El caso Sloane
Andrés Clarós: «Hi ha molta solidaritat en els metges que decideixen anar a segons quins països»
L’habitual cita de la nit abans de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell comptarà enguany amb un concert benèfic que organitza la Fundació Clarós. Hi actuaran Joan Manel Serrat, la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz, el grup d’havaneres Peix Fregit i el cantant bisbalenc Miquel Abras i les entrades es poden comprar en aquest enllaç
Ciclista en ruta
En cada ocasió, i darrerament sembla que són moltes, veiem als mitjans la notícia d’un ciclista atropellat, o mort, a la meva companya i a mi se’ns marxa
una part de nosaltres.
Perquè en el nostre cas estem acostumant a fer de les nostres vacances llargs viatges en bicicleta. Parlo de viatges que poden durar deu o dotze dies, i fer un centenar de quilòmetres al dia per etapes. Parlo de trajectes entre països d’Europa, i quan ho mires sobre el mapa has fet, en poc temps, uns 800 quilòmetres. Lligant ciutats distants. Munic, Venècia i així tants.
Ja mirem d’anar, si existeixen, pels carrils bici. Que n’hi ha, i de bons. Però molt sovint has d’anar per carretera. És indiferent que siguin carreteres rurals o secundàries. Estàs sovint buscant alternatives per no passar-hi. I nosaltres, tots dos, també som conductors de cotxe, i quan veiem grups de ciclistes ens acabem reflectint en ells.
Sobre una bici passes poble per poble i fas una immersió en tots els detalls. És indescriptible. Sents totes les olors dels camps, sents les converses de la gent, sents el tractor, el pagès, la riera, veus els racons bonics i els lletjos, passes del fred de les sis del matí a l’escalfor del migdia. De la zona industrial als camps de blat. Si ha plogut fa una olor diferent, a terra regenerada o a asfalt moll. I també, és lògic, veiem com cada dia és divers i has de vigilar de no ser estimbat per un fitipaldi, o per un repartidor que fa tard a la feina, per un camioner amb pressa, per un senyor gran amb problemes de visió o per un conductor begut. Notem que es condueix diferent el cotxe segons els dies: ens fan molta por els divendres tarda-vespre. Es nota que els conductors corren més.
Algú podrà dir que ens ho hem buscat, que si volem vacances tranquil.les anem a l’Empordà de repòs a qualsevol lloc i no ens movem de la tumbona. No li faltarà raó.
Però és tan bonic arribar amb la bici a la font de qualsevol poble, veure d’aquella aigua, parlar amb el botiguer, prendre un gelat, preparar-se per un tram de 25 quilòmetres més, saber que cada dia és un repte i disfrutar del camí, que de debò que vols repetir.
Ja sé que és absurd demanar que s’acabin aquest tipus de notícies, però no em costa res, demanar, prudència al volant, a nosaltres que som també terra de turistes.
Marc Moret: «Amb tants DJ’s, sona contradictori que a Palafrugell no hi hagi més locals de nit»
Parlem amb Marc Moret, DJ i productor conegut amb el nom d’Aster. Ell és el portaveu del col·lectiu de DJs que s’ha aplegat a Palafrugell arran de les Festes de Primavera.
El bisbe de Solsola
En un atac de sinceritat, el senyor bisbe va dir que els homosexuals ho són perquè tenen mancança de la figura paterna. Monsenyor, no puc estar més d’acord amb la seva afirmació. O millor dit, comparteixo obertament que surti a la plaça pública a dir el que pensa.
No cal dir que tot ésser vivent amb dos dits de seny, li ha saltat a la iogular del pobre prelat titllant-lo d’homòfob i de no sé quantes coses més, quan en realitat, el que haurien de fer, seria donar-li les gràcies. No pel que ha dit, insisteixo, sinó perquè es treu la màscara un senyor que ja ha fet intents de posar tot plegat al mateix sac. Com quan a la prehistòria del país es parlava de la «lei de vagos i maleantes» o com quan a uns quants pobles de per aquí es parlava de putes i maricons i un bon grapat de coses més, amb les que monsenyor fa l’amago de tant en tant, però mai, com ara, s’atrevia a dir amb tanta tranquil·litat.
Fins i tot es veu que l’alcalde de Solsona li ha demanat per telèfon que es retracti del que ha dit i monsenyor, ell tan jove, guapo i humil (com no pot ser d’una altra manera en un cristià de rang mig alt) ha dit que s’ho està pensant.
Ni us passi pel cap dissuadir-lo i no vulgueu que es retracti, perquè al final és el que pensa i així seguirà sent i així continuarà difonent la paraula de Déu, que parla de respecte cap als altres des de la hipocresia més profunda, però almenys així, sabrem que ho fa a cara descoberta i no juga amb les cartes marcades i si la seva santa institució té una mica de vergonya, haurà de decidir si reprova monsenyor novell o fa com gai… rebé sempre, que mira d’amagar les seves vergonyes.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.