Aigües Ter Llobregat i el Consorci del Ter han renovat un any més el conveni de col·laboració. L’acord preveu que ATLL aporti 40.000 euros a l’ens supramunicipal. La renovació del coveni l’han signat aquest dimarts el Director General d’ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, Alfredo Gutiérrez, i el President del Consorci del Ter, Joaquim Roca. La partida de 40.000 euros es destinarà, d’una banda, a la preservació del patrimoni natural i la posada en valor del patrimoni cultural d’elements vinculats a l’aigua; i d’altra banda, a la difusió i sensibilització pública a través de centres d’interpretació i punts d’informació en espais públics riberencs. En el marc d’aquest acord, aquest estiu s’ha d’enllestir la millora dels recs històrics del Baix Ter a Ullà, Fontanilles, Gualta i Serra de Daró.
Baywatch
Visiteu el tren de la modernitat
El passat dilluns al vespre es va inaugurar a Sant Feliu de Guíxols l’exposició sobre els 125 anys del Tren que anava des d’aquesta ciutat fins a Girona. Hi estarà tot l’estiu, i si teniu ocasió no us la perdeu. El dia de la inauguració hi havia molta gent, prop de 250 persones, i no la vaig disfrutar amb massa calma. Tot i així us hi convido perquè, tot i veure-la per sobre, és una mostra d’aquelles que entren bé: senzilla, ben explicada, amb un fil conductor ben aconseguit. Massa fart estic de les exposicions amb textos rebuscats on predominen excessivament els adjectius, i no hi trobes el substantiu, el concepte, el subjecte, el nom. Ens falta, a tots, llegir més Josep Pla o Adrià Pujol.
Però tornant al tren. Només heu d’anar a l’antic hospital de Sant Feliu de Guíxols i tot és fàcil, la mostra està oberta matí migdia i tarda, tots els dies, junt amb altres dues mostres més.
Aquesta exposició del tren serà itinerant passat l’estiu, és a dir, anirà per tots els municipis on l’antic tren feia parada, un total de vuit des de Sant Feliu passant per Castell d’Aro, Santa Cristina, Llagostera i així fins a Girona, final del trajecte.
S’ha de notar que parlem del tren de Sant Feliu a Girona, no a la inversa, i així s’explica, perquè ara fa 125 anys qui va tenir la idea i qui va pagar l’invent, les ganes i l’aventura va ser, en bona part, la mateixa població de Sant Feliu i els seus empresaris. Es titula el tren de la modernitat, i la paraula és encertada, perquè el transport va passar de la tartana, és a dir de la lentitud dilatadament exagerada, a trajectes de poques hores. Òbviament, dels beneficis del tren i del nou transport en va sortir prosperitat: nous barris, noves inquietuds, nous oficis i allò que dèiem: la modernitat.
A l’Empordà estem poc acostumats a fer coses col.lectives. I això que quan les fem, solen sortir bé.
El tren va ser un d’aquests exemples. No va durar per sempre, però va fer un servei extraordinari al territori durant dècades. Avui és també un extraordinari carril bici, que recomano vivament, jo que sóc molt de bici amb be alta.
Feu-me cas, que aquestes exposicions solen ser del gust de grans i petits, perquè encara avui, a tots, això del tren, ens porta una estranya fascinació.
—
De fires, festes i «festejos»
En matèria de festes vàries, ahir vam conèixer tres notícies de patata freda i patata calenta. D’entrada, que el Festival Í-taca reuneixi a 7.000 persones per celebrar el Sant Joan a l’Estartit, és una gran notícia. Perquè a l’Empordà estem mancats de concerts d’artistes de dimensió mitjana i que siguin capaços d’aplegar tanta gent. Al final sembla que si no ets algun dels súper noms que copen els cartells dels festivals més grans, no siguis ningú i aquest concert de l’Estartit és un triomf de la gent, en uns temps on només els grans noms o la música de fast food semblaven garantia d’èxit. Així doncs, felicitats als promotors de l’esdeveniment.
La segona és la notícia que l’Ajuntament de Palafrugell renunciï a les invitacions que té assignades per contraprestació per al Festival de Cap Roig. L’ajuntament, com a patrocinador (i gairebé com a amfitrió) té dret a una sèrie d’entrades que ja ha dit que no vol i que vol un retorn més «social» del festival. Caldrà veure de quina manera es produeix aquest retorn i a qui i com, perquè no sembli un gest extremadament populista. Si no ha de ser així, amb el preu que tenen les entrades, potser val més la pena que les venguin i els diners es destinin a aquestes finalitats socials. També ens agradarà veure com es resol aquest afer.
I la tercera del capítol de festivitats diverses. Els firaires es neguen a plantar les parades a l’Estartit. El seu desacord amb l’EMD vindria motivat perquè aquest organisme pretenia allunyar-los del nucli on més veïns hi ha per estalviar les molèsties pròpies d’aquestes instal·lacions, mentre que els firaires, dialogants ells, van respondre tallant carrers i muntant un percal interessant que segons ens arriba, va tenir algun episodi de semi-violència.
Davant d’aquests fets, no hi ha altra resposta possible que l’abolició de la fira fins que qui ha de seure a dialogar, no ho faci amb paraules i no amb contenidors creuats al carrer i si una festa major de Torroella sense vaquetes, no serà cap drama, no sembla que una Festa Major a l’Estartit sense atraccions de fira, hagi de ser massa pitjor.




Aquest cap de setmana les aigües de Calella de Palafrugell han acollit la Trobada d’Embarcacions Tradicionals. Es tracta de la 25a edició d’aquesta trobada que vol exhibir grans vaixells de vela llatina.

Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.