Shawn Mendes acaba de presentar el videoclip del seu últim senzill, There’s nothing holding me back, una de les cançons que formen part de l’edició deluxe del seu segon disc Illuminate.
L’ha dirigit Jay Martin.
Animal de compañía (Pet)
Carles Torrens dirigeix aquesta pel·lícula després d’una bona proposta de terror amb Emergo. Malauradament Animal de companyia no li ha sortit tan bé.
Seth i Holly són dues persones aïllades que tenen molt més en comú que no es pensen. Seth, qui treballa de vigilant en una gossera, s’obsessiona amb Holly, una excompanya de l’escola amb la qual es retroba de casualitat en un bar i a la que comença assetjar per les xarxes socials. Finalment l’acaba segrestant i la tanca en una de les gàbies de la gossera, en un espai d’accés restringit. L’espectador veurà com la línia entre l’assetjador i víctima cada vegada es tornarà més difusa.
Animal de companyia és una pel·lícula de gènere de baix pressupost que trontolla per la part d’un guió que camina per la corda fluixa per portar-te en el lloc vol, per sobre d’on necessita arribar. El gir final és excessivament poc creïble, tot i que aconsegueix sorprendre.
Seth i Holly són dues persones aïllades que tenen molt més en comú que no es pensen. Seth, qui treballa de vigilant en una gossera, s’obsessiona amb Holly, una excompanya de l’escola amb la qual es retroba de casualitat en un bar i a la que comença assetjar per les xarxes socials. Finalment l’acaba segrestant i la tanca en una de les gàbies de la gossera, en un espai d’accés restringit. L’espectador veurà com la línia entre l’assetjador i víctima cada vegada es tornarà més difusa.
Animal de companyia és una pel·lícula de gènere de baix pressupost que trontolla per la part d’un guió que camina per la corda fluixa per portar-te en el lloc vol, per sobre d’on necessita arribar. El gir final és excessivament poc creïble, tot i que aconsegueix sorprendre.
Pel que fa als actors em quedo amb la interpretació de Ksenia Solo per sobre la de Dominic Monaghan (Lost), que continua tenint un aspecte de bon jan, per més que la pel·lícula ens intenta vendre el contrari. Els intèrprets fan bé la seva feina, però amb uns diàlegs que no passen del tòpic i un retrat mol fàcil, no poden fer miracles.
El millor és la posada en escena, en les parts més negres i gore, quan la pel·lícula aposta més decididament per ser una proposta de gènere.
El millor és la posada en escena, en les parts més negres i gore, quan la pel·lícula aposta més decididament per ser una proposta de gènere.
Anselm Díaz: «Del massís del Montgrí n’hem tret 40.000 Tm d’arbres per prevenir incendis»
/
RSS Feed
Torna la campanya antiincendis. El passat dijous es van tancar els vuit accessos motoritzats al massís del Montgrí. Les altes temperatures i la sequera han incrementat el risc d’incendi. Només cal mirar aquests dos darrers dies: hem tingut petits ensurts a la Pera, Verges o a Sant Feliu.
Revistes en paper
Aquesta setmana hem tingut dues bones notícies al quiosc: diumenge, el diari ARA, proposava adquirir el primer exemplar de la revista Núvol en paper. El meu xauvinisme em dur a comentar que la portada està bellament il·lustrada per la jove palafrugellenca Bruna Valls. Entre els articles, trobem la ploma del begurenc Adrià Pujol, que es suma al compendi de joves autors destacats de l’actual òrbita literària del país.
La segona bona notícia és la reaparició al mercat de la revista Ajoblanco, 17 anys després del seu segon final. Pepe Ribas i el seu equip han fet una aposta potent, amb un tiratge de 50.000 exemplars. En comú, podem dir que les dues iniciatives han gaudit d’un procés de crowdfunding i, per tant, han estat avalats per centenars de futurs lectors que han cregut en el projecte.
Una altra proposta de revista en paper interessant, ens la proporcionava l’equip d’en Toni Soler amb ‘El món d’ahir’, amb una nòmina potent d’escriptors, que ens narren fets històrics amb uns articles ni molt curts ni molt llargs, buscant una lectura reposada i apostant pel format només paper, sense versió digital.
Cal dir que el proper 12 de juliol a les 19h. a la Biblioteca de Palafrugell presentem el 3r volum d’El Temps d’ahir i tindrem el Toni Soler per explicar-nos com va l’aventura.
Seguim llegint!
Fora de cobertura
Ahir vam voler entrevistar el portaveu de l’ADF Montgrí per saber com es presenta la temporada d’estiu des de la perspectiva medi ambiental. Doncs no va ser possible entrevistar-lo perquè, oh sorpresa, cap dels seus dos telèfons (de dues companyies diferents, per cert) tenia cobertura.
Igual que a les ràdios gairebé es podrien enregistrar la informació del trànsit perquè gairebé no varia, o per Sant Joan es podrien enregistrar les cròniques que parlen dels Kg. de coca, cava petards i sortides dels bombers, els estius es presten a fer la típica notícia sobre la manca de cobertura de telefonia mòbil (i jo hi afegeixo de xarxes d’Internet) als pobles turístics.
La idea de re emetre una notícia d’un altre any pot resultar divertida i fins i tot un punt folklòrica, si no fos perquè el senyor que ahir no tenia cobertura, és un vigilant del bosc i si no fos perquè són molts els comerços que perden temps i potser clients, per no poder cobrar amb targeta perquè els datàfons no tenen cobertura. O seria graciós, si no fos perquè la línia adsl que tinc contractada a Pals amb Movistar, és de 10mb i el dia que va millor amb prou feines arriba a 1mb, però pagant això sí, com si els 10mb fossin complerts. O tindria gràcia que al meu amic Joan, Vodafone li hagi donat dades il·limitades al mòbil, si no fos que és per compensar que a la zona on viu no té cobertura.
I el pitjor de tot, és que no s’hi pot fer res. La decisió de millorar el servei, només és de les companyies que no estan obligades a garantir-lo. Els ajuntaments no tenen cap capacitat de pressió, perquè si en un poble petit on hi tenen una o dues antenes, es pressiona una «teleco», la seva resposta és la indiferència o l’amenaça de desmuntar la infraestructura.
El secretari de telecomunicacions del govern català, va dir en aquest programa que l’administració, bla, bla, bla i que, comptat i debatut, tampoc podia fer-hi res.
Així doncs, la paraula és de nou de les persones que si volem solucionar aquest greuge, no ens queda altre remei que organitzar-nos per fer baixes massives de les companyies que no presten el servei com és degut.
Però ara que hi penso, si resulta folklòrica la idea de recuperar notícies recurrents, esperar una mobilització a aquest nivell, sona gairebé esperpèntica.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.