portar-nos la calma que nosaltres, esclaus del sistema que hem creat amb el nostre propi vist-i-plau, ens serveixen per donar-nos la pau i la calma que abans trobàvem en la parsimònia de les coses quotidianes.

I si creieu que això que dic és un tic de senyor gran, pregunteu-vos per què anar a passejar el gos abans era una agradable obligació i en canvi ara, es converteix en un dels pocs moments de desconnexió del dia. O penseu la sensació de normalitat que sentíeu quan anàveu un diumenge de tardor a la platja i la mandra que us agafa ara quan penseu que n’heu de marxar perquè l’endemà torneu a la vida quotidiana, que ara és més complexa. O si no, plantegeu-vos en què us gastàveu abans tots els diners que ara invertiu en classes de ioga, meditació o teràpies per relaxar-vos.

L’experiència directa d’una persona refugiada

Platja d’Aro viurà l’experiència directa d’una persona refugiada

Ahmad Basal és un refugiat sirià que treballa de pastisser. És membre de l’Associació Solidària amb el Poble Siri i avui vindrà al Centre Cívic Vicenç Bou de Platja d’Aro per explicar en primer persona el seu periple fugint de la guerra. La xerrada s’emmarca en el Cicle de Conferències Diàlegs i Reflexions.

Teatre a la Bisbal

El claustre del Convert programa avui una obra de teatre que es titular aWish. La representen Carlo-Mô i Mr. Di. Serà a 2/4 de 10 del vespre.

Més activitats del Xics Gastronòmic

Avui a les 5 de la tarda al restaurant Sa Cova de Platja d’Aro es fa un taller de cuina pels més petits, que podran elaborar un plat de la mà del cuiner David Lamana.

El temps 25-05-2017

Avui de nou ens espera una jornada assolellada amb bona temperatura i cel molt serè, recordeu que a aquesta època de l’any el sol pica fort i si estem temps exposats a ell, cal protegir-se amb crema solar, l’índex dels raigs ultraviolats és de 8 sobre 10.

Els propers dies, alguna petita nuvolada fruit d’aquestes elevades temperatures, però no patiu que no us espatllarà un cap de setmana per anar a la platja.

9 de cada 10 municipis tenen a punt els plans de delimitació de franges d’incendis

El 97% dels 222 municipis de les comarques gironines ja han elaborat els plans de delimitació per a la prevenció d’incendis, segons dades del departament d’Agricultura. Aquests plans fixen la protecció contra focs en nuclis urbans, al costat d’urbanitzacions i en instal·lacions aïllades.

A més, 7 de cada 10 tenen el document aprovat i 40 poblacions ja tenen en marxa els projectes executius que materialitzen els plans. L’incendi de La Jonquera del 2012 va marcar un punt d’inflexió en matèria de prevenció d’incendis. Des de llavors, el Govern treballa amb els ajuntaments, la Diputació de Girona i els consells comarcals per garantir que en cas d’incendi es pugui actuar amb més celeritat i eficàcia. En els plans de delimitació per a la prevenció d’incendis, cada municipi estableix quins són els espais perimetrals de vegetació, amb unes franges de 25 metres, que han de mantenir desbrossats i nets per evitar que les flames arribin al nucli urbà, a urbanitzacions o a cases aïllades. La obligació és dels propietaris dels terrenys però, en molts casos, ho acaben assumint els ajuntaments.