Bottici, filòsofa i politòloga italiana, va escriure l’any 2014 un llibre anomenat Imaginal Politics, en aquest l’escriptora italiana argumentava com en la política les imatges i la creació de les mateixes és un dels poders més importants amb els que l’estat modern compta actualment. De fet, a causa de la rellevància que se li ha atorgat a les imatges a la societat occidental, ja des de  l’època clàssica i les dualitat de la matèria,  passant per  Plató i Aristòtil, fins a la representació moderna de Fannon i la seva particular vinculació de les imatges i la repressió ètnica, les mateixes tenen el poder de donar signficat a conceptes que podrien ser abstractes, en altres paraules, omplir de singificat el que prèviament es deixava al gust del consumidor.

Conscients del poder de les imatges, ja des d’un bon inici, els governs dels moderns estats nació varen utilitzar els mapes com a eina per als interessos del estat i la seva legitimació, acotant de forma estricte el seu espai de legitmitat i diferenciant-se amb el que a partir d’aquell moment esdevindria l’altre.

La pregunta és, en un moment com el nostre, en el que les imatges ja no només són presents en llibres i pintures, sinó que les mateixes donen forma llocs de treball, xarxes d’amistat, jocs, qui és l’actual controlador de la creació de les imatges i de creador de contingut?

La resposta és i·lusionant i a la vegada esfereidora, tots i cada un de nosaltres amb un simple objecte quotidià com el mòbil podem crear contingut i esdevenir virals. En aquest moment l’estat ha perdut el control de la creació de contingut, ara, queda sota la nostra responsabilitat la creació d’imatges i per tant, la llibertat ha esdevingut el centre de les nostres societats, saber gestionar-ho es cosa nostra.